Melcior Deulofeu allibera Can Caralleu dels mormons

27 de setembre. 17:15 22ºC
Can Caralleu.




Aquests dos joves mormons es passegen pel barri de Can Caralleu exercint proselitisme. Es diuen Tim i Robert i ja no enyoren Utah. Van arribar a Can Caralleu fa tres mesos i s’hi estaran vuit més. Encara que sembli mentida, ja han aconseguit captar vint prosèlits. El seu responsable espiritual n’està molt orgullós. A vegades la gent no entén el missatge de Crist i respon de males maneres però els joves americans saben que la seva feina no és en va. Si algú els falta el respecte, recorden l’amor incondicional de Jesucrist i les galetes de la mare.

De sobte Can Caralleu esclata d’alegria. Una salva d’aplaudiments i rialles. Els joves mormons no se’n saben avenir. Què passa? Què són aquests crits d’eufòria? Can Caralleu celebra la visita de Deulofeu que vola pels carrers de la barriada muntat sobre el seu porc senglar. El poble surt al carrer per veure el guerrer feréstec. Els més petits ensenyen els dibuixos on Deulofeu venç el monstre de la plaça Sant Jaume i torna la pau a la muntanya. Les dones es toquen la cara nervioses, “si em diu d'anar amb ell...” Les iaies ploren d’emoció. La banda entona l’himne de la muntanya i el cor canta a la plaça. Els joves segueixen Deulofeu al crit de “Melcior redemptor, Melcior redemptor”. I la parella de mormons? Quan Melcior els veu s’atura de cop i els mira fit a fit. A Deulofeu no li agraden els estrangers. Qui són aquest parell? pregunta a la Conxita del colmado. Ah, són els predicadors que expliquen el missatge de Jesucrist. Però Conxita, respon Deulofeu, nosaltres no necessitem saber el missatge de ningú. Ah, doncs es veu que és una cosa molt maca i amb molt d’amor. Deulofeu s’acosta als joves americans, desmunta i escup la tija de fonoll que mastegava.

- Oh, amigo, tu eres amigo. Conoces Jesucristo? Amor Jesucristo. Amor amigo.

Deulofeu observa atentament els estranys. Passeja al seu voltant. El poble s'interessa per l'escena i la segueix amb atenció. L'heroi s'atura, respira profundament, mira el poble i comença un d’aquells discursos que es recordaran durant anys.

A punt de complir-se un any del primer atemptat del GAMBA cobert per aquesta redacció, Boris Mir, fundador del grup terrorista i professor de secundària, concedeix una entrevista en exclusiva a conydebloc.

Boris Mir arriba a la redacció de conydebloc amb la cara descoberta i el quadern d’avaluacions sota el braç. Mir és a punt de començar el curs escolar i una vida nova. En aquesta entrevista descobrirem els secrets més íntims de l’ideòleg del GAMBA.

CNY La primera pregunta és obligada. És cert que deixa la lluita armada? Per què?

BM Crec que ha arribat l’hora de prendre-m’ho amb més calma. Als inicis era capaç de cometre algun assassinat en les hores de guàrdia que tenia al primer institut però ara voldria donar pas als joves. He decidit penjar el fusell. A més vull liderar el projecte LLAGOSTINS, la fundació que ens permetrà finançar la lluita.

“Existim perquè ningú no ens respecta”

CNY Expliqui’ns els orígens del GAMBA

BM L’estiu que l’ajuntament va engegar el Bus Turístic jo vaig entrar com a guia. Arribava deu minuts abans per rebentar totes les rodes del bus. Van trigar tres mesos a adonar-se que potser tenia alguna cosa a veure. Em van acomiadar, però l’embrió del GAMBA ja era una realitat.

“Vull liderar el projecte LLAGOSTINS, la fundació que ens permetrà finançar la lluita”

CNY El sis d’octubre se celebrarà el primer atemptat del GAMBA explicat a conydebloc. Per què GAMBA?

BM Quan mun pare em portava al Camp Nou sèiem al costat d’un senyor que anomenava gamba al Charli. El GAMBA és un homenatge al meu pare. Ell hagués volgut promoure un grup que defensés els drets del barceloní, però desgraciadament va morir per culpa de... [BM comença a plorar]

Boris Mir s’emociona quan recorda la mort del seu pare, un accident inoblidable. Just a l’entrada del corte inglés, un cop d’aire condicionat el va enlairar. La caiguda va ser mortal.

CNY Hem tocat un punt sensible... Canviem de tema, què persegueix el GAMBA. És possible l’abandonament de les armes?

BM L’ajuntament només inaugura centre cívics. Ara fa poc han instal·lat càmeres de vídeo vigilància arreu i no ho podem consentir. Existim perquè ningú no ens respecta. Totes les accions del GAMBA són inevitables.

CNY Què opina de l’activista Melcior Deulofeu?

BM És el millor terrorista que he conegut mai. És molt coherent amb totes les seves accions. Ha alliberat els porcs senglars de Collserola. Els nostres fills parlaran de Deulofeu com l’heroi del poble de Barcelona.

“Un atemptat no s’improvisa”

CNY Ens pot avançar alguna acció de l’activista de la font del món

BM Que es preparin els corredors de la carretera de les aigües.

CNY L’última, viurem molts atemptats enguany?

BM Home som els que som i no ens agradaria guanyar en quantitat per perdre qualitat. Un atemptat no s’improvisa. Només Deulofeu ho pot fer. Necessitem planificació, organització i molt de talent.

Agost de G.A.M.B.A

En una nit calorosa d’agost i després d’un dia de treball intens, Melcior Deulofeu abandona el seu amagatall de Collserola amb el propòsit d’assaborir una bona orxata*. Muntat dalt del seu porc senglar, Deulofeu baixa al centre de la ciutat. Ell només vol una orxata i un tovalló per netejar-se les axil•les però a vegades les circumstàncies ens sobrepassen. Tres assassinats que vostès també haguessin comès:

1) 21:30 C/Pelai amb Balmes. Una jove bella amb la samarreta de la Creu Roja atura Deulofeu:

- Ei tens cinc minuts?
- No gràcies
- Va, fes el favor, ara em diràs que tens pressa, vigila no facis tard ehh? Va tiu que són cinc putes preguntes

Responguin fredament: ¿no l’haguessin matada si tinguessin la valentia, els músculs i el porc senglar de Deulofeu?

2) 21:32 Cafè Zurich de Plaça Catalunya. Un jove estudiant de circ fa el pallasso al carrer. Es dedica a prendre el pèl a la gent amb molta gràcia. Tots els turistes el fotografien i creuen els dits “que no ens toqui, hihi”. Deulofeu té molts amics que estudien circ però a vegades una broma no és una broma. Imaginin: Deulofeu passeja amb el seu porc senglar amarat de sang quan el jove aspirant a pallasso s’acosta pel darrere i li fa burleta. Tota la plaça riu i el pallasso s’hi recrea; les monedes que dringuen al fons del barret l’engresquen. Una vegada i una altra, el pallasso fa veure que mata Deulofeu amb un ganivet de plàstic. Se’n va i hi torna. Els guiris riuen molt i fins i tot els mossos de la zona disfruten amb l’espectacle. Però la broma s’ha convertit en mofa, insult i Deulofeu actua.

Responguin fredament: ¿no l’haguessin matat si tinguessin la valentia, els músculs i el porc senglar de Deulofeu?

3) 21:38 Pels carrers de Gràcia. Ja hi tornem a ser. Els mateixos mossos que reien dos minuts abans ara el persegueixen Passeig de Gràcia amunt, no entenen l’atac com un acte de justícia. Deulofeu els condueix cap a un dels seus barris d’acció: Gràcia. Al carrer de l’Àngel els mossos no saben què fer.

Responguin fredament: ¿no els haguessin matat si tinguessin la valentia, els músculs i el porc senglar de Deulofeu?




*Que a Barcelona només existeixin quatre orxateries de debò (elaboració pròpia de qualitat) és motiu suficient per a un atemptat múltiple ¿oi? però no ens desviem i torni al text terrorista!

Civisme

És una nit d’estiu qualsevol i decideixes voltar una estona pels carrers del teu barri -posem per cas Gràcia. De cop i volta sents un buit a l’estómac i oh que bé, trobes un swarma obert: swarma de vedella i una birra si us plau. Segueixes passejant pels teus carrers i darrera la cantonada apareixen dos agents de la guàrdia urbana que t’aturen en castellà, et demanen la documentació i et registren. Els agents tenen una nit orgullosa i t’ho pots creure! et multen per una presumpte infracció de civisme: cridar, cantar o interrompre el descans dels veïns. ¿Però això ho poden fer així com així? Els ho preguntes mentre els agents et demanen com s’escriu infracció, con una o dos ces? ¿Us ha passat mai?

Doncs mira quina casualitat que ahir a la nit li va passar a Melcior Deulofeu que muntat sobre el llom del seu porc senglar va cridar l’atenció de dos agents que jugaven a comptar guiris follables. Deulofeu els va matar. Un tret al cap a cada agent i avui ningú us multarà per passejar per Gràcia. Una altra acció del GAMBA pel nostre benestar.

El G.A.M.B.A. celebra la victòria dels E.U.A. sobre Espanya

Avui, poques hores després que la selecció espanyola de futbol perdés contra el combinat nord-americà, membres de la cúpula del G.A.M.B.A. han emès un comunicat en el qual es feien ressò del fet, el celebraven i anunciaven que els jugadors de la selecció americana passen a formar part del panteó d'herois del grup (en el qual ja hi ha personatges tan il·lustres com Carmen de Mairena).

Transcrivim els darrers paràgrafs del text llegit pels portaveus de l'organització: "Bàsicament, doncs, ens alegrem enormement de la victòria americana perquè a aquesta ciutat només li faltaria que els quatre tarats que fa un any van anar a la més lletja de les nostres places per celebrar la victòria de l'Eurocopa es pensessin realment que aquesta selecció que va de vermell i diu ser la nostra és alguna cosa més que el país que representa, o sigui, caca.

La veritat és que, com tot barceloní de bé i amargat, ho haguéssim passat molt malament havent de suportar altre cop els brams de la tropa espanyolota (fixin-se que llegim en Sostres); tant, que per superar el nostre desconsol i mantenir viu el nostre compromís amb la ciutadania, haguéssim hagut de matar alguns supporters de la roja (que no és la regla). Per tant, agraïm enormement als senyors de la selecció americana que ens hagin estalviat una feina tan desagradable.

Per altra banda, ens permetem aconsellar Joan Laporta que no fitxi aquesta patata ibèrica amb perilleta hortera que es fa dir Villa. A part del fet que és compatriota del nan Fernando Alonso, és dolent, lleig i segur que a la mínima et signa el Manifiesto por la Lengua común, com el subnormal d'Iker Casillas. Portar Villa al Barça significaria un important distanciament entre el club i la nostra organització: no deixarem de celebrar amb vodka, coca i putes les victòries blaugrana, però malfiarem una mica més.

Ens acomiadem, doncs, desitjant que aquesta derrota sigui el primer pas del retorn de la selecció espanyola al seu estatus de "merda d'equip que fa patir senyors amb banyador d'slip i cadeneta daurada quan juga contra Irlanda o, fins i tot, Xipre". Si Sergio Ramos continua amb la seva progressió, estem segurs que no tardarem en veure fets realitat els nostres desitjos".

En acabar el comunicat, els membres del G.A.M.B.A. han respost a les preguntes d'aquest diari tot refusant la seva implicació en els fets de Terrassa de fa uns dies: "No diem que no aplaudim iniciatives com aquestes, que aproximen el terrorisme a la vida diària de les persones, però el nostre àmbit territorial es limita a Barcelona ciutat."

Jo sóc donant d’idees

La Maria és una noia alta i atractiva que treballa en una agència. Tot i tenir unes cames esveltes, un cul de cirera, una espatlla ampla, uns llavis molsuts, uns pòmuls alts i marcats, uns ulls verds allargassats i uns cabells llisos i rossos inacabables, la Maria no ha tingut sort a la vida. Ha patit jornades laborals eternes sobre la moqueta dura de les fires, ha sentit la coïssor dels pijames makro durant desenes de sessions fotogràfiques, ha tastat la suor de centenars d’esportistes que la petonegen quan els dóna l’obsequi del banc de torn, ha hagut de somriure als guapus del local nocturn de moda on treballa de cambrera per pagar la seva davantera operada.

I avui la Maria ha rebut una trucada que canviaria la seva vida. L’agència li proposava una altra feineta: enquestes. Hauràs d’anar Diagonal amunt Diagonal avall i preguntar a la gent què hi volen: tramvies, bicis, persones, etc A vale, mola, ha contestat la Maria que ha agafat la moto i s’ha plantat a la plaça Macià. Maria, tu et mous entre Aribau i Macià, vas parant la gent i li preguntes si sap que l’ajuntament té previst canviar la Diagonal i vol saber l’opinió dels barcelonins per fer un projecte comú blablabla. Tu els ensenyes aquest full que diu una mica això i escrius el que et diguin, sobretot, sobretot, quan parlis de l’ajuntament, primera persona del plural. Perdona? Vull dir nosaltres, nosaltres volem una Barcelona que t’estimis, nosaltres volem saber la teva opinió i tota la mandanga aquesta, entesos? De 10 a 13:00 150 eurus. Agafa uns quants pins, si et quedes sense jo sóc aquí, ah! a tothom els dius visca Barcelona, ok?

La Maria s’ha vestit la samarreta promocional i ha començat la feina. Tot va com qualsevol altra feineta fins que la Maria atura un noi atractiu, despentinat i amb ulleres de sol que camina a bon ritme. La Maria s’acosta convençuda que el noi trigarà menys d’un minut a demanar-li el número de telefon però oh sorpresa! el noi és Melcior Deulofeu i pam-pam-pam, l’ha matada. Sí, l’ha matada. Ha tret la pistola i li ha clavat tres trets secs a l’estómac que li han causat la mort. Els pits de la Maria no han pogut resistir la força de les bales que l’han empès cap al terra on encara hi ha la seva sang. Deulofeu ha fugit muntat dalt del llom del seu porc senglar camí de Vallvidrera. El G.A.M.B.A no bada.

Més gambades

Les gavines, el projecte de la Diagonal, la campanya europea, Roser i Bruno Oro cantant barça estic boig per tu, malabaristes als semàfors, Bus turístic/taxi-bici /gocar tour/segway, el millor paisatge de Catalunya, el plan E, exhibicionistes en bicicleta, la dessaladora i el nou disc de Marc Parrot.

¿On és el G.A.M.B.A quan se’l necessita?

!!!On és el G.A.M.B.A quan se’l necessita!!!

- Un grup terrorista ha de tenir un mitjà a l’altura i vosaltres sou uns becaris de merda, al carrer a buscar notícies i les vull per ahir cridava el cap de redacció mentre els tres becaris d’aquest bolc trucaven a la seva mamá.

I aquí ho teniu, si pensàveu que el G.A.M.B.A (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) s’està de braços creuats mentre la ciutat es converteix en un menú d’amanida de bossa, patates congelades, truita passada i flam-de-la-casa royal, us descrivim les últimes accions que el grup terrorista ha perpetrat sense que els mitjans convencionals es fessin ressò.

Atemptats:

- 14 d’abril. 8 iaies de l’Eixample desapareixen mentre alimenten coloms vora l’hospital Clínic. Tites, tites, tites. En una acció veloç, el comando “Ildefons” segresta un grup de iaies agafades de la mà amb bosses de pà sec i transistors a tota llet. Tot i que es desconeix què ha passat amb les velles, es tem que els seus cossos hagin estat llençats vora el port tot nodrint les gavines que avui amenacen els esmorzars dels nostres escolars.

- 20 d’abril. Boris Mir, membre fundador del G.A.M.B.A i ex professor de secundària, mata el publicista argentí culpable de la campanya viscaBcn. El vídeo moroaCollserola s’emetrà en el proper programa d’ànima. Oh!

- 23 d’abril. 50 venedors de roses assassinats a la Rambla de Catalunya. El comando centre del G.A.M.B.A reclama una diada sense venedors impertinents (o comercials que fa més macu) que atempten contra els drets del badoc.

- 7 de maig. 1 redactor del diari esportiu Marca escanyat per Melcior Deulofeu després d’escriure “la liga no está decidida”. Però què feia Deulofeu a la redacció del Marca? Aviat ho sabrem

- 11 de juny. Un activista del G.A.M.B.A disfressat d’examinador de selectivitat assassina quatre alumnes que pregunten per què no es pot respondre en castellà la prova de català.

Quan plou, la gent...

- Camina sota els balcons encara que porti paraigua.
- Canta Ojalá que llueva café
- Duu paraigües de dos metres de diàmetre que no serveixen per re.
- Ordena calaixos.
- Et clava el paraigua a l'ull, ai perdona perdona estàs bé?
- Escolta la Maria del Mar Bonet.
- És incapaç d'alçar una mica el paraigua i evitar-ne el xoc.
- Es fa soci del videoclub.
- diu coses com ara:

1. Els paraigües d'avui dia no valen res.
2. M'agrada mullar-me i cantar allò de singin' in the rain.
3. Tota aquesta aigua s'hauria de recollir, oi que sí, eh, eh, eh
4. Els del temps van dir que avui faria sol
5. Ja s'ha innundat el metro? i la plaça Cerdà? i la ronda del Mig? i els pàrkings? i el cine? i la planta -1 del corte inglés?
6. Jo no porto paraigua que me'l deixo a tot arreu.

¿El G.A.M.B.A ha marxat de vacances u què?

Holocaust econòmic

Islàndia crema productes adquirits a terminis per apaivagar l’Economia.

Johnny Apollo, corresponsal en excedència

Islàndia ha donat un nou pas pel ressorgiment econòmic global. Ahir a les cinc de la tarda, milers de reikjaviquencs sota l’eslògan “La ira dels deus es paga a escot”, van reunir-se al centre de la capital. Desprès d’un emotiu discurs del ministre d’afers econòmics, els manifestants van procedir a apilar milers de productes comprats a terminis i a cremar-los.

Cal recordar al lector que Islàndia és un dels països més afectats per la crisi econòmica global. L’any passat l’estat va ser el primer del món en entrar en recessió quan l’empresa més important de l’estat, “ Màquines amigables de suïcidi CORP.” , va entrar en bancarrota per culpa de l’impagament dels seus productes finançats a terminis.

Segons declaracions del ministre d’afers econòmics Jörg Gundesmontir, aquestes accions ajudaran a acabar amb la crisi: “ Les mesures econòmiques del Banc Mundial no són més que una mascarada […] mira, portem anys parlant d’inflació, de balances fiscals, del valor intrínsec del paper moneda, de superàvit, però en el fons, tots sabem que l’economia és un Déu mesquí i venjatiu que exigeix sacrificis holocàustics periòdics o calçotades vodoo. Així que per això hem decidit cremar els abdominators 2000,els matalassos de viscolatex, els ordinadors portàtils Hewlt Packat Pavilon,i tota la resta de productes pagats a terminis que tant indignen al Déu."

L’exemple del valerós poble islandès no ha passat desapercebut i d’altres n’han pres exemple. Segons informacions de Reuters, el ministre de medi ambient de Pakistan, preocupat per l’augment de la pol·lució, s’ha immolat per amansir la deessa Gaia. conydebloc és en disposició d'oferir-los les exclusives imatges del sacrifici del ministre pakistanès.

Josep Cuní prova d'agredir sexualment un estudiant

Josep Cuní va ser ahir el causant d'un desafortunat incident que portarà més d'un maldecap a les autoritats universitàries. El popular presentador havia convocat diversos estudiants i professors per parlar dels mètodes de protesta que s'estan emprant en les mobilitzacions contra el Pla Bolonya. Entre ells, es trobava el líder assamblear Pere Duran, conegut per les seves atractives patilles. En un moment del programa, Cuní, encès, no es va poder aguantar més i, tal com podem veure en la repetició, va excedir-se amb l'estudiant.

La víctima i el botxí, cara a cara: a l'esquerra, Josep Cuní atrapat in fraganti per les càmeres de televisió en el moment de fer el seu gest obscè. A la dreta, Pere Duran, la víctima innocent, minuts abans que una agressió sexual convertís la seva vida en un infern.

Aquest, va aguantar fins el final del programa amb els ulls negats de llàgrimes, però tot just s'acabà l'entrevista va córrer a denunciar l'agressió i va ser ingressat a l'Hospital Clínic afectat d'una forta ansietat. A hores d'ara, els serveis psiquiàtrics de d'aquest centre han comunicat que caldrà esperar uns mesos per veure com el noi es recupera de l'impacte. Així mateix, han demanat que, cara el judici, a l'estudiant se li permeti declarar sense haver de veure-li la cara a l'agressor.

En resposta a l'agressió (¡cap agressió sense resposta!), els estudiants duran (Pere) a terme accions de protesta durant (Pere) tot el dia de demà: primer, es tancaran a la facultat de Geografia i Història, i després es manifestaran a les 20:00 de la tarda a la plaça Universitat per recriminar l'actitud del periodista. Amb el lema "contra violació, castració", pensen baixar Rambles avall i enfrontar-se als Mossos i a Pilar Rahola si fa falta.

Carta de Boris Mir, membre del G.A.M.B.A

A conydebloc hem rebut una llarga carta de Boris Mir, el membre del G.A.M.B.A recentment fugit de la Model, que hem decidit publicar íntegrament a falta de res millor. El pròfug, tot i estar sent perseguit intensament per la policia, va tenir temps i valor de ficar-se a la manifestació de dimecres al vespre i n’ha transmès algunes impressions:

«Unes ratlles sobre el que vaig veure succeir a la manifestació de dimecres en protesta del desallotjament de la Universitat Central. Sí, tot i ser militant del G.A.M.B.A i haver estat jugant en algun moment amb la idea d’atemptar directament contra la tancada, la manifestació havia estat convocada principalment a través d’internet, amb gran rapidesa i força espontaneïtat, i només això ja la feia atractiva al meu intel·lecte post-modern. Els assistents no eren únicament els de sempre, amb les seves proclames estúpides. Força estudiants de debò, alguns que tenen beques i concentren els seus esforços en tirar endavant un doctorat, algun professor. Per descomptat, també els de sempre, però aquesta era la gràcia, em penso: la circulació dels vídeos de les pallisses dels mossos havia despertat alguna cosa en tots, i fins i tot als perfectes filldeputistes no ens feia res anar, ni que fos per una estona, amb els pesats de les assemblees.

La cosa era bonica quan vam començar a caminar cap avall pel carrer Pelai, però arribant a la Plaça Catalunya ja es va veure que seguiria a la perfecció el guió previst per tothom. M’explicaré a través d’un anàlisi personal dels diversos actors que van prendre part en els successos d’ahir.

1. Els mossos. Fan el que els diuen. Els hi agrada pegar, acceptem-ho, i quan els deixen anar, doncs peguen. Les porres són llargues i potser un pèl difícils de controlar. Si un nen de deu anys es posa al mig i estàs anant a aquell ritme frenètic, és normal que no tinguis temps de reaccionar. Si és un fotògraf, igual. Si no volen excessos de violència, que posin policies grassos, pacífics i baixets. Ara, em penso que clamar ara contra els mossos és, a part de classista (a diferència dels estudiants, feien la seva feina, i tampoc, segurament, per un sou desorbitant), absurd.

2. Els manifestants animosos. Es dividien fonamentalment en dos grups:

a. Els que els preocupa. Semblen assumir, encertadament, que la violència és una forma com una altra del diàleg polític. El problema és que pocs d’ells es plantegen realment que, aplicant-la tan exactament on i com l’autoritat ho espera, no faran res més que rebre garrotades i alguna detenció.

b. Els que tant se’ls en fot. Per aquests, la qüestió és que els escalfin i si poden escalfar algú, fantàstic. Guiats per algú, podrien ser útils per alguna cosa (com els mossos), però donada la manca absoluta de lideratge, no són bons per res. Aplicant la violència tan exactament on i com l’autoritat ho espera, no faran res més que rebre garrotades i alguna detenció; però això per ells no és un problema.

També és veritat que tots dos grups comparteixen la il·lusió de poder explicar d’aquí uns anys que van lluitar i que creuen viure una veritable situació d’injustícia. El més trist és que, si l’autoritat no els extirpa del sistema amb contundència, que si al dia següent totes les mares de les cases benestants diuen “ai pobrets” és perquè una bona part d’ells són els fills de la classe privilegiada i l’altra, els seus amics.

3. Els manifestants que fan bulto. Són un grup considerable. Molts estaven realment molestos amb el que havia passat i volien demostrar-ho amb la seva presència i els seus crits. Eren allà també una mica per veure què, perquè se sabés que no els hi era igual, per demanar alguna cosa. Formarien la massa necessària per a qualsevol moviment amb cara i ulls, però sempre i quant veiessin que aquest moviment no és com el d’un pollastre decapitat. Alguns potser van quedar-se massa estona mirant i van rebre igual que els altres tot i no haver fet res per merèixer-ho.

4. Els fotògrafs. La policia s’obre per deixar-los passar a fer fotos; la gent aixeca les mans i posa cara violenta quan els brillen els flaixos; els fotògrafs alteren clarament el ritme de la cosa; s’aparten i els altres carreguen. Un excés de zel professional els porta a rebre de tant en tant, quan es fiquen massa al mig. Però és que és la pròpia essència del que volen transmetre el que fa que els lesionin. Ells insisteixen en que les seves càmeres són mers receptors i transmissors d’imatges, que només fan la seva feina i que no volen ser notícia, però qualsevol que hi reflexioni una mica, veurà que dir això, no només és mentida, sinó que és hipòcrita perquè ells fan la notícia.

Conclusions:

Els mossos podrien canviar les maneres: o aprenen a coaccionar bé els mitjans, o actuen més humanament. Més que res, perquè després encara pot ser que siguin els únics que hi perdin de debò —la feina, etc.

Els manifestants animosos, podrien pensar alguna cosa nova. Aturar-se a cada barrera policial del trajecte per jugar a provocar els mossos fins que sembla que són a punt de carregar i aleshores marxar a la següent fins que, a la darrera, com que ja no hi ha on anar, la provocació s’allargui fins que es produeix la càrrega, no em sembla que sigui una forma massa efectiva de queixar-se de res. Més aviat converteix les manifestacions en un succedani de les processons medievals del Corpus Christi. O en un Port Aventura massoquista. Això sí, podran explicar moltes batalletes i sentir-se molt maltractats quan es vegin per la tele. I crearan “debat ciutadà” (¡oh!) sobre la violència policial. Au va.

Els altre manifestants. Si realment se senten una mica identificats amb la causa, podrien animar-se a portar-la cap a alguna banda; no sembla que els que ho hagin fet fins ara hagin tingut cap èxit.o:p>

Els fotògrafs podrien callar la puta boca d’una vegada. Si no volen rebre, que no s’hi fiquin; els manifestants també tenen càmeres, i ells pretenen ocupar una posició propera a la dels estudiants, però gràcies a la seva intervenció, ja ningú parla dels motius de fons del conflicte. Em sembla recordar que tenia a veure amb un pla d’estudis…»

Heus ací la direcció que sembla que prendran les properes accions dels anti-bolonya.

Dos atemptats simultanis del G.A.M.B.A (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) en un matí desgraciat

A les 13:30 hores d’aquest diumenge esplèndid, els terroristes del G.A.M.B.A han revoltat les sales d’espera de l’hospital de la Vall d’Hebron a la vegada que assassinaven un grapat de conductors impacients que martiritzaven als vianants amb les seves botzines. Segons fonts policials, la coincidència dels dos atemptats ha estat pura casualitat. Analitzem els atemptats amb l’atenció que es mereixen:

- Un escamot del grup terrorista format per 10 barcelonins en procés de selecció ha irromput en la sala d’espera d’urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron disfressats de gamba. Els activistes s’han dispersat rabent per diferents sales d’espera de l’hospital i a les 13:30 ha començat l’extermini. Els joves han assassinat unes 20 persones que es queixaven de l’espera. Al crit de paciència! els terroristes han matat persones indignes que no mereixem patir. Els facultatius del centre, tot i lamentar la mort de tanta gent han agraït la tasca educativa del grup terrorista i recorden que no cal anar a urgències si tenim mal de panxa o si ens hem tallat pelant patates.

- Mentrestant al carrer Bertran del barri del Putxet una dotzena de cotxes aturats feien sonar el clàxon perquè portaven més d’un minut aturats. Però l’orquestra ha durat poc perquè Melcior Deulofeu ha aparegut amb una caixa de kleenex que anava oferint a cada conductor. Perdoni, ¿vol un paquet de mocadors kleenex? ¿Que li faria res deixar de tocar la botzina? Cotxe a cotxe, el terrorista de Vallvidrera, demanava silenci educadament. Però no hi havia manera, tothom a fer sonar el clàxon. Quan ha arribat a l’últim cotxe, Deulofeu ha refet el camí en sentit contrari però aquest cop, cada cotxe era un tret, una mort. Com a les pel·lícules, els caps dels conductors assassinats queien sobre el volant. Els crits de pànic dels passatgers de cada cotxe quedaven ofegats pel so de les botzines. El carrer Bertran s’ha convertit en un cul de sac i la policia encara treballa recollint els nombrosos cadàvers. Deulofeu ha deixat una nota sobre el parabrises del primer cotxe i ha tocat el dos muntat sobre un porc senglar direcció Sant Cugat. Transcrivim la nota:

Barcelonins,

Mateu als motoristes que conduexien ciclomotors ensordidors. Mateu als nens que ens fan escoltar la seva música al metro. Mateu als amos que deixen cagar els seus gossos arreu. Mateu als taxistes que juguen amb les revolucions per fer pujar el taxímetre. Doneu vida al G.A.M.B.A!

La policia treballa qui-sap-lo i la conselleria d'interior demana als ciutadans participació per acabar amb el G.A.M.B.A que va començar com una brometa i s'està convertint en un problema comparable al Cacaolat: No podem permetre que el brik de cacaolat ens taqui tota la vida. Que l'abrefàcil sigui fàcil ja.

La veu del soci

¿El G.A.M.B.A té collons d'atemptar a Sant Roc? Fora policia, necessitem una cèl·lula terrorista.
¡Comando a Badalona ja!

Mercè de Badalona


Que el G.A.M.B.A t'escolti Mercè.
Els vostres desitjos terroristes a conydebloc@gmail.com

Boris Mir, fundador del grup terrorista G.A.M.B.A (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat), s’escapa de la Model.

Boris Mir , ex professor de secundària i fundador del grup terrorista G.A.M.B.A, ha fugit de la Model aquest matí. Mir, lector voraç de novel·la negra i usuari estrella de la bibliopresó, s’ha enfilat a una de les bastides que cobreixen la cúpula central de l’edifici i ha fugit com si res. Segons fonts policials, membres de G.A.M.B.A s’han infiltrat entre els operaris que treballen en la restauració de la cúpula i han facilitat la fugida de l’ex docent. A les 11:30 d’aquest matí assolellat, Mir sortia per la porta principal de la Model disfressat d’operari. Fins i tot ha fet l'ardidesa d’escopir a la cara del cap de seguretat P. G. disculpant-se d’un refredat traïdor. Les autoritats penitenciàries s’han adonat de la fugida de Mir quan la directora de la bibliopresó Esther Syrena ha alertat de l’absència de Mir a la seva cita setmanal vine a fer un cafè amb...

Els mitjans oficials han obviat la noticia per ordre expressa de la conselleria d’interior. Si els de La Vanguardia s’assabenten hauré de dimitir! ha sentenciat el conseller Saura.

La directora de la bibliopresó se sent decebuda i trista per la fugida de Mir amb qui mantenia una relació molt estreta. Mir havia impulsat el grup de lectura “Més enllà de la coberta” i estava enllestint la seva tesi titulada “Els Simpsons i Carner, Riba i Foix.”

Mir, condemnat a 20 anys de presó per l’assassinat de més de mil coloms merdosos, podria amagar-se amb Melcior Deulofeu, el temut terrorista del comando centre.

El cap dels mossos d’esquadra de Barcelona Paco Miravitges ha admès que tem per la seva vida. I no pas per les amenaces de G.A.M.B.A, més aviat per la crisi: Fa dos anys que intento vendre uns xalets... el meu sogre dels collons, el meu sogre! Mir, un dels principals ideòlegs de G.A.M.B.A, havia centrat la seva activitat terrorista en accions menors com l'assassinat massiu de coloms o la caça d'imbècils que llancen ous, globus d'aigua o pintura, malparits tots. A la Model, Mir ha contactat amb d'altres barcelonins amargats que han donat el seu suport a G.A.M.B.A i han proposat noves accions del grup com ara: disparar contra les dones madures que condueixen bicings sense saber distingir un vianant de cinquanta vianants, fer explotar tots els cotxes oficials o posar xinxetes als seients dels vigilants nocturns.

Recordem que Mir és autor de cinc llibres d’aforismes publicats per l’editorial “Un llibre són paraules”. En el seu últim llibre Sentenciat a escriure.Quatre Parets i un Matalàs i la meva Mà i un Paper. l’ex professor descriu la seva experiència penitenciària.

Mir, molt estimat a l’IES Pere Tàpies de Palafolls, ha deixat nombroses sentències gravades al sostre de la seva cel·la. En destaquem la més esperançadora

I malgrat tot, les roses tornaran a venir, ja estan venint

Terror al transport públic

Després dues setmanes d’inactivitat, el G.A.M.B.A. ha tornat a atacar, i aquest cop, en una acció múltiple i de massives proporcions en què han mort 32 persones. Aquest matí, entre les 08:25 i les 09:18, de forma irregular, però constant, un nombre indeterminat d’escamots de la banda han assaltat diversos transports públics fornits d’armes lleugeres com fusells automàtics o metralladores.
Els diversos grups, format cadascun per tres o quatre homes amb passamuntanyes, han assaltat un total de 57 transports, comptant autobusos, tramvies i vagons de metro i del tren de rodalies. L’objectiu eren els qui escoltaven música amb el mòbil en veu alta. Pel que sembla, diversos observadors repartits pels transports de Barcelona localitzaven els objectius i donaven la veu d’alerta a un dels escamots, que a la primera parada saltava dintre el vehicle en qüestió i actuava.
Val a dir que no era la voluntat inicial dels terroristes provocar una massacre. En els casos en què les víctimes s’han rendit, l’únic que han fet els assaltants ha estat prendre’ls l’aparell i destruir-lo a trepitjades. Ara bé, diversos testimonis han afirmat que els terroristes han assassinat alguns viatjants per escoltar reggaeton, Amaral o flamenc. Així mateix, el perfil habitual dels qui escolten música forta al metro (collarets d’or, pantalons de licra, tints estranys, pírcings desafortunats) ha provocat que en més d’una ocasió volguessin enfrontar-se amb els atacants. En tots els casos, els xocs han resultat letals: poc poden les empentes i les mirades altives contra les bales de 9mm.
Quan la policia de la ciutat ha començat a reaccionar, els autors dels atemptats han desaparegut ràpidament, en moltes localitzacions amb la connivència i la complicitat dels demés usuaris del transport públic.

«De nou hem de lamentar les morts. Nosaltres no menyspreem les vides humanes, però l’ascens imparable del plebeïsme, de tant en tant, ens obliga a prendre aquestes determinacions», ha comunicat un dels presumptes líders de la banda en un vídeo que ha estat penjat en una pàgina web adepta. Així mateix, els terroristes, amb un humor sinistre, han proposat una idea per un cartell per penjar al transport públic de la ciutat com a recordatori perenne d’aquest matí de 16 de febrer.

El cartell d'advertència que el G.A.M.B.A. ha proposat penjar

als transports públics de l'àrea metropolitana.

L’alcalde Jordi Hereu, per la seva banda, s’ha mostrat consternat davant els fets. Diu estar totalment desbordat i ha demanat ajut de totes les autoritats per poder encerclar aquest grup que, a judicar per les seves mostres de poder cada cop més impressionants, cada vegada guanya més adeptes.

20 morts a la Rambla de Barcelona. El G.A.M.B.A torna a actuar

Al crit de Mori intermón!, el terrorista de G.A.M.B.A Melcior Deulofeu (Barcelona 1983) ha matat 20 treballadors d’institucions sense ànim de lucre que captaven socis a la Rambla de Barcelona. A la pregunta ¿Tiene un momentito para el medio ambiente caballero? Deulofeu ha respòs amb dos trets al pit d’un treballador de Greenpeace. Deulofeu ha continuïtat disparant contra tots els joves amb armilla verda causant la mort de 20 persones. Les comercials de Citybank han pogut evitar l’atac gràcies a la seva indumentària gens uniformada.

La gent que passejava pel carrer ha confós la matança amb una nova acció d’algun grup “antisistema”. Això explica la facilitat amb la que Deulofeu ha aconseguit escapar. La policia municipal rastreja la ciutat tot i que tothom sap l’estreta relació de Deulofeu i els veïns de La font del món, una barriada de Vallvidrera. Deulofeu -conegut com porc senglar- coneix a la perfecció la muntanya barcelonina. La policia creu que serà molt difícil trobar Deulofeu i estudia emprendre mesures radicals com instal·lar càmeres a les soques dels arbres, ensinistrar porcs senglar o encerclar el parc amb milers de policies i anar avançant pas a pas com la batuda que els mossos d’esquadra van protagonitzar aquest estiu buscant al gourmet Pascal Henry. El director de Parcs i Jardins de Barcelona Tomeu Tomeu ha lamentat que el pulmó de Barcelona serveixi d’aixopluc per un terrorista i una muntanya russa. El terrorista de G.A.M.B.A ha enviat un comunicat a la premsa en el que dóna el condol als familiars afectats i titlla la seva acció com “una reacció inevitable, fins i tot ens volen vendre merda quan passegem pel carrer!”

Melcior Deulofeu en format paint

Deulofeu forma part del comando centre del grup terrorista. Les seves accions fins al dia d’avui eren de poca importància: bombes als autobusos turístics i als locals amb menús en anglès, pedrades als policies a cavall i pals a les rodes del bicing. Amb aquest acte el terrorista del comando centre es converteix en l’activista més sanguinari de la Rambla.

Intermón i Greenpeace han condemnat els assassinats i han anunciat un procés de selecció de personal per a ocupar 20 places de comercial. Els interessats poden enviar el seu currículum a les seus de les respectives institucions. Es valorarà experiència en el sector i domini d’idiomes. En temps de crisi això sempre és una bona notícia.