Melcior Deulofeu allibera Can Caralleu dels mormons

27 de setembre. 17:15 22ºC
Can Caralleu.




Aquests dos joves mormons es passegen pel barri de Can Caralleu exercint proselitisme. Es diuen Tim i Robert i ja no enyoren Utah. Van arribar a Can Caralleu fa tres mesos i s’hi estaran vuit més. Encara que sembli mentida, ja han aconseguit captar vint prosèlits. El seu responsable espiritual n’està molt orgullós. A vegades la gent no entén el missatge de Crist i respon de males maneres però els joves americans saben que la seva feina no és en va. Si algú els falta el respecte, recorden l’amor incondicional de Jesucrist i les galetes de la mare.

De sobte Can Caralleu esclata d’alegria. Una salva d’aplaudiments i rialles. Els joves mormons no se’n saben avenir. Què passa? Què són aquests crits d’eufòria? Can Caralleu celebra la visita de Deulofeu que vola pels carrers de la barriada muntat sobre el seu porc senglar. El poble surt al carrer per veure el guerrer feréstec. Els més petits ensenyen els dibuixos on Deulofeu venç el monstre de la plaça Sant Jaume i torna la pau a la muntanya. Les dones es toquen la cara nervioses, “si em diu d'anar amb ell...” Les iaies ploren d’emoció. La banda entona l’himne de la muntanya i el cor canta a la plaça. Els joves segueixen Deulofeu al crit de “Melcior redemptor, Melcior redemptor”. I la parella de mormons? Quan Melcior els veu s’atura de cop i els mira fit a fit. A Deulofeu no li agraden els estrangers. Qui són aquest parell? pregunta a la Conxita del colmado. Ah, són els predicadors que expliquen el missatge de Jesucrist. Però Conxita, respon Deulofeu, nosaltres no necessitem saber el missatge de ningú. Ah, doncs es veu que és una cosa molt maca i amb molt d’amor. Deulofeu s’acosta als joves americans, desmunta i escup la tija de fonoll que mastegava.

- Oh, amigo, tu eres amigo. Conoces Jesucristo? Amor Jesucristo. Amor amigo.

Deulofeu observa atentament els estranys. Passeja al seu voltant. El poble s'interessa per l'escena i la segueix amb atenció. L'heroi s'atura, respira profundament, mira el poble i comença un d’aquells discursos que es recordaran durant anys.

A punt de complir-se un any del primer atemptat del GAMBA cobert per aquesta redacció, Boris Mir, fundador del grup terrorista i professor de secundària, concedeix una entrevista en exclusiva a conydebloc.

Boris Mir arriba a la redacció de conydebloc amb la cara descoberta i el quadern d’avaluacions sota el braç. Mir és a punt de començar el curs escolar i una vida nova. En aquesta entrevista descobrirem els secrets més íntims de l’ideòleg del GAMBA.

CNY La primera pregunta és obligada. És cert que deixa la lluita armada? Per què?

BM Crec que ha arribat l’hora de prendre-m’ho amb més calma. Als inicis era capaç de cometre algun assassinat en les hores de guàrdia que tenia al primer institut però ara voldria donar pas als joves. He decidit penjar el fusell. A més vull liderar el projecte LLAGOSTINS, la fundació que ens permetrà finançar la lluita.

“Existim perquè ningú no ens respecta”

CNY Expliqui’ns els orígens del GAMBA

BM L’estiu que l’ajuntament va engegar el Bus Turístic jo vaig entrar com a guia. Arribava deu minuts abans per rebentar totes les rodes del bus. Van trigar tres mesos a adonar-se que potser tenia alguna cosa a veure. Em van acomiadar, però l’embrió del GAMBA ja era una realitat.

“Vull liderar el projecte LLAGOSTINS, la fundació que ens permetrà finançar la lluita”

CNY El sis d’octubre se celebrarà el primer atemptat del GAMBA explicat a conydebloc. Per què GAMBA?

BM Quan mun pare em portava al Camp Nou sèiem al costat d’un senyor que anomenava gamba al Charli. El GAMBA és un homenatge al meu pare. Ell hagués volgut promoure un grup que defensés els drets del barceloní, però desgraciadament va morir per culpa de... [BM comença a plorar]

Boris Mir s’emociona quan recorda la mort del seu pare, un accident inoblidable. Just a l’entrada del corte inglés, un cop d’aire condicionat el va enlairar. La caiguda va ser mortal.

CNY Hem tocat un punt sensible... Canviem de tema, què persegueix el GAMBA. És possible l’abandonament de les armes?

BM L’ajuntament només inaugura centre cívics. Ara fa poc han instal·lat càmeres de vídeo vigilància arreu i no ho podem consentir. Existim perquè ningú no ens respecta. Totes les accions del GAMBA són inevitables.

CNY Què opina de l’activista Melcior Deulofeu?

BM És el millor terrorista que he conegut mai. És molt coherent amb totes les seves accions. Ha alliberat els porcs senglars de Collserola. Els nostres fills parlaran de Deulofeu com l’heroi del poble de Barcelona.

“Un atemptat no s’improvisa”

CNY Ens pot avançar alguna acció de l’activista de la font del món

BM Que es preparin els corredors de la carretera de les aigües.

CNY L’última, viurem molts atemptats enguany?

BM Home som els que som i no ens agradaria guanyar en quantitat per perdre qualitat. Un atemptat no s’improvisa. Només Deulofeu ho pot fer. Necessitem planificació, organització i molt de talent.

Agost de G.A.M.B.A

En una nit calorosa d’agost i després d’un dia de treball intens, Melcior Deulofeu abandona el seu amagatall de Collserola amb el propòsit d’assaborir una bona orxata*. Muntat dalt del seu porc senglar, Deulofeu baixa al centre de la ciutat. Ell només vol una orxata i un tovalló per netejar-se les axil•les però a vegades les circumstàncies ens sobrepassen. Tres assassinats que vostès també haguessin comès:

1) 21:30 C/Pelai amb Balmes. Una jove bella amb la samarreta de la Creu Roja atura Deulofeu:

- Ei tens cinc minuts?
- No gràcies
- Va, fes el favor, ara em diràs que tens pressa, vigila no facis tard ehh? Va tiu que són cinc putes preguntes

Responguin fredament: ¿no l’haguessin matada si tinguessin la valentia, els músculs i el porc senglar de Deulofeu?

2) 21:32 Cafè Zurich de Plaça Catalunya. Un jove estudiant de circ fa el pallasso al carrer. Es dedica a prendre el pèl a la gent amb molta gràcia. Tots els turistes el fotografien i creuen els dits “que no ens toqui, hihi”. Deulofeu té molts amics que estudien circ però a vegades una broma no és una broma. Imaginin: Deulofeu passeja amb el seu porc senglar amarat de sang quan el jove aspirant a pallasso s’acosta pel darrere i li fa burleta. Tota la plaça riu i el pallasso s’hi recrea; les monedes que dringuen al fons del barret l’engresquen. Una vegada i una altra, el pallasso fa veure que mata Deulofeu amb un ganivet de plàstic. Se’n va i hi torna. Els guiris riuen molt i fins i tot els mossos de la zona disfruten amb l’espectacle. Però la broma s’ha convertit en mofa, insult i Deulofeu actua.

Responguin fredament: ¿no l’haguessin matat si tinguessin la valentia, els músculs i el porc senglar de Deulofeu?

3) 21:38 Pels carrers de Gràcia. Ja hi tornem a ser. Els mateixos mossos que reien dos minuts abans ara el persegueixen Passeig de Gràcia amunt, no entenen l’atac com un acte de justícia. Deulofeu els condueix cap a un dels seus barris d’acció: Gràcia. Al carrer de l’Àngel els mossos no saben què fer.

Responguin fredament: ¿no els haguessin matat si tinguessin la valentia, els músculs i el porc senglar de Deulofeu?




*Que a Barcelona només existeixin quatre orxateries de debò (elaboració pròpia de qualitat) és motiu suficient per a un atemptat múltiple ¿oi? però no ens desviem i torni al text terrorista!

Civisme

És una nit d’estiu qualsevol i decideixes voltar una estona pels carrers del teu barri -posem per cas Gràcia. De cop i volta sents un buit a l’estómac i oh que bé, trobes un swarma obert: swarma de vedella i una birra si us plau. Segueixes passejant pels teus carrers i darrera la cantonada apareixen dos agents de la guàrdia urbana que t’aturen en castellà, et demanen la documentació i et registren. Els agents tenen una nit orgullosa i t’ho pots creure! et multen per una presumpte infracció de civisme: cridar, cantar o interrompre el descans dels veïns. ¿Però això ho poden fer així com així? Els ho preguntes mentre els agents et demanen com s’escriu infracció, con una o dos ces? ¿Us ha passat mai?

Doncs mira quina casualitat que ahir a la nit li va passar a Melcior Deulofeu que muntat sobre el llom del seu porc senglar va cridar l’atenció de dos agents que jugaven a comptar guiris follables. Deulofeu els va matar. Un tret al cap a cada agent i avui ningú us multarà per passejar per Gràcia. Una altra acció del GAMBA pel nostre benestar.

El G.A.M.B.A. celebra la victòria dels E.U.A. sobre Espanya

Avui, poques hores després que la selecció espanyola de futbol perdés contra el combinat nord-americà, membres de la cúpula del G.A.M.B.A. han emès un comunicat en el qual es feien ressò del fet, el celebraven i anunciaven que els jugadors de la selecció americana passen a formar part del panteó d'herois del grup (en el qual ja hi ha personatges tan il·lustres com Carmen de Mairena).

Transcrivim els darrers paràgrafs del text llegit pels portaveus de l'organització: "Bàsicament, doncs, ens alegrem enormement de la victòria americana perquè a aquesta ciutat només li faltaria que els quatre tarats que fa un any van anar a la més lletja de les nostres places per celebrar la victòria de l'Eurocopa es pensessin realment que aquesta selecció que va de vermell i diu ser la nostra és alguna cosa més que el país que representa, o sigui, caca.

La veritat és que, com tot barceloní de bé i amargat, ho haguéssim passat molt malament havent de suportar altre cop els brams de la tropa espanyolota (fixin-se que llegim en Sostres); tant, que per superar el nostre desconsol i mantenir viu el nostre compromís amb la ciutadania, haguéssim hagut de matar alguns supporters de la roja (que no és la regla). Per tant, agraïm enormement als senyors de la selecció americana que ens hagin estalviat una feina tan desagradable.

Per altra banda, ens permetem aconsellar Joan Laporta que no fitxi aquesta patata ibèrica amb perilleta hortera que es fa dir Villa. A part del fet que és compatriota del nan Fernando Alonso, és dolent, lleig i segur que a la mínima et signa el Manifiesto por la Lengua común, com el subnormal d'Iker Casillas. Portar Villa al Barça significaria un important distanciament entre el club i la nostra organització: no deixarem de celebrar amb vodka, coca i putes les victòries blaugrana, però malfiarem una mica més.

Ens acomiadem, doncs, desitjant que aquesta derrota sigui el primer pas del retorn de la selecció espanyola al seu estatus de "merda d'equip que fa patir senyors amb banyador d'slip i cadeneta daurada quan juga contra Irlanda o, fins i tot, Xipre". Si Sergio Ramos continua amb la seva progressió, estem segurs que no tardarem en veure fets realitat els nostres desitjos".

En acabar el comunicat, els membres del G.A.M.B.A. han respost a les preguntes d'aquest diari tot refusant la seva implicació en els fets de Terrassa de fa uns dies: "No diem que no aplaudim iniciatives com aquestes, que aproximen el terrorisme a la vida diària de les persones, però el nostre àmbit territorial es limita a Barcelona ciutat."

Jo sóc donant d’idees

La Maria és una noia alta i atractiva que treballa en una agència. Tot i tenir unes cames esveltes, un cul de cirera, una espatlla ampla, uns llavis molsuts, uns pòmuls alts i marcats, uns ulls verds allargassats i uns cabells llisos i rossos inacabables, la Maria no ha tingut sort a la vida. Ha patit jornades laborals eternes sobre la moqueta dura de les fires, ha sentit la coïssor dels pijames makro durant desenes de sessions fotogràfiques, ha tastat la suor de centenars d’esportistes que la petonegen quan els dóna l’obsequi del banc de torn, ha hagut de somriure als guapus del local nocturn de moda on treballa de cambrera per pagar la seva davantera operada.

I avui la Maria ha rebut una trucada que canviaria la seva vida. L’agència li proposava una altra feineta: enquestes. Hauràs d’anar Diagonal amunt Diagonal avall i preguntar a la gent què hi volen: tramvies, bicis, persones, etc A vale, mola, ha contestat la Maria que ha agafat la moto i s’ha plantat a la plaça Macià. Maria, tu et mous entre Aribau i Macià, vas parant la gent i li preguntes si sap que l’ajuntament té previst canviar la Diagonal i vol saber l’opinió dels barcelonins per fer un projecte comú blablabla. Tu els ensenyes aquest full que diu una mica això i escrius el que et diguin, sobretot, sobretot, quan parlis de l’ajuntament, primera persona del plural. Perdona? Vull dir nosaltres, nosaltres volem una Barcelona que t’estimis, nosaltres volem saber la teva opinió i tota la mandanga aquesta, entesos? De 10 a 13:00 150 eurus. Agafa uns quants pins, si et quedes sense jo sóc aquí, ah! a tothom els dius visca Barcelona, ok?

La Maria s’ha vestit la samarreta promocional i ha començat la feina. Tot va com qualsevol altra feineta fins que la Maria atura un noi atractiu, despentinat i amb ulleres de sol que camina a bon ritme. La Maria s’acosta convençuda que el noi trigarà menys d’un minut a demanar-li el número de telefon però oh sorpresa! el noi és Melcior Deulofeu i pam-pam-pam, l’ha matada. Sí, l’ha matada. Ha tret la pistola i li ha clavat tres trets secs a l’estómac que li han causat la mort. Els pits de la Maria no han pogut resistir la força de les bales que l’han empès cap al terra on encara hi ha la seva sang. Deulofeu ha fugit muntat dalt del llom del seu porc senglar camí de Vallvidrera. El G.A.M.B.A no bada.

Més gambades

Les gavines, el projecte de la Diagonal, la campanya europea, Roser i Bruno Oro cantant barça estic boig per tu, malabaristes als semàfors, Bus turístic/taxi-bici /gocar tour/segway, el millor paisatge de Catalunya, el plan E, exhibicionistes en bicicleta, la dessaladora i el nou disc de Marc Parrot.

¿On és el G.A.M.B.A quan se’l necessita?

!!!On és el G.A.M.B.A quan se’l necessita!!!

- Un grup terrorista ha de tenir un mitjà a l’altura i vosaltres sou uns becaris de merda, al carrer a buscar notícies i les vull per ahir cridava el cap de redacció mentre els tres becaris d’aquest bolc trucaven a la seva mamá.

I aquí ho teniu, si pensàveu que el G.A.M.B.A (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) s’està de braços creuats mentre la ciutat es converteix en un menú d’amanida de bossa, patates congelades, truita passada i flam-de-la-casa royal, us descrivim les últimes accions que el grup terrorista ha perpetrat sense que els mitjans convencionals es fessin ressò.

Atemptats:

- 14 d’abril. 8 iaies de l’Eixample desapareixen mentre alimenten coloms vora l’hospital Clínic. Tites, tites, tites. En una acció veloç, el comando “Ildefons” segresta un grup de iaies agafades de la mà amb bosses de pà sec i transistors a tota llet. Tot i que es desconeix què ha passat amb les velles, es tem que els seus cossos hagin estat llençats vora el port tot nodrint les gavines que avui amenacen els esmorzars dels nostres escolars.

- 20 d’abril. Boris Mir, membre fundador del G.A.M.B.A i ex professor de secundària, mata el publicista argentí culpable de la campanya viscaBcn. El vídeo moroaCollserola s’emetrà en el proper programa d’ànima. Oh!

- 23 d’abril. 50 venedors de roses assassinats a la Rambla de Catalunya. El comando centre del G.A.M.B.A reclama una diada sense venedors impertinents (o comercials que fa més macu) que atempten contra els drets del badoc.

- 7 de maig. 1 redactor del diari esportiu Marca escanyat per Melcior Deulofeu després d’escriure “la liga no está decidida”. Però què feia Deulofeu a la redacció del Marca? Aviat ho sabrem

- 11 de juny. Un activista del G.A.M.B.A disfressat d’examinador de selectivitat assassina quatre alumnes que pregunten per què no es pot respondre en castellà la prova de català.