20 morts a la Rambla de Barcelona. El G.A.M.B.A torna a actuar

Al crit de Mori intermón!, el terrorista de G.A.M.B.A Melcior Deulofeu (Barcelona 1983) ha matat 20 treballadors d’institucions sense ànim de lucre que captaven socis a la Rambla de Barcelona. A la pregunta ¿Tiene un momentito para el medio ambiente caballero? Deulofeu ha respòs amb dos trets al pit d’un treballador de Greenpeace. Deulofeu ha continuïtat disparant contra tots els joves amb armilla verda causant la mort de 20 persones. Les comercials de Citybank han pogut evitar l’atac gràcies a la seva indumentària gens uniformada.

La gent que passejava pel carrer ha confós la matança amb una nova acció d’algun grup “antisistema”. Això explica la facilitat amb la que Deulofeu ha aconseguit escapar. La policia municipal rastreja la ciutat tot i que tothom sap l’estreta relació de Deulofeu i els veïns de La font del món, una barriada de Vallvidrera. Deulofeu -conegut com porc senglar- coneix a la perfecció la muntanya barcelonina. La policia creu que serà molt difícil trobar Deulofeu i estudia emprendre mesures radicals com instal·lar càmeres a les soques dels arbres, ensinistrar porcs senglar o encerclar el parc amb milers de policies i anar avançant pas a pas com la batuda que els mossos d’esquadra van protagonitzar aquest estiu buscant al gourmet Pascal Henry. El director de Parcs i Jardins de Barcelona Tomeu Tomeu ha lamentat que el pulmó de Barcelona serveixi d’aixopluc per un terrorista i una muntanya russa. El terrorista de G.A.M.B.A ha enviat un comunicat a la premsa en el que dóna el condol als familiars afectats i titlla la seva acció com “una reacció inevitable, fins i tot ens volen vendre merda quan passegem pel carrer!”

Melcior Deulofeu en format paint

Deulofeu forma part del comando centre del grup terrorista. Les seves accions fins al dia d’avui eren de poca importància: bombes als autobusos turístics i als locals amb menús en anglès, pedrades als policies a cavall i pals a les rodes del bicing. Amb aquest acte el terrorista del comando centre es converteix en l’activista més sanguinari de la Rambla.

Intermón i Greenpeace han condemnat els assassinats i han anunciat un procés de selecció de personal per a ocupar 20 places de comercial. Els interessats poden enviar el seu currículum a les seus de les respectives institucions. Es valorarà experiència en el sector i domini d’idiomes. En temps de crisi això sempre és una bona notícia.

Nova amenaça animal a Catalunya

Sortim d’una desgràcia per caure en una altra. I aquest cop, toca de ben a prop la capital. Un lector de conydebloc ens ha enviat un correu electrònic informant-nos que fa dos dies que ha pogut observar, a prop de casa seva, a Sant Gervasi, un ramat d’uns petits animals molt curiosos: semblen pingüins, però en acostar-s’hi hom pot veure que del seu cap emplomallat en neixen dues orelles que recorden les de conill.

El nostre lector, pel que veiem un bon coneixedor de l’antiga fauna del país, ens deia que pensava que podia tractar-se de pingüills, un ocell estranyament emparentat amb l’ornitorrinc. En sentir-ho, evidentment, ens hem traslladat emocionats al barri de Sant Gervasi. I ha estat difícil, però hem aconseguit fer fotos de diversos exemplars i confirmar la notícia.

Avui dia tothom pensava que el pingüill estava extingit. Es tracta d’un ocell d’uns trenta centímetres que, antigament, havien estat molt habituals a Catalunya, fins al punt de convertir-se en l’animal nacional. De fet, quan els descobridors catalans de l’Antartida van veure pingüins per primer cop van exclamar sorpresos: “¡són com pingüills, però sense orelles!”. Amb tot, en el decret de Nova Planta, Felip V, proposant-se la destrucció sistemàtica dels símbols de la terra, en va prohibir la tinença i en va decretar la caça indiscriminada. Aquesta activitat l’havia dut a la pràctica desaparició, i de fet, fins avui pensàvem que la bèstia havia desaparegut totalment.

Un grup de pingüills corren alegres pel carrer Calvet.

Aquest descobriment, doncs, és una bona notícia pels curiosos i pels estudiosos, però no pas per la seguretat nacional. El pingüill, quan és criat en captivitat, esdevé un animal dolç i amable. En llibertat, però, adopta uns comportaments molt peculiars. A primera vista, sembla igualment un ésser simpàtic que camina de manera divertida, fa gestos afectuosos i, a més, s’alimenta de tota mena de deixalles, de manera que no cal patir perquè se’ns mengi. Ara bé, els pingüills són veritables màquines del vici: a la mínima que es trobin en relació numèrica superior a 10 a 1 davant un individu de raça humana, no dubtaran en abraonar-se-li al damunt i intentar-lo violar per tots els forats possibles amb els seus petits fal·lus; les femelles també acostumen a afegir-se aleshores a la festa, a la qual participen refregant-se contra tot i més i acoblant-se als mascles .

Que no els confongui la seva mida reduïda: un cop calents, els pingüills tenen una força descomunal i són capaços de tombar qualsevol. A més, són uns veritables sibarites, i sovint no es conformaran tan sols amb penetrar el subjecte: les pallisses, els enmanillaments, l’ús d’objectes punxeguts. Això sí, en acabar, el grup sencer que ha comès la violació, si la víctima no fuig corrents, no deixaran de fumar una cigarreta al seu costat tot acaronant-li els cabells mentre li xiuxiuegen paraules dolces en un idioma incomprensible.

Per tot això, des de conydebloc recomanem a tots els habitants del barri de Sant Gervasi que no surtin sols de casa excepte en cas que vulguin gaudir d’una experiència sexual insòlita i violenta. Continuarem informant al minut de la notícia.

Josep Anglada salva la Plana de Vic del galliporc

L’amenaça del galliporc ha remès definitivament després d’haver provocat 154 morts a Osona —disculpin que no seguíssim el degoteig de víctimes dia a dia, estàvem ocupats fent altres coses, com ara res. El cas és que ahir, Josep Anglada, líder de Plataforma per Catalunya, va voler resoldre l’assumpte a la seva manera. Després d’untar-se amb sang humana, va demanar que el deixessin sol al bell mig de la plaça Major de Vic i va esperar que el temible galliporc aparegués.

La bèstia de la Plana (parlem del galliporc), atreta per l’olor que desprenia Anglada, va sortir del seu catau, va travessar la vila i, a tres quarts de nou del vespre, va plantar-se davant el polític osonenc. Aquest va obrir-se la camisa cridant i el va arremetre bramant salvatgement. El combat, a vida o mort, va ser seguit, a més de per tota la ciutat, per les càmeres de la televisió local i per un redactor de conydebloc, que lamenta dir que va perdre tots els seus estalvis en apostar-los a favor del galliporc.

Anglada, expert coneixedor de les arts marcials orientals i, sorprenentment, de les tècniques dels més salvatges caçadors de camells berbers, va demostrar que les seves dots de lluitador no es limiten a l’arena política. En un primer moment, l’animal el va capturar amb les seves terribles urpes de pollastre i li va fer provar el gust del terra de la plaça, però, de seguida, l’heroi vigatà va reaccionar amb duresa i va propinar un cop de colze a les costelles de salvatgina.

Després d’això, es va entrar a la fase tàctica del combat. Tots dos animals havien comprovat la força del seu adversari i no gosaven deixar-lo anar. Durant un quart d’hora, donaren voltes sobre si mateixos com lluitadors de sumo abraçats al mig del ring. El públic es mossegava les ungles. Els seguidors del galliporc rugien i els d’Anglada insultaven el plumífer adversari.

De sobte, quan semblava que Anglada començava a donar algun signe de debilitat, va decidir jugar-s’ho el tot pel tot. Amb un moviment ràpid de maluc, va trencar la cintura del seu adversari que va quedar amb el coll exposat, error imperdonable que Anglada no va deixar passar. Amb fúria demolidora li va mossegar la jugular. A partir d’aquí, poca més història: el terror d'Osona (ara sí que parlem de l’humà) sabia que si se’n deixava anar era home mort, de manera que va mantenir-s’hi enganxat fins que va separar-li el coll del cos.

Anglada era ja el guanyador i només li quedava realitzar l’esquarterament i posterior escampament de vísceres del vençut per la plaça Major, tota una tradició d’arrel celtibèrica. Va tardar en 1’08”57, temps que el va deixar ben a prop del rècord mundial de l’especialitat, que és de 1’08”04. Li desitgem sort en properes ocasions.

Anglada, esgotat després del combat, no va ser capaç de fer gaires declaracions. Va dir, això sí, que s’alegrava d’haver deslliura’t la comarca d’una plaga com aquella, i que esperava deslliurar-la de moltes altres.

Anglada abandonant la plaça Major de Vic mentre alguns dels seus companys de partit recullen les restes escampades del galliporc.

G.AM.B.A celebra l’arribada del 2009 amb un atemptat contra les botigues Natura de Barcelona

L’any comença amb bon peu pel grup terrorista de Barcelona. Si ahir veiem una explosió amb una fotografia preciosa gràcies al muntatge dels col•legues bascos, avui és el torn dels catalans.

En un dels atemptats més espectaculars -l’adjectiu comodí del gremi periodístic- dels últims anys, el grup terrorista G.A.M.B.A (Grup per l'Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) ha trasbalsat la ciutat de les patates braves. A les 07:30 hores d’aquest matí rúfol, la ciutat de Núria Feliu s’ha convertit en una foguera que ha sorprès fins i tot als corredors matiners de la carretera de les aigües. Els detonadors que els terroristes havien col•locat en totes les botigues Natura de Barcelona han explotat a la vegada provocant un espectacle lumínic sensacional. Les autoritats locals han definit l’atac com “una tragèdia per la millor botiga del món”. Els centenars de turistes aplegats a la plaça Catalunya han destacat la bellesa de l’explosió tot recordant la cerimònia d’inauguració dels jocs olímpics de Pequín. I és que des del Born fins a Sarrià Barcelona ha quedat il•luminada com mai. Fins i tot La Vanguardia s’ha fet ressò de l’atac destacant la lluminositat de Barcelona, "la ciudad más oscura de Europa tan solo iluminada con las corridas de José Tomás. Acciones como las del grupo G.A.M.B.A demuestran que la paciencia de los contribuyentes está llegando a su fin. Barcelona está muy oscura pero usted la puede iluminar con el flash de la cámara que La Vanguardia regala por tan solo 100 euros".

Els artefactes de G.A.M.B.A tot i no ser gaire potents (potser a causa de la crisi... ¿Hi ha alguna cosa que no sigui a causa de la crisi?) han multiplicat el seu efecte quan han contactat amb l’encens i els materials inflamables que omplen els prestatges de les botigues més perfumades de la ciutat. Els locals de Natura han quedat destrossats però tal com ens ha assegurat el responsable de Natura a Catalunya José Rodríguez de Vidal, les botigues Natura tornaran a l’activitat habitual en pocs dies. Rodríguez de Vidal ha condemnat l’atemptat i ha admès haver rebut amenaces per part de G.A.M.B.A sobretot des de la publicació del disc “Natura experience” que ha tingut molt èxit entre la clientela verda.

No sabem si aquest atemptat és l’inici d’una sèrie de temptatives múltiples o si ben al contrari es tracta d’un atac aïllat. Els nostres experts en terrorisme barceloní asseguren que G.A.M.B.A està més viu que mai i que la detenció de Boris Mir -membre fundador del grup- ha revifat l’interès del jovent barceloní, que s’adreça al 010 preguntant què s’ha de fer per cremar en nom de G.A.M.B.A?

La figura de Boris Mir centrarà la nostra atenció en els propers dies perquè ben aviat seran publicades les seves memòries sota el títol Boris Mir. La història d’un barceloní amargat. El professor de secundària que va fundar el grup terrorista G.A.M.B.A.