dijous, 4 de setembre de 2008

Música de fons fons

Una de les coses que l'Ajuntament encara no ha regularitzat és la música de fons dels bars. ¿Fins quan permetrem que un bar posi drum'n'bass a tota llet? ¿I aquells locutors d'Europa FM més tripats que el Bolt a Pequín? ¿Si demanem al taxista que ens sintonitzi Ràdio Estel perquè no exigim al bàrman que apagui el cony de ràdio i ens deixi parlar tranquils?

Però la música és la punta de l'iceberg. Anem a l'origen:

1) Cadires reciclades. Tot va començar quan els bars van replantejar-se la seva decoració. Per què no fiquem cadires diferents? Les podríem agafar del carrer i així no ens gastem un duro. Aquí va comença el mal perquè no tots els objectes amb potes són cadires. Algú coneix un bar amb cadires còmodes?




La cadira-carro permet passejar pel barri mentre reculls objectes pel bar. La cadira fou patentada pels okupes de Berlín l'any 1977.
A Berlin els okupes són tan macus!!




2) Gaudí i la tècnica del trencadís. El segon pas va afectar les taules. Després d'aprofitar objectes no identificats com a cadires el bàrman es mira la taula i pensa: aquell curs de ceràmica de la Casa Elizalde em podria servir per decorar les taules amb la tècnica del trencadís.
3) llum? Millor espelmes. Efectivament el nostre bàrman visita la botiga Natura del barri i descobreix l'encant de l'espelma. Després d'inhalar l'aire viciós de la botiga durant 1 hora no pot viure sense espelmes. Cada taula amb pedaços de ceràmica està il·luminada (això és dir massa) amb una espelma diferent. Cada taula és un món amb personalitat pròpia, reflexiona el bàrman mentre llegeix la nova revista "Camareros en acción".
4) Carajillo? Millor te d'importació.
5) I ja posats una mica de musiqueta. Drum'n'bass. Aaaah!


Y para beber que et poso?
Aquí només escoltaràs el nostres crits i teus eructes.

Anem més enllà -hacia el infinito y más allá- i caguem-nos en altres coses com per exemple: ¿per què collons em poses un cafè amb llet si he demanat un cafè amb gel?

Cagueu-vos a gust!


1 comentari:

elka ha dit...

molava més quan en comptes d'escriure un bloc em donaves idees per omplir el meu... quina llàstima, ara haurem d'afegir aquest cony de bloc a la llista de blocs p****p -adjectiu que encara s'està definint- a llegir quan tens temps per perdre (que d'aquest, sempre en tenim molt).
sort?


poc-moderna