Montilla a Moscou

José Montilla és a Moscou ultimant les condicions d’una intervenció militar russa per descongelar les negociacions del finançament. Ja que hi és, dotarà el país d’un govern propi i independent per no haver-se de preocupar més de negociar. El precedent marcat per Ossètia del Sud i Abkhàzia ha obert la veda. Les nacions sense estat demanen tanda a la porta del Kremlin, i el nostre president, sempre pioner, ha estat el primer d’agafar número. A hores d’ara conversa amb Medvedev per acabar d’establir alguns detalls.

Els dos presidents donant-se la mà.

Des dels temps de Pere el Gran, Rússia havia buscat una sortida al Mediterrani, però aquesta necessitat estratègica li havia estat vedada en diverses ocasions, com en la Guerra de Crimea de 1854. Finalment, sembla que hauria trobat una solució adequada: a canvi del reconeixement de la República Catalana, podria instal·lar bases navals al llarg del nostre litoral.

Així mateix, el rus seria acceptat com a llengua oficial del país, i tots els productes s’haurien d’etiquetar, també, en rus. Tots els ciutadans catalans, a més, tindrien la doble nacionalitat. En alguns sectors polítics russos han saltat les alarmes davant la possibilitat d’una allau massiva de ciutadans de l’Europa de l’Oest, tradicionalment relacionats amb les activitats delictives i la prostitució en aquell país.

Segons sembla, només Rússia reconeixeria el nou status quo. Però, amb quatre destructors a Barcelona, dos submarins nuclears a Sant Carles de la Ràpita i un portavions de quarta generació a Sant Feliu de Guíxols, ja em diran a qui li importa. L’aeròdrom de Sabadell, a més a més, esdevindria, sota el protectorat rus, la primera base de Tupolevs a l’Europa Occidental.

El portavions Rasputin opera a les proximitats del port de Sant Feliu de Guíxols.

Per altra banda, alguns informadors diuen haver vist llançaments de paracaigudistes a prop d’Olot, Vic, Solsona, Cardedéu i d’altres localitats estratègiques del territori. Segons informacions no confirmades, a més, alguns peatges, com el de Martorell, haurien estat presos com a part del pla rus per obtenir ràpidament el control de punts claus de comunicació.

La notícia ha agafat per sorpresa els altres membres del tripartit, que hi estaran a favor sempre i quan el català sigui acceptat com a idioma oficial a la Duma (ERC) i a Moscou s’hi posin carrils bici (ICV). Convergència es lamenta un cop més que el PSC hagi de recórrer a estirabots d’aquesta mena per intentar amagar el seu servilisme respecte Madrid, i recorda que ells van ser els primers en negociar amb Gorbatxov la independència del país. Duran i Lleida, per la seva banda, estaria encantat si pogués prendre part en algun ministeri rus, i els populars ja han dit que, ells, amb comunistes, no hi volen tenir res a veure. Després els han explicat que la URSS va caure l’any 1991, i ara mateix parlen amb la seu del partit al carrer Génova a veure si se’ls acut alguna altra cosa.

Al Govern Central, les reaccions no s’han fet esperar: la cosa del finançament, ha dit el President, continua com estava. Després, però, ha buscat Rússia al Google i s’ha espantat. Ha trucat George Bush i li ha demanat perdó per allò d’Iraq. Bush no se’n recordava. Després d’això, la Casa Blanca ha confirmat que, si Medvedev i Montilla no es fan enrere, es planteja reconèixer la independència d’algun altre tros de Sèrvia. Concretament, d'algun que faci enfadar molt servis i russos i on, sobretot, s’hi puguin instal·lar bases navals com a Catalunya.

Continuarem informant si en tenim ganes.