¿Què collons passa? ¿És que tot ha de ser més senzill pels nens d’avui? Després de la baixada de pantalons de la ESO; després que professors d’Educació en Valors els fessin fer ioga preocupats pel seu nivell d'estrés; després que a la mínima que un nen no hi arriba se li diagnostiqui qualsevol transtorn i se li adaptin les assignatures; després de tot, ara, això.
Però, en realitat, el problema no el tenen els nens. El problema és que el redactor de la notícia i els autors de l’estudi (perquè evidentment es tracta d’un estudi) no tenen la intenció de queixar-se perquè els nens d’avui en dia no valoren res, perquè tot els hi posem massa a l’abast de la mà. Diuen que se sorprenen, de debò, per «la facilitat amb què els joves aconsegueixen de franc la droga» (estan parlant de porros): ¿però que no tenien amics de petits? ¿No van anar mai a una festa fins a la universitat? ¿Perquè collons la gent quan es fa periodista es torna així? ¿Què serà el següent? ¿Exclamar-se perquè hi ha nens que els peguen a classe? Verge Santíssima, esperem que no, i que si ho fan no li donin un nom anglès perquè sembli que parlin d'alguna cosa nova...
De tota manera, com que conservo encara un mínim d’estima pel gènere humà, em nego a creure que aquesta actitud de monja exclaustrada no sigui fingida. Confio fermament que tot sigui hipocresia i que, mentre el periodista escriu el titular perquè les mares del dia següent clamin al cel, s’estigui fotent fins el cul de clenxes amb dues prostitutes recollides en un bar de carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada