dimarts, 13 de gener del 2009

Josep Anglada salva la Plana de Vic del galliporc

L’amenaça del galliporc ha remès definitivament després d’haver provocat 154 morts a Osona —disculpin que no seguíssim el degoteig de víctimes dia a dia, estàvem ocupats fent altres coses, com ara res. El cas és que ahir, Josep Anglada, líder de Plataforma per Catalunya, va voler resoldre l’assumpte a la seva manera. Després d’untar-se amb sang humana, va demanar que el deixessin sol al bell mig de la plaça Major de Vic i va esperar que el temible galliporc aparegués.

La bèstia de la Plana (parlem del galliporc), atreta per l’olor que desprenia Anglada, va sortir del seu catau, va travessar la vila i, a tres quarts de nou del vespre, va plantar-se davant el polític osonenc. Aquest va obrir-se la camisa cridant i el va arremetre bramant salvatgement. El combat, a vida o mort, va ser seguit, a més de per tota la ciutat, per les càmeres de la televisió local i per un redactor de conydebloc, que lamenta dir que va perdre tots els seus estalvis en apostar-los a favor del galliporc.

Anglada, expert coneixedor de les arts marcials orientals i, sorprenentment, de les tècniques dels més salvatges caçadors de camells berbers, va demostrar que les seves dots de lluitador no es limiten a l’arena política. En un primer moment, l’animal el va capturar amb les seves terribles urpes de pollastre i li va fer provar el gust del terra de la plaça, però, de seguida, l’heroi vigatà va reaccionar amb duresa i va propinar un cop de colze a les costelles de salvatgina.

Després d’això, es va entrar a la fase tàctica del combat. Tots dos animals havien comprovat la força del seu adversari i no gosaven deixar-lo anar. Durant un quart d’hora, donaren voltes sobre si mateixos com lluitadors de sumo abraçats al mig del ring. El públic es mossegava les ungles. Els seguidors del galliporc rugien i els d’Anglada insultaven el plumífer adversari.

De sobte, quan semblava que Anglada començava a donar algun signe de debilitat, va decidir jugar-s’ho el tot pel tot. Amb un moviment ràpid de maluc, va trencar la cintura del seu adversari que va quedar amb el coll exposat, error imperdonable que Anglada no va deixar passar. Amb fúria demolidora li va mossegar la jugular. A partir d’aquí, poca més història: el terror d'Osona (ara sí que parlem de l’humà) sabia que si se’n deixava anar era home mort, de manera que va mantenir-s’hi enganxat fins que va separar-li el coll del cos.

Anglada era ja el guanyador i només li quedava realitzar l’esquarterament i posterior escampament de vísceres del vençut per la plaça Major, tota una tradició d’arrel celtibèrica. Va tardar en 1’08”57, temps que el va deixar ben a prop del rècord mundial de l’especialitat, que és de 1’08”04. Li desitgem sort en properes ocasions.

Anglada, esgotat després del combat, no va ser capaç de fer gaires declaracions. Va dir, això sí, que s’alegrava d’haver deslliura’t la comarca d’una plaga com aquella, i que esperava deslliurar-la de moltes altres.

Anglada abandonant la plaça Major de Vic mentre alguns dels seus companys de partit recullen les restes escampades del galliporc.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Impressionant!

Anònim ha dit...

A la fotografia no es veu bé, perquè Anglada la tapa: de la sang del galliporc en va sortir una rosa!

Anònim ha dit...

y una rosa es una rosa rosa es una rosaaaa

conydebloc ha dit...

ben cert és que va néixer una rosa, anònim, i també que anglada la va regalar a una magrebí, musulmana integrista, que és la seva esposa