Sortim d’una desgràcia per caure en una altra. I aquest cop, toca de ben a prop la capital. Un lector de conydebloc ens ha enviat un correu electrònic informant-nos que fa dos dies que ha pogut observar, a prop de casa seva, a Sant Gervasi, un ramat d’uns petits animals molt curiosos: semblen pingüins, però en acostar-s’hi hom pot veure que del seu cap emplomallat en neixen dues orelles que recorden les de conill.
El nostre lector, pel que veiem un bon coneixedor de l’antiga fauna del país, ens deia que pensava que podia tractar-se de pingüills, un ocell estranyament emparentat amb l’ornitorrinc. En sentir-ho, evidentment, ens hem traslladat emocionats al barri de Sant Gervasi. I ha estat difícil, però hem aconseguit fer fotos de diversos exemplars i confirmar la notícia.
Avui dia tothom pensava que el pingüill estava extingit. Es tracta d’un ocell d’uns trenta centímetres que, antigament, havien estat molt habituals a Catalunya, fins al punt de convertir-se en l’animal nacional. De fet, quan els descobridors catalans de l’Antartida van veure pingüins per primer cop van exclamar sorpresos: “¡són com pingüills, però sense orelles!”. Amb tot, en el decret de Nova Planta, Felip V, proposant-se la destrucció sistemàtica dels símbols de la terra, en va prohibir la tinença i en va decretar la caça indiscriminada. Aquesta activitat l’havia dut a la pràctica desaparició, i de fet, fins avui pensàvem que la bèstia havia desaparegut totalment.
Un grup de pingüills corren alegres pel carrer Calvet.
Aquest descobriment, doncs, és una bona notícia pels curiosos i pels estudiosos, però no pas per la seguretat nacional. El pingüill, quan és criat en captivitat, esdevé un animal dolç i amable. En llibertat, però, adopta uns comportaments molt peculiars. A primera vista, sembla igualment un ésser simpàtic que camina de manera divertida, fa gestos afectuosos i, a més, s’alimenta de tota mena de deixalles, de manera que no cal patir perquè se’ns mengi. Ara bé, els pingüills són veritables màquines del vici: a la mínima que es trobin en relació numèrica superior a 10 a 1 davant un individu de raça humana, no dubtaran en abraonar-se-li al damunt i intentar-lo violar per tots els forats possibles amb els seus petits fal·lus; les femelles també acostumen a afegir-se aleshores a la festa, a la qual participen refregant-se contra tot i més i acoblant-se als mascles .
Que no els confongui la seva mida reduïda: un cop calents, els pingüills tenen una força descomunal i són capaços de tombar qualsevol. A més, són uns veritables sibarites, i sovint no es conformaran tan sols amb penetrar el subjecte: les pallisses, els enmanillaments, l’ús d’objectes punxeguts. Això sí, en acabar, el grup sencer que ha comès la violació, si la víctima no fuig corrents, no deixaran de fumar una cigarreta al seu costat tot acaronant-li els cabells mentre li xiuxiuegen paraules dolces en un idioma incomprensible.
Per tot això, des de conydebloc recomanem a tots els habitants del barri de Sant Gervasi que no surtin sols de casa excepte en cas que vulguin gaudir d’una experiència sexual insòlita i violenta. Continuarem informant al minut de la notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada