dimarts, 2 de desembre del 2008

Advertència del G.A.M.B.A.

El G.A.M.B.A. (Grup per l'Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) ha manifestat, en un comunicat que va enviar dilluns als Matins de Josep Cuní, que deplora l’actual campanya de l’Ajuntament «en què la silueta d’un home vell, amb boina i llavi inferior més sortit del compte, pensa, cal entendre que amb joia, que viu “en una ciutat en què el turisme crea més de 65.000 llocs de treball directes” (quantitat que, per altra banda, sense tenir ni idea del seu significat real —no som demògrafs ni demòcrates—, no ens impressiona especialment damunt una població de milió i mig)».

Els terroristes no comprenen la intenció d’una campanya d’aquestes característiques. «¿Per què pretenen que el ciutadà mig comprengui les virtuts del turisme? ¿Que potser hi ha gent que es queixa perquè han convertit la ciutat en un parc temàtic? ¿O es tracta només d’una guerra psicològica per aixafar les esperances dels que encara resisteixen?»

Els autors del comunicat també es pregunten amb viu interès si entre els 65.000 es compten també les prostitutes i carteristes de les Rambles i els venedors paquistanesos de cervesa, i acaben anunciant accions directes «si l’Ajuntament no atura aquest dispendi en publicitat subnormal». Per altra banda, també recomanen vivament escoltar el primer disc de Manel.

El mateix dilluns a la nit, tres dels dits cartells van ser atacats violentament i destruïts. Els terroristes no van reivindicar les accions, i les autoritats no saben encara si l’actuació els pot ser imputada (que no amputada). Des de les altes instàncies s’ha manifestat darrerament un cert temor que el perillós grup estigui captant seguidors que podrien actuar pel seu propi compte i ser encara més difícils de controlar.

Josep Cuní, per la seva banda, amb retòrica fluïda, pirotècnia verbal, fanfàrria adjectival i sense que els espectadors amb prou feines ho advertissin, va ser capaç de lligar la lectura del comunicat amb la presentació d'un reportatge d’un taller (sí, sí, un TALLER) de dansa del ventre per dones maltractades de més de cinquanta anys. I singles.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

S'accepta la semblança entre el senyor Manel i el pèsol barbut?

Anònim ha dit...

que bonic, aquest matí, esmorzar amb gamba. heu tornat, visca!

Anònim ha dit...

Tothom torna. Fins i tot les gambes i els llagostins. Josep Cuní és capaç de lligar-ho tot, és el Mestre.

Anònim ha dit...

Servidor vol fer constar que l'anterior comentari no ha sigut escrit en cap cas (o només en el cas que servidor dugui al damunt una borratxera de ca l'ample que l'hi hagi fet perdre el sentit del temps i l'oremus), deia que servidor vol fer constar que en cap cas ha escrit el comentari anterior a quarts de 3 del migdia, que és l'hora que indica. L'administrador d'aquest blog, o bé viu 9 hores abans que servidor o bé caldrà fer algun petit ajust al sistema horari del blog que administra.

Anònim ha dit...

Veig que els inefables G.A.M.B.A són dels meus i no poden parar d'escoltar Manel!

"Parecían chicos normales... vecinos muy correctos. No lo entiendo... nunca me lo hubiera imaginado, no parecían terroristas", va dir l'anciana veïna de la bata a quadres i rulos al cap quan els terroristes van ser detinguts.

Josep ha dit...

Encara recorde eixa cançó dels Barricada:
Anònim lluitador
mai no tindran les armes la raó
però quan s'aprèn a plorar per quelcom
també s'apren a defensar-ho.

Qualsevol dia faré un llistat de llocs i personatges on hauria d'actuar el GAMBA