G.AM.B.A celebra l’arribada del 2009 amb un atemptat contra les botigues Natura de Barcelona

L’any comença amb bon peu pel grup terrorista de Barcelona. Si ahir veiem una explosió amb una fotografia preciosa gràcies al muntatge dels col•legues bascos, avui és el torn dels catalans.

En un dels atemptats més espectaculars -l’adjectiu comodí del gremi periodístic- dels últims anys, el grup terrorista G.A.M.B.A (Grup per l'Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) ha trasbalsat la ciutat de les patates braves. A les 07:30 hores d’aquest matí rúfol, la ciutat de Núria Feliu s’ha convertit en una foguera que ha sorprès fins i tot als corredors matiners de la carretera de les aigües. Els detonadors que els terroristes havien col•locat en totes les botigues Natura de Barcelona han explotat a la vegada provocant un espectacle lumínic sensacional. Les autoritats locals han definit l’atac com “una tragèdia per la millor botiga del món”. Els centenars de turistes aplegats a la plaça Catalunya han destacat la bellesa de l’explosió tot recordant la cerimònia d’inauguració dels jocs olímpics de Pequín. I és que des del Born fins a Sarrià Barcelona ha quedat il•luminada com mai. Fins i tot La Vanguardia s’ha fet ressò de l’atac destacant la lluminositat de Barcelona, "la ciudad más oscura de Europa tan solo iluminada con las corridas de José Tomás. Acciones como las del grupo G.A.M.B.A demuestran que la paciencia de los contribuyentes está llegando a su fin. Barcelona está muy oscura pero usted la puede iluminar con el flash de la cámara que La Vanguardia regala por tan solo 100 euros".

Els artefactes de G.A.M.B.A tot i no ser gaire potents (potser a causa de la crisi... ¿Hi ha alguna cosa que no sigui a causa de la crisi?) han multiplicat el seu efecte quan han contactat amb l’encens i els materials inflamables que omplen els prestatges de les botigues més perfumades de la ciutat. Els locals de Natura han quedat destrossats però tal com ens ha assegurat el responsable de Natura a Catalunya José Rodríguez de Vidal, les botigues Natura tornaran a l’activitat habitual en pocs dies. Rodríguez de Vidal ha condemnat l’atemptat i ha admès haver rebut amenaces per part de G.A.M.B.A sobretot des de la publicació del disc “Natura experience” que ha tingut molt èxit entre la clientela verda.

No sabem si aquest atemptat és l’inici d’una sèrie de temptatives múltiples o si ben al contrari es tracta d’un atac aïllat. Els nostres experts en terrorisme barceloní asseguren que G.A.M.B.A està més viu que mai i que la detenció de Boris Mir -membre fundador del grup- ha revifat l’interès del jovent barceloní, que s’adreça al 010 preguntant què s’ha de fer per cremar en nom de G.A.M.B.A?

La figura de Boris Mir centrarà la nostra atenció en els propers dies perquè ben aviat seran publicades les seves memòries sota el títol Boris Mir. La història d’un barceloní amargat. El professor de secundària que va fundar el grup terrorista G.A.M.B.A.

El G.A.M.B.A. perpetra un nou atemptat per felicitar les festes nadalenques.

El terrorífic grup terrorista G.A.M.B.A ha actuat de nou aquesta tarda a dos quarts de vuit. Cap a les set, un home de veu aguda ha trucat a les nostres oficines (conydebloc recorda cada vegada més al diari Egin en els bons temps de la cosa basca). Ha advertit que s’estava a punt de cometre un nou atemptat i ha tallat la comunicació al crit de «¡Visca Barcelona lliure! ¡Bon Nadal Imma Mayol!». Tan sols mitja hora més tard, abans que la policia hagués pogut copsar el significat de la trucada, un grup d’encaputxats ha baixat d’un cotxe negre a la plaça Francesc Macià i ha incendiat brutalment l’arbre de Nadal ecològic que s’hi ha instal•lat. Els encaputxats han tornat a pujar a l’automòbil i han fugit rebent entre ràfegues de metralladora. Alguns pobres han pogut escalfar-se les mans a les restes de l’avet, que han seguit calentes durant hores. Poca estona després de l’esdeveniment, la redacció de conydebloc ha rebut aquesta original postal nadalenca que publiquem, no perquè no condemnem les accions del grup terrorista, però sí perquè sabem que els altres mitjans no es faran ressò del rerafons humà dels atemptats dels nostres terroristes més originals.

Bon Nadal, estimats lectors,
per pocs que sigueu.

Jordi Bilbeny: "De festa, demaneu un mollet"

Jordi Bilbeny és a punt de publicar el seu nou treball, en el qual s’endinsa en el terreny de la filologia, deixant una mica de banda, en aquesta ocasió, la literatura i la història. El llibre es titula (recordeu, nens, que no s’escriu titola) “Nyam, que no Ñam”, i desvetlla, un cop més, alguns aspectes desconeguts de l’espoli cultural a què ens sotmeteren els malvats castellans. Aquest cop, però, Bilbeny abandona l’alta cultura per centrar-se en l’alimentació, un aspecte sovint poc treballat però fonamental.

L’anem a veure a casa seva i ens rep alegrament i ens fa passar al seu estudi. «¿Quines sorpreses conté el llibre?», li preguntem sense embuts quan ens hem assegut. L’autor de “Cristòfor Colom: Príncep de Catalunya” i “La descoberta catalana d'Amèrica: Una reflexió sobre la manipulació de la Història” no es fa pregar: «en aquesta ocasió he decidit treure a la llum la manera com, sistemàticament, des del segle XVII, els monarques castellans i els seus acòlits van prendre’ns bona part dels productes alimentaris que eren típics de la nostra terra.» Ens el mirem bocabadats.

«¿Han sentit mai a parlar dels espàrrecs de Tudela?», ens pregunta. Per descomptat, que n’hem sentit a parlar. Ens treu una reproducció fotogràfica d’un document que data de 1648. «Doncs sapigueu que mai no hi havia hagut espàrrecs a Navarra abans de la Guerra dels Segadors. Com a part de les represàlies que els espanyols van prendre contra nosaltres. Aquest document, en què es conserva l’interrogatori que es va fer al pagès Joan Maria Tutusaus, prova que el secret per la producció d’aquests espàrrecs va ser robat a un català, concretament, de Tordera, en castellà, Tudela. Tudela no és sinó una mala traducció del nom de Tordera».

Però aquest no és l’únic cas. Bilbeny ens treu una altra reproducció d’un document. És una etiqueta manuscrita del segle XVII, aparentment, de formatge de Cabrales. L’interroguem amb la mirada i somriu murri: «Segons les meves investigacions, l’any 1640, el comte duc d’Olivares va tastar, a prop de Vilassar, un excel·lent i fortíssim formatge, tal com ho explica a les seves memòries. Tan bo era, i tanta mania ens tenia als catalans (com sempre ens n’han tinguda), que va decidir que un producte d’aquestes característiques s’havia de produir a la seva terra i no pas aquí, de manera que va forçar el trasllat de tota la producció de formatge, amb els animals i els pastors inclosos, a certa població de Castella que, en aquell moment, tenia un altre nom. Els pobres pastors catalans, van ser obligats a treballar en aquell país i a castellanitzar el nom del seu formatge. En aquesta ocasió, un d’ells, però, va equivocar-se i, tot i que intentà esmenar l’error, no va poder amagar la seva veritable procedència». Demana que ens fixem bé en l’etiqueta. En fer-ho ens adonem que la segona a sembla clarament escrita sobre una i anterior. «No en tinc cap dubte, els pastors que van portar el formatge a aquell lloc i que van donar nom al poble eren de Cabrils».

Ara, sens dubte el més sorprenent és el darrer cas que ens exposa. «Al segle XVII, els habitants de Mollet preparaven una beguda amb base de rom, sucre, llima, menta i gel picat. El 1632, veiem com monsenyor Martorià Sabater, prevere, en el seu «De arte cockteliaribus», escrit originàriament en llatí, parla d’una beguda que, en la traducció castellana, l’única que se’ns ha conservat (i jo em pregunto, ¿és casual?), rep ja el nom de mojito. Ara bé, el traductor s’oblida d’esborrar la frase que diu que aquest nom “le viene del nombre del pueblo donde por veç primera se fizo”. Em sembla evident que no hi ha dubte: Sabater era vallesà de naixement i convenciment i està fent referència a un poble del seu país: mojito no és més que la traducció (¡la usurpació!) del topònim català Mollet. Queda demostrat, per tant, que el mojito, disculpi, a partir d’ara haurem de dir el mollet, és una beguda tan catalana com ho són les Aromes de Montserrat».

Hem de donar fi a l’entrevista: «home, si us digués totes les descobertes, ningú no compraria el llibre!», diu enriolat l’historiador. Marxem sense poder esperar a tenir a les mans aquesta nova publicació que qui sap si no ens permetrà demanar, per acompanyar la nostra botifarra de Vic, enlloc d’un Ribera del Duero, un Riba del Ter.

El grup terrorista G.A.M.B.A torna a actuar. Aquest cop contra els estossegadors culturals

El G.A.M..B.A (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) ha mostrat la seva fortalesa en un atemptat sense precedents. En contra de les últimes informacions que asseguraven un desànim de la cúpula del grup a causa del poc ressò dels seus últims atacs, el G.A.M.B.A va tornar a aparèixer ahir a la nit. Els terroristes van assaltar una sala d’un cinema cèntric i van disparar dos trets a la boca d’una senyora que havia estossegat en repetides ocasions. Els terroristes van aprofitar un badall de la víctima -la policia científica encara treballa en la identificació del cos que ha quedat molt desfigurat- per disparar sense pietat causant-li la mort. Aquest bloc ha tingut accés al comunicat en el que el grup G.A.M.B.A reivindica l’assassinat:

La senyora P. P., estossegadora cultural, feia molts anys que dedicava la seva vida a omplir d’estossecs totes les sales de la nostra ciutat. L’assassinat d’aquesta nit és un acte de justícia social que de ben segur agrairan tots els barcelonins. Les últimes paraules de P.P van ser: tinc una son... [...] El G.A.M.B.A és l’únic grup que vetlla pels interessos del barceloní i així serà fins que la nostra ciutat i els nostres conciutadans deixin de fotre’ns pel cul.

El redactor d’aquesta notícia no pot aplaudir la mort de ningú però voldria acabar aquesta crònica proposant nous atemptats:

- Els cinemes que permeten l’ingestió de crispetes.
- Els nous arbres de Nadal de la ciutat.
- Els conductors d’autobús que no saluden.
- Els cabrons que duen l' mp3, mp4 o la puta mare que els va parir a tot volum i ens putegen l'existència o el trajecte.
- Els comercials (ets un comercial cabró! Li deia Ciceró al seu esclau traïdor) que assalten els vianants venent targetes Citybank o promocions de Metges sense fronteres, Intermón Oxfam, etc

I vosaltres estimats lectors, què voldríeu que atemptessin els nostres terroristes de capçalera?

Advertència del G.A.M.B.A.

El G.A.M.B.A. (Grup per l'Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) ha manifestat, en un comunicat que va enviar dilluns als Matins de Josep Cuní, que deplora l’actual campanya de l’Ajuntament «en què la silueta d’un home vell, amb boina i llavi inferior més sortit del compte, pensa, cal entendre que amb joia, que viu “en una ciutat en què el turisme crea més de 65.000 llocs de treball directes” (quantitat que, per altra banda, sense tenir ni idea del seu significat real —no som demògrafs ni demòcrates—, no ens impressiona especialment damunt una població de milió i mig)».

Els terroristes no comprenen la intenció d’una campanya d’aquestes característiques. «¿Per què pretenen que el ciutadà mig comprengui les virtuts del turisme? ¿Que potser hi ha gent que es queixa perquè han convertit la ciutat en un parc temàtic? ¿O es tracta només d’una guerra psicològica per aixafar les esperances dels que encara resisteixen?»

Els autors del comunicat també es pregunten amb viu interès si entre els 65.000 es compten també les prostitutes i carteristes de les Rambles i els venedors paquistanesos de cervesa, i acaben anunciant accions directes «si l’Ajuntament no atura aquest dispendi en publicitat subnormal». Per altra banda, també recomanen vivament escoltar el primer disc de Manel.

El mateix dilluns a la nit, tres dels dits cartells van ser atacats violentament i destruïts. Els terroristes no van reivindicar les accions, i les autoritats no saben encara si l’actuació els pot ser imputada (que no amputada). Des de les altes instàncies s’ha manifestat darrerament un cert temor que el perillós grup estigui captant seguidors que podrien actuar pel seu propi compte i ser encara més difícils de controlar.

Josep Cuní, per la seva banda, amb retòrica fluïda, pirotècnia verbal, fanfàrria adjectival i sense que els espectadors amb prou feines ho advertissin, va ser capaç de lligar la lectura del comunicat amb la presentació d'un reportatge d’un taller (sí, sí, un TALLER) de dansa del ventre per dones maltractades de més de cinquanta anys. I singles.

Un home mor atacat per un galliporc a Sant Hipòlit de Voltregà

Ahir va aparèixer el cadàver d’un home a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) amb clars signes d’haver estat atacat per un o diversos galliporcs. L’individu presentava les inconfusibles mossegades de l’animal al tors i al coll, el ventre li havia estat obert a urpades i l’estómac, devorat. Es confirmen així els temors dels més pessimistes, que, després que dilluns passat un agricultor de la zona afirmés haver-ne albirat un exemplar en llibertat, emeteren els pronòstics més esglaiadors.

El galliporc és el fruit d’un experiment genètic realitzat a mitjan anys 60 per científics nord-americans amb l’objectiu de crear una espècie letal que unís l’agressivitat del porc amb la intel•ligència de la gallina. Els exemplars resultants van ser provats a la guerra del Vietnam amb èxit esfereïdor. El galliporc es mostrà, tal com s’esperava, submís a les ordres dels seus amos i implacable amb els enemics. Així mateix, en ocasions es pogué apreciar també la seva utilitat en cas de setge: durant els tres mesos que durà l’encerclament de Hai Xai Pei per part de les tropes del Vietcong, els marines americans van sobreviure a base de cuixes de

Acabada la guerra, les tropes americanes van retirar els monstres de la selva (tot i que algunes organitzacions ecologistes asseguren que encara avui en resten alguns exemplars) i els van transportar a paratges desconeguts. Segons algunes veus que s’alçaren, la Plana de Vic hauria estat una de les zones on s’haurien confinat, amagats en edificis que, des de fora, semblaven granges de porcs, tan abundants a la comarca. Pel que sembla, aquests malastrucs haurien tingut raó, i ara les bèsties s’han escapat i campen fent malvestats.

Essent aquesta la situació, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat (del qual és cap l'´ínclit Francesc Baltasar, excombatent de la guerra del Vietnam) ha emès uns fulletons il·lustrats (a la dreta poden veure la il·lustració) que informen precisament de les característiques de l’animal: «El galliporc té potes, cos i ales de gallina i cap de porc. Mesura entre 150 i 180 cm. d’alçada. El so que emet recorda el d’un porc que s’estigués ennuegant menjant pollastre. És carnívor. És molt perillós. Tenen nom, i com que són molt intel•ligents sempre obeeixen la persona que s’hi dirigeix utilitzant-lo. Informacions aïllades revelen que aquests noms poden ser, per exemple, Mike, Kenneth o Josep Maria. De tota manera, si són atacats per un galliporc, es recomana no fer massa proves i fugir corrent o, cas d’anar armat, disparar al cap de l’animal, que, per la seva tranquil·litat, no torna a créixer.»

Alguns agricultors de la regió ja han organitzat batudes per la zona. En conseqüència, s’espera que ben aviat tindrem noves morts cruels, sagnants i violentes per relatar-los, lectors àvids de budellam. Ens mantindrem alerta.

Un nou grup per l'acció directa atempta contra un músic de carrer a Barcelona

El GAMBA (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) es va presentar en societat cometent la seva primera acció terrorista ahir dissabte a les 10:59 a Barcelona. La víctima, Wilson Gómez, un músic de carrer, tocava la guitarra i cantava al costat de l’entrada de la Casa de l’Ardiaca. Els insurgents li havien posat, dintre l’instrument, una bomba lapa que va provocar la seva transformació inmediata en una pols negra, també coneguda com a cendra. El mètode era fins ara desconegut per la policia,

En el mateix comunicat en què es fundava i es responsabilitzava de l'atemptat, el GAMBA ha anunciat també que aquest es justificava pels «brams desaforats i fora de context l’autoanomenat artista» i, en termes més generals, per la «necessitat que hi ha en aquesta ciutat d’acabar amb la música de carrer, irreconciliable amb qualsevol mínima sensibilitat artística i que l’Ajuntament potencia amb una falta absoluta de criteri i de sensatesa».

D’acord amb aquesta idea, el grup fa saber que prosseguirà les accions contra els músics de carrer, sobretot contra aquells que «toquin instruments rars que sorprenen els turistes, els que ho facin al metro, els que toquin música andina, els que toquin el sirtaki de Zorba el Griego, els que utilitzin amplificadors» i un llarg etcètera en què arriben a enumerar més de vint classes d’artista. Tan sols queda fora de tota amenaça «el grup de jazz estil Nova Orleans que lidera aquell l’home de la veu greu i tan peculiar del Portal de l'Àngel».

Segons es desprèn del comunicat, però, les accions del grup, que no tindran perquè ser sempre sagnants («tothom pot prendre part en les accions del grup, i entenem que no tothom voldrà tacar-se les mans de sang»), no es limitaran als músics de carrer. Es produiran a partir d’ara amb «certa aleatorietat, sense avisos previs i contra tot allò que, tal vegada sense justificació aparent des punts de vista que no siguin els nostres», molesti els seus membres.

Tot i que el Govern ha condemnat l’acció, el cert és que en diversos punts de la Ciutat Comtal s’han sentit crits de celebració i hi ha hagut joia, abraçades i somriures. A l’Arxiu Històric, per exemple, just al costat d’on cantava Wilson, diversos treballadors i investigadors han cridat hurres des de la finestra. «Ara ja no haurem de sentir els seus cants a la pàtria i a la seva puta guitarra», saltava d’alegria una investigadora que no ha volgut dir el seu nom.

Així mateix, a les Rambles i al portal de l’Àngel, grups esporàdics d’habitants del barri han atacat amb bastons músics, estàtues humanes i venedors de simpsons ballarins, i també els turistes que els envoltaven. Cridaven consignes a favor de l’alliberament de la ciutat i les forces de l’ordre han hagut d’intervenir. Alguns dels exaltats han estat arrestats i seran processats per desordre públic i apologia del terrorisme, per bé que en alguns casos també per lesions, homicidi i per violacions comeses contra alemanyes en bikini, a mes d’octubre.

En futures edicions, més sobre el GAMBA.