diumenge, 27 de setembre del 2009

Melcior Deulofeu allibera Can Caralleu dels mormons

27 de setembre. 17:15 22ºC
Can Caralleu.





Aquests dos joves mormons es passegen pel barri de Can Caralleu exercint proselitisme. Es diuen Tim i Robert i ja no enyoren Utah. Van arribar a Can Caralleu fa tres mesos i s’hi estaran vuit més. Encara que sembli mentida, ja han aconseguit captar vint prosèlits. El seu responsable espiritual n’està molt orgullós. A vegades la gent no entén el missatge de Crist i respon de males maneres però els joves americans saben que la seva feina no és en va. Si algú els falta el respecte, recorden l’amor incondicional de Jesucrist i les galetes de la mare.

De sobte Can Caralleu esclata d’alegria. Una salva d’aplaudiments i rialles. Els joves mormons no se’n saben avenir. Què passa? Què són aquests crits d’eufòria? Can Caralleu celebra la visita de Deulofeu que vola pels carrers de la barriada muntat sobre el seu porc senglar. El poble surt al carrer per veure el guerrer feréstec. Els més petits ensenyen els dibuixos on Deulofeu venç el monstre de la plaça Sant Jaume i torna la pau a la muntanya. Les dones es toquen la cara nervioses, “si em diu d'anar amb ell...” Les iaies ploren d’emoció. La banda entona l’himne de la muntanya i el cor canta a la plaça. Els joves segueixen Deulofeu al crit de “Melcior redemptor, Melcior redemptor”. I la parella de mormons? Quan Melcior els veu s’atura de cop i els mira fit a fit. A Deulofeu no li agraden els estrangers. Qui són aquest parell? pregunta a la Conxita del colmado. Ah, són els predicadors que expliquen el missatge de Jesucrist. Però Conxita, respon Deulofeu, nosaltres no necessitem saber el missatge de ningú. Ah, doncs es veu que és una cosa molt maca i amb molt d’amor. Deulofeu s’acosta als joves americans, desmunta i escup la tija de fonoll que mastegava.

- Oh, amigo, tu eres amigo. Conoces Jesucristo? Amor Jesucristo. Amor amigo.

Deulofeu observa atentament els estranys. Passeja al seu voltant. El poble s'interessa per l'escena i la segueix amb atenció. L'heroi s'atura, respira profundament, mira el poble i comença un d’aquells discursos que es recordaran durant anys.

3 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Sort que no visc a can Caralleu...

baobab ha dit...

S'haurien de fer xapes amb la imatge d'en melcior deulofeu i el seu porc senglar... potser aquesta sería una manera d'acabar amb la mormonada corbatera, neta i polida i amb els cabells curts a lo yankee salvador d'Iraks varis i variats !!!

FUIG MORMÓ !!
baobab...

ATP ha dit...

escriviu, mamons!