A punt de complir-se un any del primer atemptat del GAMBA cobert per aquesta redacció, Boris Mir, fundador del grup terrorista i professor de secundària, concedeix una entrevista en exclusiva a conydebloc.

Boris Mir arriba a la redacció de conydebloc amb la cara descoberta i el quadern d’avaluacions sota el braç. Mir és a punt de començar el curs escolar i una vida nova. En aquesta entrevista descobrirem els secrets més íntims de l’ideòleg del GAMBA.

CNY La primera pregunta és obligada. És cert que deixa la lluita armada? Per què?

BM Crec que ha arribat l’hora de prendre-m’ho amb més calma. Als inicis era capaç de cometre algun assassinat en les hores de guàrdia que tenia al primer institut però ara voldria donar pas als joves. He decidit penjar el fusell. A més vull liderar el projecte LLAGOSTINS, la fundació que ens permetrà finançar la lluita.

“Existim perquè ningú no ens respecta”

CNY Expliqui’ns els orígens del GAMBA

BM L’estiu que l’ajuntament va engegar el Bus Turístic jo vaig entrar com a guia. Arribava deu minuts abans per rebentar totes les rodes del bus. Van trigar tres mesos a adonar-se que potser tenia alguna cosa a veure. Em van acomiadar, però l’embrió del GAMBA ja era una realitat.

“Vull liderar el projecte LLAGOSTINS, la fundació que ens permetrà finançar la lluita”

CNY El sis d’octubre se celebrarà el primer atemptat del GAMBA explicat a conydebloc. Per què GAMBA?

BM Quan mun pare em portava al Camp Nou sèiem al costat d’un senyor que anomenava gamba al Charli. El GAMBA és un homenatge al meu pare. Ell hagués volgut promoure un grup que defensés els drets del barceloní, però desgraciadament va morir per culpa de... [BM comença a plorar]

Boris Mir s’emociona quan recorda la mort del seu pare, un accident inoblidable. Just a l’entrada del corte inglés, un cop d’aire condicionat el va enlairar. La caiguda va ser mortal.

CNY Hem tocat un punt sensible... Canviem de tema, què persegueix el GAMBA. És possible l’abandonament de les armes?

BM L’ajuntament només inaugura centre cívics. Ara fa poc han instal·lat càmeres de vídeo vigilància arreu i no ho podem consentir. Existim perquè ningú no ens respecta. Totes les accions del GAMBA són inevitables.

CNY Què opina de l’activista Melcior Deulofeu?

BM És el millor terrorista que he conegut mai. És molt coherent amb totes les seves accions. Ha alliberat els porcs senglars de Collserola. Els nostres fills parlaran de Deulofeu com l’heroi del poble de Barcelona.

“Un atemptat no s’improvisa”

CNY Ens pot avançar alguna acció de l’activista de la font del món

BM Que es preparin els corredors de la carretera de les aigües.

CNY L’última, viurem molts atemptats enguany?

BM Home som els que som i no ens agradaria guanyar en quantitat per perdre qualitat. Un atemptat no s’improvisa. Només Deulofeu ho pot fer. Necessitem planificació, organització i molt de talent.

Carta de Boris Mir, membre del G.A.M.B.A

A conydebloc hem rebut una llarga carta de Boris Mir, el membre del G.A.M.B.A recentment fugit de la Model, que hem decidit publicar íntegrament a falta de res millor. El pròfug, tot i estar sent perseguit intensament per la policia, va tenir temps i valor de ficar-se a la manifestació de dimecres al vespre i n’ha transmès algunes impressions:

«Unes ratlles sobre el que vaig veure succeir a la manifestació de dimecres en protesta del desallotjament de la Universitat Central. Sí, tot i ser militant del G.A.M.B.A i haver estat jugant en algun moment amb la idea d’atemptar directament contra la tancada, la manifestació havia estat convocada principalment a través d’internet, amb gran rapidesa i força espontaneïtat, i només això ja la feia atractiva al meu intel·lecte post-modern. Els assistents no eren únicament els de sempre, amb les seves proclames estúpides. Força estudiants de debò, alguns que tenen beques i concentren els seus esforços en tirar endavant un doctorat, algun professor. Per descomptat, també els de sempre, però aquesta era la gràcia, em penso: la circulació dels vídeos de les pallisses dels mossos havia despertat alguna cosa en tots, i fins i tot als perfectes filldeputistes no ens feia res anar, ni que fos per una estona, amb els pesats de les assemblees.

La cosa era bonica quan vam començar a caminar cap avall pel carrer Pelai, però arribant a la Plaça Catalunya ja es va veure que seguiria a la perfecció el guió previst per tothom. M’explicaré a través d’un anàlisi personal dels diversos actors que van prendre part en els successos d’ahir.

1. Els mossos. Fan el que els diuen. Els hi agrada pegar, acceptem-ho, i quan els deixen anar, doncs peguen. Les porres són llargues i potser un pèl difícils de controlar. Si un nen de deu anys es posa al mig i estàs anant a aquell ritme frenètic, és normal que no tinguis temps de reaccionar. Si és un fotògraf, igual. Si no volen excessos de violència, que posin policies grassos, pacífics i baixets. Ara, em penso que clamar ara contra els mossos és, a part de classista (a diferència dels estudiants, feien la seva feina, i tampoc, segurament, per un sou desorbitant), absurd.

2. Els manifestants animosos. Es dividien fonamentalment en dos grups:

a. Els que els preocupa. Semblen assumir, encertadament, que la violència és una forma com una altra del diàleg polític. El problema és que pocs d’ells es plantegen realment que, aplicant-la tan exactament on i com l’autoritat ho espera, no faran res més que rebre garrotades i alguna detenció.

b. Els que tant se’ls en fot. Per aquests, la qüestió és que els escalfin i si poden escalfar algú, fantàstic. Guiats per algú, podrien ser útils per alguna cosa (com els mossos), però donada la manca absoluta de lideratge, no són bons per res. Aplicant la violència tan exactament on i com l’autoritat ho espera, no faran res més que rebre garrotades i alguna detenció; però això per ells no és un problema.

També és veritat que tots dos grups comparteixen la il·lusió de poder explicar d’aquí uns anys que van lluitar i que creuen viure una veritable situació d’injustícia. El més trist és que, si l’autoritat no els extirpa del sistema amb contundència, que si al dia següent totes les mares de les cases benestants diuen “ai pobrets” és perquè una bona part d’ells són els fills de la classe privilegiada i l’altra, els seus amics.

3. Els manifestants que fan bulto. Són un grup considerable. Molts estaven realment molestos amb el que havia passat i volien demostrar-ho amb la seva presència i els seus crits. Eren allà també una mica per veure què, perquè se sabés que no els hi era igual, per demanar alguna cosa. Formarien la massa necessària per a qualsevol moviment amb cara i ulls, però sempre i quant veiessin que aquest moviment no és com el d’un pollastre decapitat. Alguns potser van quedar-se massa estona mirant i van rebre igual que els altres tot i no haver fet res per merèixer-ho.

4. Els fotògrafs. La policia s’obre per deixar-los passar a fer fotos; la gent aixeca les mans i posa cara violenta quan els brillen els flaixos; els fotògrafs alteren clarament el ritme de la cosa; s’aparten i els altres carreguen. Un excés de zel professional els porta a rebre de tant en tant, quan es fiquen massa al mig. Però és que és la pròpia essència del que volen transmetre el que fa que els lesionin. Ells insisteixen en que les seves càmeres són mers receptors i transmissors d’imatges, que només fan la seva feina i que no volen ser notícia, però qualsevol que hi reflexioni una mica, veurà que dir això, no només és mentida, sinó que és hipòcrita perquè ells fan la notícia.

Conclusions:

Els mossos podrien canviar les maneres: o aprenen a coaccionar bé els mitjans, o actuen més humanament. Més que res, perquè després encara pot ser que siguin els únics que hi perdin de debò —la feina, etc.

Els manifestants animosos, podrien pensar alguna cosa nova. Aturar-se a cada barrera policial del trajecte per jugar a provocar els mossos fins que sembla que són a punt de carregar i aleshores marxar a la següent fins que, a la darrera, com que ja no hi ha on anar, la provocació s’allargui fins que es produeix la càrrega, no em sembla que sigui una forma massa efectiva de queixar-se de res. Més aviat converteix les manifestacions en un succedani de les processons medievals del Corpus Christi. O en un Port Aventura massoquista. Això sí, podran explicar moltes batalletes i sentir-se molt maltractats quan es vegin per la tele. I crearan “debat ciutadà” (¡oh!) sobre la violència policial. Au va.

Els altre manifestants. Si realment se senten una mica identificats amb la causa, podrien animar-se a portar-la cap a alguna banda; no sembla que els que ho hagin fet fins ara hagin tingut cap èxit.o:p>

Els fotògrafs podrien callar la puta boca d’una vegada. Si no volen rebre, que no s’hi fiquin; els manifestants també tenen càmeres, i ells pretenen ocupar una posició propera a la dels estudiants, però gràcies a la seva intervenció, ja ningú parla dels motius de fons del conflicte. Em sembla recordar que tenia a veure amb un pla d’estudis…»

Heus ací la direcció que sembla que prendran les properes accions dels anti-bolonya.

Boris Mir, fundador del grup terrorista G.A.M.B.A (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat), s’escapa de la Model.

Boris Mir , ex professor de secundària i fundador del grup terrorista G.A.M.B.A, ha fugit de la Model aquest matí. Mir, lector voraç de novel·la negra i usuari estrella de la bibliopresó, s’ha enfilat a una de les bastides que cobreixen la cúpula central de l’edifici i ha fugit com si res. Segons fonts policials, membres de G.A.M.B.A s’han infiltrat entre els operaris que treballen en la restauració de la cúpula i han facilitat la fugida de l’ex docent. A les 11:30 d’aquest matí assolellat, Mir sortia per la porta principal de la Model disfressat d’operari. Fins i tot ha fet l'ardidesa d’escopir a la cara del cap de seguretat P. G. disculpant-se d’un refredat traïdor. Les autoritats penitenciàries s’han adonat de la fugida de Mir quan la directora de la bibliopresó Esther Syrena ha alertat de l’absència de Mir a la seva cita setmanal vine a fer un cafè amb...

Els mitjans oficials han obviat la noticia per ordre expressa de la conselleria d’interior. Si els de La Vanguardia s’assabenten hauré de dimitir! ha sentenciat el conseller Saura.

La directora de la bibliopresó se sent decebuda i trista per la fugida de Mir amb qui mantenia una relació molt estreta. Mir havia impulsat el grup de lectura “Més enllà de la coberta” i estava enllestint la seva tesi titulada “Els Simpsons i Carner, Riba i Foix.”

Mir, condemnat a 20 anys de presó per l’assassinat de més de mil coloms merdosos, podria amagar-se amb Melcior Deulofeu, el temut terrorista del comando centre.

El cap dels mossos d’esquadra de Barcelona Paco Miravitges ha admès que tem per la seva vida. I no pas per les amenaces de G.A.M.B.A, més aviat per la crisi: Fa dos anys que intento vendre uns xalets... el meu sogre dels collons, el meu sogre! Mir, un dels principals ideòlegs de G.A.M.B.A, havia centrat la seva activitat terrorista en accions menors com l'assassinat massiu de coloms o la caça d'imbècils que llancen ous, globus d'aigua o pintura, malparits tots. A la Model, Mir ha contactat amb d'altres barcelonins amargats que han donat el seu suport a G.A.M.B.A i han proposat noves accions del grup com ara: disparar contra les dones madures que condueixen bicings sense saber distingir un vianant de cinquanta vianants, fer explotar tots els cotxes oficials o posar xinxetes als seients dels vigilants nocturns.

Recordem que Mir és autor de cinc llibres d’aforismes publicats per l’editorial “Un llibre són paraules”. En el seu últim llibre Sentenciat a escriure.Quatre Parets i un Matalàs i la meva Mà i un Paper. l’ex professor descriu la seva experiència penitenciària.

Mir, molt estimat a l’IES Pere Tàpies de Palafolls, ha deixat nombroses sentències gravades al sostre de la seva cel·la. En destaquem la més esperançadora

I malgrat tot, les roses tornaran a venir, ja estan venint

G.AM.B.A celebra l’arribada del 2009 amb un atemptat contra les botigues Natura de Barcelona

L’any comença amb bon peu pel grup terrorista de Barcelona. Si ahir veiem una explosió amb una fotografia preciosa gràcies al muntatge dels col•legues bascos, avui és el torn dels catalans.

En un dels atemptats més espectaculars -l’adjectiu comodí del gremi periodístic- dels últims anys, el grup terrorista G.A.M.B.A (Grup per l'Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) ha trasbalsat la ciutat de les patates braves. A les 07:30 hores d’aquest matí rúfol, la ciutat de Núria Feliu s’ha convertit en una foguera que ha sorprès fins i tot als corredors matiners de la carretera de les aigües. Els detonadors que els terroristes havien col•locat en totes les botigues Natura de Barcelona han explotat a la vegada provocant un espectacle lumínic sensacional. Les autoritats locals han definit l’atac com “una tragèdia per la millor botiga del món”. Els centenars de turistes aplegats a la plaça Catalunya han destacat la bellesa de l’explosió tot recordant la cerimònia d’inauguració dels jocs olímpics de Pequín. I és que des del Born fins a Sarrià Barcelona ha quedat il•luminada com mai. Fins i tot La Vanguardia s’ha fet ressò de l’atac destacant la lluminositat de Barcelona, "la ciudad más oscura de Europa tan solo iluminada con las corridas de José Tomás. Acciones como las del grupo G.A.M.B.A demuestran que la paciencia de los contribuyentes está llegando a su fin. Barcelona está muy oscura pero usted la puede iluminar con el flash de la cámara que La Vanguardia regala por tan solo 100 euros".

Els artefactes de G.A.M.B.A tot i no ser gaire potents (potser a causa de la crisi... ¿Hi ha alguna cosa que no sigui a causa de la crisi?) han multiplicat el seu efecte quan han contactat amb l’encens i els materials inflamables que omplen els prestatges de les botigues més perfumades de la ciutat. Els locals de Natura han quedat destrossats però tal com ens ha assegurat el responsable de Natura a Catalunya José Rodríguez de Vidal, les botigues Natura tornaran a l’activitat habitual en pocs dies. Rodríguez de Vidal ha condemnat l’atemptat i ha admès haver rebut amenaces per part de G.A.M.B.A sobretot des de la publicació del disc “Natura experience” que ha tingut molt èxit entre la clientela verda.

No sabem si aquest atemptat és l’inici d’una sèrie de temptatives múltiples o si ben al contrari es tracta d’un atac aïllat. Els nostres experts en terrorisme barceloní asseguren que G.A.M.B.A està més viu que mai i que la detenció de Boris Mir -membre fundador del grup- ha revifat l’interès del jovent barceloní, que s’adreça al 010 preguntant què s’ha de fer per cremar en nom de G.A.M.B.A?

La figura de Boris Mir centrarà la nostra atenció en els propers dies perquè ben aviat seran publicades les seves memòries sota el títol Boris Mir. La història d’un barceloní amargat. El professor de secundària que va fundar el grup terrorista G.A.M.B.A.