conydebloc notícies

Melcior Deulofeu allibera Can Caralleu dels mormons

2009-09-27T17:32:00.002+02:00

27 de setembre. 17:15 22ºC
Can Caralleu.

Aquests dos joves mormons es passegen pel barri de Can Caralleu exercint proselitisme. Es diuen Tim i Robert i ja no enyoren Utah. Van arribar a Can Caralleu fa tres mesos i s’hi estaran vuit més. Encara que sembli mentida, ja han aconseguit captar vint prosèlits. El seu responsable espiritual n’està molt orgullós. A vegades la gent no entén el missatge de Crist i respon de males maneres però els joves americans saben que la seva feina no és en va. Si algú els falta el respecte, recorden l’amor incondicional de Jesucrist i les galetes de la mare.

De sobte Can Caralleu esclata d’alegria. Una salva d’aplaudiments i rialles. Els joves mormons no se’n saben avenir. Què passa? Què són aquests crits d’eufòria? Can Caralleu celebra la visita de Deulofeu que vola pels carrers de la barriada muntat sobre el seu porc senglar. El poble surt al carrer per veure el guerrer feréstec. Els més petits ensenyen els dibuixos on Deulofeu venç el monstre de la plaça Sant Jaume i torna la pau a la muntanya. Les dones es toquen la cara nervioses, “si em diu d'anar amb ell...” Les iaies ploren d’emoció. La banda entona l’himne de la muntanya i el cor canta a la plaça. Els joves segueixen Deulofeu al crit de “Melcior redemptor, Melcior redemptor”. I la parella de mormons? Quan Melcior els veu s’atura de cop i els mira fit a fit. A Deulofeu no li agraden els estrangers. Qui són aquest parell? pregunta a la Conxita del colmado. Ah, són els predicadors que expliquen el missatge de Jesucrist. Però Conxita, respon Deulofeu, nosaltres no necessitem saber el missatge de ningú. Ah, doncs es veu que és una cosa molt maca i amb molt d’amor. Deulofeu s’acosta als joves americans, desmunta i escup la tija de fonoll que mastegava.

- Oh, amigo, tu eres amigo. Conoces Jesucristo? Amor Jesucristo. Amor amigo.

Deulofeu observa atentament els estranys. Passeja al seu voltant. El poble s'interessa per l'escena i la segueix amb atenció. L'heroi s'atura, respira profundament, mira el poble i comença un d’aquells discursos que es recordaran durant anys.

2009-09-13T22:48:00.004+02:00

A punt de complir-se un any del primer atemptat del GAMBA cobert per aquesta redacció, Boris Mir, fundador del grup terrorista i professor de secundària, concedeix una entrevista en exclusiva a conydebloc.

Boris Mir arriba a la redacció de conydebloc amb la cara descoberta i el quadern d’avaluacions sota el braç. Mir és a punt de començar el curs escolar i una vida nova. En aquesta entrevista descobrirem els secrets més íntims de l’ideòleg del GAMBA.

CNY La primera pregunta és obligada. És cert que deixa la lluita armada? Per què?

BM Crec que ha arribat l’hora de prendre-m’ho amb més calma. Als inicis era capaç de cometre algun assassinat en les hores de guàrdia que tenia al primer institut però ara voldria donar pas als joves. He decidit penjar el fusell. A més vull liderar el projecte LLAGOSTINS, la fundació que ens permetrà finançar la lluita.

“Existim perquè ningú no ens respecta”

CNY Expliqui’ns els orígens del GAMBA

BM L’estiu que l’ajuntament va engegar el Bus Turístic jo vaig entrar com a guia. Arribava deu minuts abans per rebentar totes les rodes del bus. Van trigar tres mesos a adonar-se que potser tenia alguna cosa a veure. Em van acomiadar, però l’embrió del GAMBA ja era una realitat.

“Vull liderar el projecte LLAGOSTINS, la fundació que ens permetrà finançar la lluita”

CNY El sis d’octubre se celebrarà el primer atemptat del GAMBA explicat a conydebloc. Per què GAMBA?

BM Quan mun pare em portava al Camp Nou sèiem al costat d’un senyor que anomenava gamba al Charli. El GAMBA és un homenatge al meu pare. Ell hagués volgut promoure un grup que defensés els drets del barceloní, però desgraciadament va morir per culpa de... [BM comença a plorar]

Boris Mir s’emociona quan recorda la mort del seu pare, un accident inoblidable. Just a l’entrada del corte inglés, un cop d’aire condicionat el va enlairar. La caiguda va ser mortal.

CNY Hem tocat un punt sensible... Canviem de tema, què persegueix el GAMBA. És possible l’abandonament de les armes?

BM L’ajuntament només inaugura centre cívics. Ara fa poc han instal·lat càmeres de vídeo vigilància arreu i no ho podem consentir. Existim perquè ningú no ens respecta. Totes les accions del GAMBA són inevitables.

CNY Què opina de l’activista Melcior Deulofeu?

BM És el millor terrorista que he conegut mai. És molt coherent amb totes les seves accions. Ha alliberat els porcs senglars de Collserola. Els nostres fills parlaran de Deulofeu com l’heroi del poble de Barcelona.

“Un atemptat no s’improvisa”

CNY Ens pot avançar alguna acció de l’activista de la font del món

BM Que es preparin els corredors de la carretera de les aigües.

CNY L’última, viurem molts atemptats enguany?

BM Home som els que som i no ens agradaria guanyar en quantitat per perdre qualitat. Un atemptat no s’improvisa. Només Deulofeu ho pot fer. Necessitem planificació, organització i molt de talent.

Agost de G.A.M.B.A

2009-08-17T17:27:00.003+02:00

En una nit calorosa d’agost i després d’un dia de treball intens, Melcior Deulofeu abandona el seu amagatall de Collserola amb el propòsit d’assaborir una bona orxata*. Muntat dalt del seu porc senglar, Deulofeu baixa al centre de la ciutat. Ell només vol una orxata i un tovalló per netejar-se les axil•les però a vegades les circumstàncies ens sobrepassen. Tres assassinats que vostès també haguessin comès:

1) 21:30 C/Pelai amb Balmes. Una jove bella amb la samarreta de la Creu Roja atura Deulofeu:

- Ei tens cinc minuts?
- No gràcies
- Va, fes el favor, ara em diràs que tens pressa, vigila no facis tard ehh? Va tiu que són cinc putes preguntes

Responguin fredament: ¿no l’haguessin matada si tinguessin la valentia, els músculs i el porc senglar de Deulofeu?

2) 21:32 Cafè Zurich de Plaça Catalunya. Un jove estudiant de circ fa el pallasso al carrer. Es dedica a prendre el pèl a la gent amb molta gràcia. Tots els turistes el fotografien i creuen els dits “que no ens toqui, hihi”. Deulofeu té molts amics que estudien circ però a vegades una broma no és una broma. Imaginin: Deulofeu passeja amb el seu porc senglar amarat de sang quan el jove aspirant a pallasso s’acosta pel darrere i li fa burleta. Tota la plaça riu i el pallasso s’hi recrea; les monedes que dringuen al fons del barret l’engresquen. Una vegada i una altra, el pallasso fa veure que mata Deulofeu amb un ganivet de plàstic. Se’n va i hi torna. Els guiris riuen molt i fins i tot els mossos de la zona disfruten amb l’espectacle. Però la broma s’ha convertit en mofa, insult i Deulofeu actua.

Responguin fredament: ¿no l’haguessin matat si tinguessin la valentia, els músculs i el porc senglar de Deulofeu?

3) 21:38 Pels carrers de Gràcia. Ja hi tornem a ser. Els mateixos mossos que reien dos minuts abans ara el persegueixen Passeig de Gràcia amunt, no entenen l’atac com un acte de justícia. Deulofeu els condueix cap a un dels seus barris d’acció: Gràcia. Al carrer de l’Àngel els mossos no saben què fer.

Responguin fredament: ¿no els haguessin matat si tinguessin la valentia, els músculs i el porc senglar de Deulofeu?

*Que a Barcelona només existeixin quatre orxateries de debò (elaboració pròpia de qualitat) és motiu suficient per a un atemptat múltiple ¿oi? però no ens desviem i torni al text terrorista!

Civisme

2009-07-04T21:36:00.002+02:00

És una nit d’estiu qualsevol i decideixes voltar una estona pels carrers del teu barri -posem per cas Gràcia. De cop i volta sents un buit a l’estómac i oh que bé, trobes un swarma obert: swarma de vedella i una birra si us plau. Segueixes passejant pels teus carrers i darrera la cantonada apareixen dos agents de la guàrdia urbana que t’aturen en castellà, et demanen la documentació i et registren. Els agents tenen una nit orgullosa i t’ho pots creure! et multen per una presumpte infracció de civisme: cridar, cantar o interrompre el descans dels veïns. ¿Però això ho poden fer així com així? Els ho preguntes mentre els agents et demanen com s’escriu infracció, con una o dos ces? ¿Us ha passat mai?

Doncs mira quina casualitat que ahir a la nit li va passar a Melcior Deulofeu que muntat sobre el llom del seu porc senglar va cridar l’atenció de dos agents que jugaven a comptar guiris follables. Deulofeu els va matar. Un tret al cap a cada agent i avui ningú us multarà per passejar per Gràcia. Una altra acció del GAMBA pel nostre benestar.

El G.A.M.B.A. celebra la victòria dels E.U.A. sobre Espanya

2009-06-25T00:45:00.008+02:00

Avui, poques hores després que la selecció espanyola de futbol perdés contra el combinat nord-americà, membres de la cúpula del G.A.M.B.A. han emès un comunicat en el qual es feien ressò del fet, el celebraven i anunciaven que els jugadors de la selecció americana passen a formar part del panteó d'herois del grup (en el qual ja hi ha personatges tan il·lustres com Carmen de Mairena).

Transcrivim els darrers paràgrafs del text llegit pels portaveus de l'organització: "Bàsicament, doncs, ens alegrem enormement de la victòria americana perquè a aquesta ciutat només li faltaria que els quatre tarats que fa un any van anar a la més lletja de les nostres places per celebrar la victòria de l'Eurocopa es pensessin realment que aquesta selecció que va de vermell i diu ser la nostra és alguna cosa més que el país que representa, o sigui, caca.

La veritat és que, com tot barceloní de bé i amargat, ho haguéssim passat molt malament havent de suportar altre cop els brams de la tropa espanyolota (fixin-se que llegim en Sostres); tant, que per superar el nostre desconsol i mantenir viu el nostre compromís amb la ciutadania, haguéssim hagut de matar alguns supporters de la roja (que no és la regla). Per tant, agraïm enormement als senyors de la selecció americana que ens hagin estalviat una feina tan desagradable.

Per altra banda, ens permetem aconsellar Joan Laporta que no fitxi aquesta patata ibèrica amb perilleta hortera que es fa dir Villa. A part del fet que és compatriota del nan Fernando Alonso, és dolent, lleig i segur que a la mínima et signa el Manifiesto por la Lengua común, com el subnormal d'Iker Casillas. Portar Villa al Barça significaria un important distanciament entre el club i la nostra organització: no deixarem de celebrar amb vodka, coca i putes les victòries blaugrana, però malfiarem una mica més.

Ens acomiadem, doncs, desitjant que aquesta derrota sigui el primer pas del retorn de la selecció espanyola al seu estatus de "merda d'equip que fa patir senyors amb banyador d'slip i cadeneta daurada quan juga contra Irlanda o, fins i tot, Xipre". Si Sergio Ramos continua amb la seva progressió, estem segurs que no tardarem en veure fets realitat els nostres desitjos".

En acabar el comunicat, els membres del G.A.M.B.A. han respost a les preguntes d'aquest diari tot refusant la seva implicació en els fets de Terrassa de fa uns dies: "No diem que no aplaudim iniciatives com aquestes, que aproximen el terrorisme a la vida diària de les persones, però el nostre àmbit territorial es limita a Barcelona ciutat."

Jo sóc donant d’idees

2009-06-19T00:54:00.000+02:00

La Maria és una noia alta i atractiva que treballa en una agència. Tot i tenir unes cames esveltes, un cul de cirera, una espatlla ampla, uns llavis molsuts, uns pòmuls alts i marcats, uns ulls verds allargassats i uns cabells llisos i rossos inacabables, la Maria no ha tingut sort a la vida. Ha patit jornades laborals eternes sobre la moqueta dura de les fires, ha sentit la coïssor dels pijames makro durant desenes de sessions fotogràfiques, ha tastat la suor de centenars d’esportistes que la petonegen quan els dóna l’obsequi del banc de torn, ha hagut de somriure als guapus del local nocturn de moda on treballa de cambrera per pagar la seva davantera operada.

I avui la Maria ha rebut una trucada que canviaria la seva vida. L’agència li proposava una altra feineta: enquestes. Hauràs d’anar Diagonal amunt Diagonal avall i preguntar a la gent què hi volen: tramvies, bicis, persones, etc A vale, mola, ha contestat la Maria que ha agafat la moto i s’ha plantat a la plaça Macià. Maria, tu et mous entre Aribau i Macià, vas parant la gent i li preguntes si sap que l’ajuntament té previst canviar la Diagonal i vol saber l’opinió dels barcelonins per fer un projecte comú blablabla. Tu els ensenyes aquest full que diu una mica això i escrius el que et diguin, sobretot, sobretot, quan parlis de l’ajuntament, primera persona del plural. Perdona? Vull dir nosaltres, nosaltres volem una Barcelona que t’estimis, nosaltres volem saber la teva opinió i tota la mandanga aquesta, entesos? De 10 a 13:00 150 eurus. Agafa uns quants pins, si et quedes sense jo sóc aquí, ah! a tothom els dius visca Barcelona, ok?

La Maria s’ha vestit la samarreta promocional i ha començat la feina. Tot va com qualsevol altra feineta fins que la Maria atura un noi atractiu, despentinat i amb ulleres de sol que camina a bon ritme. La Maria s’acosta convençuda que el noi trigarà menys d’un minut a demanar-li el número de telefon però oh sorpresa! el noi és Melcior Deulofeu i pam-pam-pam, l’ha matada. Sí, l’ha matada. Ha tret la pistola i li ha clavat tres trets secs a l’estómac que li han causat la mort. Els pits de la Maria no han pogut resistir la força de les bales que l’han empès cap al terra on encara hi ha la seva sang. Deulofeu ha fugit muntat dalt del llom del seu porc senglar camí de Vallvidrera. El G.A.M.B.A no bada.

Més gambades

2009-06-13T22:33:00.002+02:00

Les gavines, el projecte de la Diagonal, la campanya europea, Roser i Bruno Oro cantant barça estic boig per tu, malabaristes als semàfors, Bus turístic/taxi-bici /gocar tour/segway, el millor paisatge de Catalunya, el plan E, exhibicionistes en bicicleta, la dessaladora i el nou disc de Marc Parrot.

¿On és el G.A.M.B.A quan se’l necessita?

!!!On és el G.A.M.B.A quan se’l necessita!!!

- Un grup terrorista ha de tenir un mitjà a l’altura i vosaltres sou uns becaris de merda, al carrer a buscar notícies i les vull per ahir cridava el cap de redacció mentre els tres becaris d’aquest bolc trucaven a la seva mamá.

I aquí ho teniu, si pensàveu que el G.A.M.B.A (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) s’està de braços creuats mentre la ciutat es converteix en un menú d’amanida de bossa, patates congelades, truita passada i flam-de-la-casa royal, us descrivim les últimes accions que el grup terrorista ha perpetrat sense que els mitjans convencionals es fessin ressò.

Atemptats:

- 14 d’abril. 8 iaies de l’Eixample desapareixen mentre alimenten coloms vora l’hospital Clínic. Tites, tites, tites. En una acció veloç, el comando “Ildefons” segresta un grup de iaies agafades de la mà amb bosses de pà sec i transistors a tota llet. Tot i que es desconeix què ha passat amb les velles, es tem que els seus cossos hagin estat llençats vora el port tot nodrint les gavines que avui amenacen els esmorzars dels nostres escolars.

- 20 d’abril. Boris Mir, membre fundador del G.A.M.B.A i ex professor de secundària, mata el publicista argentí culpable de la campanya viscaBcn. El vídeo moroaCollserola s’emetrà en el proper programa d’ànima. Oh!

- 23 d’abril. 50 venedors de roses assassinats a la Rambla de Catalunya. El comando centre del G.A.M.B.A reclama una diada sense venedors impertinents (o comercials que fa més macu) que atempten contra els drets del badoc.

- 7 de maig. 1 redactor del diari esportiu Marca escanyat per Melcior Deulofeu després d’escriure “la liga no está decidida”. Però què feia Deulofeu a la redacció del Marca? Aviat ho sabrem

- 11 de juny. Un activista del G.A.M.B.A disfressat d’examinador de selectivitat assassina quatre alumnes que pregunten per què no es pot respondre en castellà la prova de català.

Quan plou, la gent...

2009-04-12T20:44:00.003+02:00

- Camina sota els balcons encara que porti paraigua.
- Canta Ojalá que llueva café
- Duu paraigües de dos metres de diàmetre que no serveixen per re.
- Ordena calaixos.
- Et clava el paraigua a l'ull, ai perdona perdona estàs bé?
- Escolta la Maria del Mar Bonet.
- És incapaç d'alçar una mica el paraigua i evitar-ne el xoc.
- Es fa soci del videoclub.
- diu coses com ara:

Els paraigües d'avui dia no valen res.
M'agrada mullar-me i cantar allò de singin' in the rain.
Tota aquesta aigua s'hauria de recollir, oi que sí, eh, eh, eh
Els del temps van dir que avui faria sol
Ja s'ha innundat el metro? i la plaça Cerdà? i la ronda del Mig? i els pàrkings? i el cine? i la planta -1 del corte inglés?
Jo no porto paraigua que me'l deixo a tot arreu.

¿El G.A.M.B.A ha marxat de vacances u què?

Holocaust econòmic

2009-03-30T23:33:00.006+02:00

Islàndia crema productes adquirits a terminis per apaivagar l’Economia.

Johnny Apollo, corresponsal en excedència

Islàndia ha donat un nou pas pel ressorgiment econòmic global. Ahir a les cinc de la tarda, milers de reikjaviquencs sota l’eslògan “La ira dels deus es paga a escot”, van reunir-se al centre de la capital. Desprès d’un emotiu discurs del ministre d’afers econòmics, els manifestants van procedir a apilar milers de productes comprats a terminis i a cremar-los.

Cal recordar al lector que Islàndia és un dels països més afectats per la crisi econòmica global. L’any passat l’estat va ser el primer del món en entrar en recessió quan l’empresa més important de l’estat, “ Màquines amigables de suïcidi CORP.” , va entrar en bancarrota per culpa de l’impagament dels seus productes finançats a terminis.

Segons declaracions del ministre d’afers econòmics Jörg Gundesmontir, aquestes accions ajudaran a acabar amb la crisi: “ Les mesures econòmiques del Banc Mundial no són més que una mascarada […] mira, portem anys parlant d’inflació, de balances fiscals, del valor intrínsec del paper moneda, de superàvit, però en el fons, tots sabem que l’economia és un Déu mesquí i venjatiu que exigeix sacrificis holocàustics periòdics o calçotades vodoo. Així que per això hem decidit cremar els abdominators 2000,els matalassos de viscolatex, els ordinadors portàtils Hewlt Packat Pavilon,i tota la resta de productes pagats a terminis que tant indignen al Déu."

L’exemple del valerós poble islandès no ha passat desapercebut i d’altres n’han pres exemple. Segons informacions de Reuters, el ministre de medi ambient de Pakistan, preocupat per l’augment de la pol·lució, s’ha immolat per amansir la deessa Gaia. conydebloc és en disposició d'oferir-los les exclusives imatges del sacrifici del ministre pakistanès.

Josep Cuní prova d'agredir sexualment un estudiant

2009-03-26T01:51:00.021+01:00

Josep Cuní va ser ahir el causant d'un desafortunat incident que portarà més d'un maldecap a les autoritats universitàries. El popular presentador havia convocat diversos estudiants i professors per parlar dels mètodes de protesta que s'estan emprant en les mobilitzacions contra el Pla Bolonya. Entre ells, es trobava el líder assamblear Pere Duran, conegut per les seves atractives patilles. En un moment del programa, Cuní, encès, no es va poder aguantar més i, tal com podem veure en la repetició, va excedir-se amb l'estudiant.

La víctima i el botxí, cara a cara: a l'esquerra, Josep Cuní atrapat in fraganti per les càmeres de televisió en el moment de fer el seu gest obscè. A la dreta, Pere Duran, la víctima innocent, minuts abans que una agressió sexual convertís la seva vida en un infern.

Aquest, va aguantar fins el final del programa amb els ulls negats de llàgrimes, però tot just s'acabà l'entrevista va córrer a denunciar l'agressió i va ser ingressat a l'Hospital Clínic afectat d'una forta ansietat. A hores d'ara, els serveis psiquiàtrics de d'aquest centre han comunicat que caldrà esperar uns mesos per veure com el noi es recupera de l'impacte. Així mateix, han demanat que, cara el judici, a l'estudiant se li permeti declarar sense haver de veure-li la cara a l'agressor.

En resposta a l'agressió (¡cap agressió sense resposta!), els estudiants duran (Pere) a terme accions de protesta durant (Pere) tot el dia de demà: primer, es tancaran a la facultat de Geografia i Història, i després es manifestaran a les 20:00 de la tarda a la plaça Universitat per recriminar l'actitud del periodista. Amb el lema "contra violació, castració", pensen baixar Rambles avall i enfrontar-se als Mossos i a Pilar Rahola si fa falta.

Carta de Boris Mir, membre del G.A.M.B.A

2009-03-21T18:19:00.006+01:00

A conydebloc hem rebut una llarga carta de Boris Mir, el membre del G.A.M.B.A recentment fugit de la Model, que hem decidit publicar íntegrament a falta de res millor. El pròfug, tot i estar sent perseguit intensament per la policia, va tenir temps i valor de ficar-se a la manifestació de dimecres al vespre i n’ha transmès algunes impressions:

«Unes ratlles sobre el que vaig veure succeir a la manifestació de dimecres en protesta del desallotjament de la Universitat Central. Sí, tot i ser militant del G.A.M.B.A i haver estat jugant en algun moment amb la idea d’atemptar directament contra la tancada, la manifestació havia estat convocada principalment a través d’internet, amb gran rapidesa i força espontaneïtat, i només això ja la feia atractiva al meu intel·lecte post-modern. Els assistents no eren únicament els de sempre, amb les seves proclames estúpides. Força estudiants de debò, alguns que tenen beques i concentren els seus esforços en tirar endavant un doctorat, algun professor. Per descomptat, també els de sempre, però aquesta era la gràcia, em penso: la circulació dels vídeos de les pallisses dels mossos havia despertat alguna cosa en tots, i fins i tot als perfectes filldeputistes no ens feia res anar, ni que fos per una estona, amb els pesats de les assemblees.

La cosa era bonica quan vam començar a caminar cap avall pel carrer Pelai, però arribant a la Plaça Catalunya ja es va veure que seguiria a la perfecció el guió previst per tothom. M’explicaré a través d’un anàlisi personal dels diversos actors que van prendre part en els successos d’ahir.

1. Els mossos. Fan el que els diuen. Els hi agrada pegar, acceptem-ho, i quan els deixen anar, doncs peguen. Les porres són llargues i potser un pèl difícils de controlar. Si un nen de deu anys es posa al mig i estàs anant a aquell ritme frenètic, és normal que no tinguis temps de reaccionar. Si és un fotògraf, igual. Si no volen excessos de violència, que posin policies grassos, pacífics i baixets. Ara, em penso que clamar ara contra els mossos és, a part de classista (a diferència dels estudiants, feien la seva feina, i tampoc, segurament, per un sou desorbitant), absurd.

2. Els manifestants animosos. Es dividien fonamentalment en dos grups:

a. Els que els preocupa. Semblen assumir, encertadament, que la violència és una forma com una altra del diàleg polític. El problema és que pocs d’ells es plantegen realment que, aplicant-la tan exactament on i com l’autoritat ho espera, no faran res més que rebre garrotades i alguna detenció.

b. Els que tant se’ls en fot. Per aquests, la qüestió és que els escalfin i si poden escalfar algú, fantàstic. Guiats per algú, podrien ser útils per alguna cosa (com els mossos), però donada la manca absoluta de lideratge, no són bons per res. Aplicant la violència tan exactament on i com l’autoritat ho espera, no faran res més que rebre garrotades i alguna detenció; però això per ells no és un problema.

També és veritat que tots dos grups comparteixen la il·lusió de poder explicar d’aquí uns anys que van lluitar i que creuen viure una veritable situació d’injustícia. El més trist és que, si l’autoritat no els extirpa del sistema amb contundència, que si al dia següent totes les mares de les cases benestants diuen “ai pobrets” és perquè una bona part d’ells són els fills de la classe privilegiada i l’altra, els seus amics.

3. Els manifestants que fan bulto. Són un grup considerable. Molts estaven realment molestos amb el que havia passat i volien demostrar-ho amb la seva presència i els seus crits. Eren allà també una mica per veure què, perquè se sabés que no els hi era igual, per demanar alguna cosa. Formarien la massa necessària per a qualsevol moviment amb cara i ulls, però sempre i quant veiessin que aquest moviment no és com el d’un pollastre decapitat. Alguns potser van quedar-se massa estona mirant i van rebre igual que els altres tot i no haver fet res per merèixer-ho.

4. Els fotògrafs. La policia s’obre per deixar-los passar a fer fotos; la gent aixeca les mans i posa cara violenta quan els brillen els flaixos; els fotògrafs alteren clarament el ritme de la cosa; s’aparten i els altres carreguen. Un excés de zel professional els porta a rebre de tant en tant, quan es fiquen massa al mig. Però és que és la pròpia essència del que volen transmetre el que fa que els lesionin. Ells insisteixen en que les seves càmeres són mers receptors i transmissors d’imatges, que només fan la seva feina i que no volen ser notícia, però qualsevol que hi reflexioni una mica, veurà que dir això, no només és mentida, sinó que és hipòcrita perquè ells fan la notícia.

Conclusions:

Els mossos podrien canviar les maneres: o aprenen a coaccionar bé els mitjans, o actuen més humanament. Més que res, perquè després encara pot ser que siguin els únics que hi perdin de debò —la feina, etc.

Els manifestants animosos, podrien pensar alguna cosa nova. Aturar-se a cada barrera policial del trajecte per jugar a provocar els mossos fins que sembla que són a punt de carregar i aleshores marxar a la següent fins que, a la darrera, com que ja no hi ha on anar, la provocació s’allargui fins que es produeix la càrrega, no em sembla que sigui una forma massa efectiva de queixar-se de res. Més aviat converteix les manifestacions en un succedani de les processons medievals del Corpus Christi. O en un Port Aventura massoquista. Això sí, podran explicar moltes batalletes i sentir-se molt maltractats quan es vegin per la tele. I crearan “debat ciutadà” (¡oh!) sobre la violència policial. Au va.

Els altre manifestants. Si realment se senten una mica identificats amb la causa, podrien animar-se a portar-la cap a alguna banda; no sembla que els que ho hagin fet fins ara hagin tingut cap èxit.o:p>

Els fotògrafs podrien callar la puta boca d’una vegada. Si no volen rebre, que no s’hi fiquin; els manifestants també tenen càmeres, i ells pretenen ocupar una posició propera a la dels estudiants, però gràcies a la seva intervenció, ja ningú parla dels motius de fons del conflicte. Em sembla recordar que tenia a veure amb un pla d’estudis…»

Heus ací la direcció que sembla que prendran les properes accions dels anti-bolonya.

Dos atemptats simultanis del G.A.M.B.A (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) en un matí desgraciat

2009-03-15T20:28:00.004+01:00

A les 13:30 hores d’aquest diumenge esplèndid, els terroristes del G.A.M.B.A han revoltat les sales d’espera de l’hospital de la Vall d’Hebron a la vegada que assassinaven un grapat de conductors impacients que martiritzaven als vianants amb les seves botzines. Segons fonts policials, la coincidència dels dos atemptats ha estat pura casualitat. Analitzem els atemptats amb l’atenció que es mereixen:

- Un escamot del grup terrorista format per 10 barcelonins en procés de selecció ha irromput en la sala d’espera d’urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron disfressats de gamba. Els activistes s’han dispersat rabent per diferents sales d’espera de l’hospital i a les 13:30 ha començat l’extermini. Els joves han assassinat unes 20 persones que es queixaven de l’espera. Al crit de paciència! els terroristes han matat persones indignes que no mereixem patir. Els facultatius del centre, tot i lamentar la mort de tanta gent han agraït la tasca educativa del grup terrorista i recorden que no cal anar a urgències si tenim mal de panxa o si ens hem tallat pelant patates.

- Mentrestant al carrer Bertran del barri del Putxet una dotzena de cotxes aturats feien sonar el clàxon perquè portaven més d’un minut aturats. Però l’orquestra ha durat poc perquè Melcior Deulofeu ha aparegut amb una caixa de kleenex que anava oferint a cada conductor. Perdoni, ¿vol un paquet de mocadors kleenex? ¿Que li faria res deixar de tocar la botzina? Cotxe a cotxe, el terrorista de Vallvidrera, demanava silenci educadament. Però no hi havia manera, tothom a fer sonar el clàxon. Quan ha arribat a l’últim cotxe, Deulofeu ha refet el camí en sentit contrari però aquest cop, cada cotxe era un tret, una mort. Com a les pel·lícules, els caps dels conductors assassinats queien sobre el volant. Els crits de pànic dels passatgers de cada cotxe quedaven ofegats pel so de les botzines. El carrer Bertran s’ha convertit en un cul de sac i la policia encara treballa recollint els nombrosos cadàvers. Deulofeu ha deixat una nota sobre el parabrises del primer cotxe i ha tocat el dos muntat sobre un porc senglar direcció Sant Cugat. Transcrivim la nota:

Barcelonins,

Mateu als motoristes que conduexien ciclomotors ensordidors. Mateu als nens que ens fan escoltar la seva música al metro. Mateu als amos que deixen cagar els seus gossos arreu. Mateu als taxistes que juguen amb les revolucions per fer pujar el taxímetre. Doneu vida al G.A.M.B.A!

La policia treballa qui-sap-lo i la conselleria d'interior demana als ciutadans participació per acabar amb el G.A.M.B.A que va començar com una brometa i s'està convertint en un problema comparable al Cacaolat: No podem permetre que el brik de cacaolat ens taqui tota la vida. Que l'abrefàcil sigui fàcil ja.

La veu del soci

2009-03-04T22:25:00.003+01:00

¿El G.A.M.B.A té collons d'atemptar a Sant Roc? Fora policia, necessitem una cèl·lula terrorista.
¡Comando a Badalona ja!

Mercè de Badalona

Que el G.A.M.B.A t'escolti Mercè.
Els vostres desitjos terroristes a conydebloc@gmail.com

Boris Mir, fundador del grup terrorista G.A.M.B.A (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat), s’escapa de la Model.

2009-02-27T16:57:00.005+01:00

Boris Mir , ex professor de secundària i fundador del grup terrorista G.A.M.B.A, ha fugit de la Model aquest matí. Mir, lector voraç de novel·la negra i usuari estrella de la bibliopresó, s’ha enfilat a una de les bastides que cobreixen la cúpula central de l’edifici i ha fugit com si res. Segons fonts policials, membres de G.A.M.B.A s’han infiltrat entre els operaris que treballen en la restauració de la cúpula i han facilitat la fugida de l’ex docent. A les 11:30 d’aquest matí assolellat, Mir sortia per la porta principal de la Model disfressat d’operari. Fins i tot ha fet l'ardidesa d’escopir a la cara del cap de seguretat P. G. disculpant-se d’un refredat traïdor. Les autoritats penitenciàries s’han adonat de la fugida de Mir quan la directora de la bibliopresó Esther Syrena ha alertat de l’absència de Mir a la seva cita setmanal vine a fer un cafè amb...

Els mitjans oficials han obviat la noticia per ordre expressa de la conselleria d’interior. Si els de La Vanguardia s’assabenten hauré de dimitir! ha sentenciat el conseller Saura.

La directora de la bibliopresó se sent decebuda i trista per la fugida de Mir amb qui mantenia una relació molt estreta. Mir havia impulsat el grup de lectura “Més enllà de la coberta” i estava enllestint la seva tesi titulada “Els Simpsons i Carner, Riba i Foix.”

Mir, condemnat a 20 anys de presó per l’assassinat de més de mil coloms merdosos, podria amagar-se amb Melcior Deulofeu, el temut terrorista del comando centre.

El cap dels mossos d’esquadra de Barcelona Paco Miravitges ha admès que tem per la seva vida. I no pas per les amenaces de G.A.M.B.A, més aviat per la crisi: Fa dos anys que intento vendre uns xalets... el meu sogre dels collons, el meu sogre! Mir, un dels principals ideòlegs de G.A.M.B.A, havia centrat la seva activitat terrorista en accions menors com l'assassinat massiu de coloms o la caça d'imbècils que llancen ous, globus d'aigua o pintura, malparits tots. A la Model, Mir ha contactat amb d'altres barcelonins amargats que han donat el seu suport a G.A.M.B.A i han proposat noves accions del grup com ara: disparar contra les dones madures que condueixen bicings sense saber distingir un vianant de cinquanta vianants, fer explotar tots els cotxes oficials o posar xinxetes als seients dels vigilants nocturns.

Recordem que Mir és autor de cinc llibres d’aforismes publicats per l’editorial “Un llibre són paraules”. En el seu últim llibre Sentenciat a escriure.Quatre Parets i un Matalàs i la meva Mà i un Paper. l’ex professor descriu la seva experiència penitenciària.

Mir, molt estimat a l’IES Pere Tàpies de Palafolls, ha deixat nombroses sentències gravades al sostre de la seva cel·la. En destaquem la més esperançadora

I malgrat tot, les roses tornaran a venir, ja estan venint

Terror al transport públic

2009-02-17T02:11:00.003+01:00

Després dues setmanes d’inactivitat, el G.A.M.B.A. ha tornat a atacar, i aquest cop, en una acció múltiple i de massives proporcions en què han mort 32 persones. Aquest matí, entre les 08:25 i les 09:18, de forma irregular, però constant, un nombre indeterminat d’escamots de la banda han assaltat diversos transports públics fornits d’armes lleugeres com fusells automàtics o metralladores.
Els diversos grups, format cadascun per tres o quatre homes amb passamuntanyes, han assaltat un total de 57 transports, comptant autobusos, tramvies i vagons de metro i del tren de rodalies. L’objectiu eren els qui escoltaven música amb el mòbil en veu alta. Pel que sembla, diversos observadors repartits pels transports de Barcelona localitzaven els objectius i donaven la veu d’alerta a un dels escamots, que a la primera parada saltava dintre el vehicle en qüestió i actuava.
Val a dir que no era la voluntat inicial dels terroristes provocar una massacre. En els casos en què les víctimes s’han rendit, l’únic que han fet els assaltants ha estat prendre’ls l’aparell i destruir-lo a trepitjades. Ara bé, diversos testimonis han afirmat que els terroristes han assassinat alguns viatjants per escoltar reggaeton, Amaral o flamenc. Així mateix, el perfil habitual dels qui escolten música forta al metro (collarets d’or, pantalons de licra, tints estranys, pírcings desafortunats) ha provocat que en més d’una ocasió volguessin enfrontar-se amb els atacants. En tots els casos, els xocs han resultat letals: poc poden les empentes i les mirades altives contra les bales de 9mm.
Quan la policia de la ciutat ha començat a reaccionar, els autors dels atemptats han desaparegut ràpidament, en moltes localitzacions amb la connivència i la complicitat dels demés usuaris del transport públic.

«De nou hem de lamentar les morts. Nosaltres no menyspreem les vides humanes, però l’ascens imparable del plebeïsme, de tant en tant, ens obliga a prendre aquestes determinacions», ha comunicat un dels presumptes líders de la banda en un vídeo que ha estat penjat en una pàgina web adepta. Així mateix, els terroristes, amb un humor sinistre, han proposat una idea per un cartell per penjar al transport públic de la ciutat com a recordatori perenne d’aquest matí de 16 de febrer.

El cartell d'advertència que el G.A.M.B.A. ha proposat penjar

als transports públics de l'àrea metropolitana.

L’alcalde Jordi Hereu, per la seva banda, s’ha mostrat consternat davant els fets. Diu estar totalment desbordat i ha demanat ajut de totes les autoritats per poder encerclar aquest grup que, a judicar per les seves mostres de poder cada cop més impressionants, cada vegada guanya més adeptes.

20 morts a la Rambla de Barcelona. El G.A.M.B.A torna a actuar

2009-01-29T09:27:00.005+01:00

Al crit de Mori intermón!, el terrorista de G.A.M.B.A Melcior Deulofeu (Barcelona 1983) ha matat 20 treballadors d’institucions sense ànim de lucre que captaven socis a la Rambla de Barcelona. A la pregunta ¿Tiene un momentito para el medio ambiente caballero? Deulofeu ha respòs amb dos trets al pit d’un treballador de Greenpeace. Deulofeu ha continuïtat disparant contra tots els joves amb armilla verda causant la mort de 20 persones. Les comercials de Citybank han pogut evitar l’atac gràcies a la seva indumentària gens uniformada.

La gent que passejava pel carrer ha confós la matança amb una nova acció d’algun grup “antisistema”. Això explica la facilitat amb la que Deulofeu ha aconseguit escapar. La policia municipal rastreja la ciutat tot i que tothom sap l’estreta relació de Deulofeu i els veïns de La font del món, una barriada de Vallvidrera. Deulofeu -conegut com porc senglar- coneix a la perfecció la muntanya barcelonina. La policia creu que serà molt difícil trobar Deulofeu i estudia emprendre mesures radicals com instal·lar càmeres a les soques dels arbres, ensinistrar porcs senglar o encerclar el parc amb milers de policies i anar avançant pas a pas com la batuda que els mossos d’esquadra van protagonitzar aquest estiu buscant al gourmet Pascal Henry. El director de Parcs i Jardins de Barcelona Tomeu Tomeu ha lamentat que el pulmó de Barcelona serveixi d’aixopluc per un terrorista i una muntanya russa. El terrorista de G.A.M.B.A ha enviat un comunicat a la premsa en el que dóna el condol als familiars afectats i titlla la seva acció com “una reacció inevitable, fins i tot ens volen vendre merda quan passegem pel carrer!”

Melcior Deulofeu en format paint

Deulofeu forma part del comando centre del grup terrorista. Les seves accions fins al dia d’avui eren de poca importància: bombes als autobusos turístics i als locals amb menús en anglès, pedrades als policies a cavall i pals a les rodes del bicing. Amb aquest acte el terrorista del comando centre es converteix en l’activista més sanguinari de la Rambla.

Intermón i Greenpeace han condemnat els assassinats i han anunciat un procés de selecció de personal per a ocupar 20 places de comercial. Els interessats poden enviar el seu currículum a les seus de les respectives institucions. Es valorarà experiència en el sector i domini d’idiomes. En temps de crisi això sempre és una bona notícia.

Nova amenaça animal a Catalunya

2009-01-21T00:26:00.003+01:00

Sortim d’una desgràcia per caure en una altra. I aquest cop, toca de ben a prop la capital. Un lector de conydebloc ens ha enviat un correu electrònic informant-nos que fa dos dies que ha pogut observar, a prop de casa seva, a Sant Gervasi, un ramat d’uns petits animals molt curiosos: semblen pingüins, però en acostar-s’hi hom pot veure que del seu cap emplomallat en neixen dues orelles que recorden les de conill.

El nostre lector, pel que veiem un bon coneixedor de l’antiga fauna del país, ens deia que pensava que podia tractar-se de pingüills, un ocell estranyament emparentat amb l’ornitorrinc. En sentir-ho, evidentment, ens hem traslladat emocionats al barri de Sant Gervasi. I ha estat difícil, però hem aconseguit fer fotos de diversos exemplars i confirmar la notícia.

Avui dia tothom pensava que el pingüill estava extingit. Es tracta d’un ocell d’uns trenta centímetres que, antigament, havien estat molt habituals a Catalunya, fins al punt de convertir-se en l’animal nacional. De fet, quan els descobridors catalans de l’Antartida van veure pingüins per primer cop van exclamar sorpresos: “¡són com pingüills, però sense orelles!”. Amb tot, en el decret de Nova Planta, Felip V, proposant-se la destrucció sistemàtica dels símbols de la terra, en va prohibir la tinença i en va decretar la caça indiscriminada. Aquesta activitat l’havia dut a la pràctica desaparició, i de fet, fins avui pensàvem que la bèstia havia desaparegut totalment.

Un grup de pingüills corren alegres pel carrer Calvet.

Aquest descobriment, doncs, és una bona notícia pels curiosos i pels estudiosos, però no pas per la seguretat nacional. El pingüill, quan és criat en captivitat, esdevé un animal dolç i amable. En llibertat, però, adopta uns comportaments molt peculiars. A primera vista, sembla igualment un ésser simpàtic que camina de manera divertida, fa gestos afectuosos i, a més, s’alimenta de tota mena de deixalles, de manera que no cal patir perquè se’ns mengi. Ara bé, els pingüills són veritables màquines del vici: a la mínima que es trobin en relació numèrica superior a 10 a 1 davant un individu de raça humana, no dubtaran en abraonar-se-li al damunt i intentar-lo violar per tots els forats possibles amb els seus petits fal·lus; les femelles també acostumen a afegir-se aleshores a la festa, a la qual participen refregant-se contra tot i més i acoblant-se als mascles .

Que no els confongui la seva mida reduïda: un cop calents, els pingüills tenen una força descomunal i són capaços de tombar qualsevol. A més, són uns veritables sibarites, i sovint no es conformaran tan sols amb penetrar el subjecte: les pallisses, els enmanillaments, l’ús d’objectes punxeguts. Això sí, en acabar, el grup sencer que ha comès la violació, si la víctima no fuig corrents, no deixaran de fumar una cigarreta al seu costat tot acaronant-li els cabells mentre li xiuxiuegen paraules dolces en un idioma incomprensible.

Per tot això, des de conydebloc recomanem a tots els habitants del barri de Sant Gervasi que no surtin sols de casa excepte en cas que vulguin gaudir d’una experiència sexual insòlita i violenta. Continuarem informant al minut de la notícia.

Josep Anglada salva la Plana de Vic del galliporc

2009-01-13T01:37:00.007+01:00

L’amenaça del galliporc ha remès definitivament després d’haver provocat 154 morts a Osona —disculpin que no seguíssim el degoteig de víctimes dia a dia, estàvem ocupats fent altres coses, com ara res. El cas és que ahir, Josep Anglada, líder de Plataforma per Catalunya, va voler resoldre l’assumpte a la seva manera. Després d’untar-se amb sang humana, va demanar que el deixessin sol al bell mig de la plaça Major de Vic i va esperar que el temible galliporc aparegués.

La bèstia de la Plana (parlem del galliporc), atreta per l’olor que desprenia Anglada, va sortir del seu catau, va travessar la vila i, a tres quarts de nou del vespre, va plantar-se davant el polític osonenc. Aquest va obrir-se la camisa cridant i el va arremetre bramant salvatgement. El combat, a vida o mort, va ser seguit, a més de per tota la ciutat, per les càmeres de la televisió local i per un redactor de conydebloc, que lamenta dir que va perdre tots els seus estalvis en apostar-los a favor del galliporc.

Anglada, expert coneixedor de les arts marcials orientals i, sorprenentment, de les tècniques dels més salvatges caçadors de camells berbers, va demostrar que les seves dots de lluitador no es limiten a l’arena política. En un primer moment, l’animal el va capturar amb les seves terribles urpes de pollastre i li va fer provar el gust del terra de la plaça, però, de seguida, l’heroi vigatà va reaccionar amb duresa i va propinar un cop de colze a les costelles de salvatgina.

Després d’això, es va entrar a la fase tàctica del combat. Tots dos animals havien comprovat la força del seu adversari i no gosaven deixar-lo anar. Durant un quart d’hora, donaren voltes sobre si mateixos com lluitadors de sumo abraçats al mig del ring. El públic es mossegava les ungles. Els seguidors del galliporc rugien i els d’Anglada insultaven el plumífer adversari.

De sobte, quan semblava que Anglada començava a donar algun signe de debilitat, va decidir jugar-s’ho el tot pel tot. Amb un moviment ràpid de maluc, va trencar la cintura del seu adversari que va quedar amb el coll exposat, error imperdonable que Anglada no va deixar passar. Amb fúria demolidora li va mossegar la jugular. A partir d’aquí, poca més història: el terror d'Osona (ara sí que parlem de l’humà) sabia que si se’n deixava anar era home mort, de manera que va mantenir-s’hi enganxat fins que va separar-li el coll del cos.

Anglada era ja el guanyador i només li quedava realitzar l’esquarterament i posterior escampament de vísceres del vençut per la plaça Major, tota una tradició d’arrel celtibèrica. Va tardar en 1’08”57, temps que el va deixar ben a prop del rècord mundial de l’especialitat, que és de 1’08”04. Li desitgem sort en properes ocasions.

Anglada, esgotat després del combat, no va ser capaç de fer gaires declaracions. Va dir, això sí, que s’alegrava d’haver deslliura’t la comarca d’una plaga com aquella, i que esperava deslliurar-la de moltes altres.

Anglada abandonant la plaça Major de Vic mentre alguns dels seus companys de partit recullen les restes escampades del galliporc.

G.AM.B.A celebra l’arribada del 2009 amb un atemptat contra les botigues Natura de Barcelona

2009-01-01T17:06:00.003+01:00

L’any comença amb bon peu pel grup terrorista de Barcelona. Si ahir veiem una explosió amb una fotografia preciosa gràcies al muntatge dels col•legues bascos, avui és el torn dels catalans.

En un dels atemptats més espectaculars -l’adjectiu comodí del gremi periodístic- dels últims anys, el grup terrorista G.A.M.B.A (Grup per l'Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) ha trasbalsat la ciutat de les patates braves. A les 07:30 hores d’aquest matí rúfol, la ciutat de Núria Feliu s’ha convertit en una foguera que ha sorprès fins i tot als corredors matiners de la carretera de les aigües. Els detonadors que els terroristes havien col•locat en totes les botigues Natura de Barcelona han explotat a la vegada provocant un espectacle lumínic sensacional. Les autoritats locals han definit l’atac com “una tragèdia per la millor botiga del món”. Els centenars de turistes aplegats a la plaça Catalunya han destacat la bellesa de l’explosió tot recordant la cerimònia d’inauguració dels jocs olímpics de Pequín. I és que des del Born fins a Sarrià Barcelona ha quedat il•luminada com mai. Fins i tot La Vanguardia s’ha fet ressò de l’atac destacant la lluminositat de Barcelona, "la ciudad más oscura de Europa tan solo iluminada con las corridas de José Tomás. Acciones como las del grupo G.A.M.B.A demuestran que la paciencia de los contribuyentes está llegando a su fin. Barcelona está muy oscura pero usted la puede iluminar con el flash de la cámara que La Vanguardia regala por tan solo 100 euros".

Els artefactes de G.A.M.B.A tot i no ser gaire potents (potser a causa de la crisi... ¿Hi ha alguna cosa que no sigui a causa de la crisi?) han multiplicat el seu efecte quan han contactat amb l’encens i els materials inflamables que omplen els prestatges de les botigues més perfumades de la ciutat. Els locals de Natura han quedat destrossats però tal com ens ha assegurat el responsable de Natura a Catalunya José Rodríguez de Vidal, les botigues Natura tornaran a l’activitat habitual en pocs dies. Rodríguez de Vidal ha condemnat l’atemptat i ha admès haver rebut amenaces per part de G.A.M.B.A sobretot des de la publicació del disc “Natura experience” que ha tingut molt èxit entre la clientela verda.

No sabem si aquest atemptat és l’inici d’una sèrie de temptatives múltiples o si ben al contrari es tracta d’un atac aïllat. Els nostres experts en terrorisme barceloní asseguren que G.A.M.B.A està més viu que mai i que la detenció de Boris Mir -membre fundador del grup- ha revifat l’interès del jovent barceloní, que s’adreça al 010 preguntant què s’ha de fer per cremar en nom de G.A.M.B.A?

La figura de Boris Mir centrarà la nostra atenció en els propers dies perquè ben aviat seran publicades les seves memòries sota el títol Boris Mir. La història d’un barceloní amargat. El professor de secundària que va fundar el grup terrorista G.A.M.B.A.

El G.A.M.B.A. perpetra un nou atemptat per felicitar les festes nadalenques.

2008-12-24T19:53:00.004+01:00

El terrorífic grup terrorista G.A.M.B.A ha actuat de nou aquesta tarda a dos quarts de vuit. Cap a les set, un home de veu aguda ha trucat a les nostres oficines (conydebloc recorda cada vegada més al diari Egin en els bons temps de la cosa basca). Ha advertit que s’estava a punt de cometre un nou atemptat i ha tallat la comunicació al crit de «¡Visca Barcelona lliure! ¡Bon Nadal Imma Mayol!». Tan sols mitja hora més tard, abans que la policia hagués pogut copsar el significat de la trucada, un grup d’encaputxats ha baixat d’un cotxe negre a la plaça Francesc Macià i ha incendiat brutalment l’arbre de Nadal ecològic que s’hi ha instal•lat. Els encaputxats han tornat a pujar a l’automòbil i han fugit rebent entre ràfegues de metralladora. Alguns pobres han pogut escalfar-se les mans a les restes de l’avet, que han seguit calentes durant hores. Poca estona després de l’esdeveniment, la redacció de conydebloc ha rebut aquesta original postal nadalenca que publiquem, no perquè no condemnem les accions del grup terrorista, però sí perquè sabem que els altres mitjans no es faran ressò del rerafons humà dels atemptats dels nostres terroristes més originals.

Bon Nadal, estimats lectors,
per pocs que sigueu.

Jordi Bilbeny: "De festa, demaneu un mollet"

2008-12-13T18:19:00.003+01:00

Jordi Bilbeny és a punt de publicar el seu nou treball, en el qual s’endinsa en el terreny de la filologia, deixant una mica de banda, en aquesta ocasió, la literatura i la història. El llibre es titula (recordeu, nens, que no s’escriu titola) “Nyam, que no Ñam”, i desvetlla, un cop més, alguns aspectes desconeguts de l’espoli cultural a què ens sotmeteren els malvats castellans. Aquest cop, però, Bilbeny abandona l’alta cultura per centrar-se en l’alimentació, un aspecte sovint poc treballat però fonamental.

L’anem a veure a casa seva i ens rep alegrament i ens fa passar al seu estudi. «¿Quines sorpreses conté el llibre?», li preguntem sense embuts quan ens hem assegut. L’autor de “Cristòfor Colom: Príncep de Catalunya” i “La descoberta catalana d'Amèrica: Una reflexió sobre la manipulació de la Història” no es fa pregar: «en aquesta ocasió he decidit treure a la llum la manera com, sistemàticament, des del segle XVII, els monarques castellans i els seus acòlits van prendre’ns bona part dels productes alimentaris que eren típics de la nostra terra.» Ens el mirem bocabadats.

«¿Han sentit mai a parlar dels espàrrecs de Tudela?», ens pregunta. Per descomptat, que n’hem sentit a parlar. Ens treu una reproducció fotogràfica d’un document que data de 1648. «Doncs sapigueu que mai no hi havia hagut espàrrecs a Navarra abans de la Guerra dels Segadors. Com a part de les represàlies que els espanyols van prendre contra nosaltres. Aquest document, en què es conserva l’interrogatori que es va fer al pagès Joan Maria Tutusaus, prova que el secret per la producció d’aquests espàrrecs va ser robat a un català, concretament, de Tordera, en castellà, Tudela. Tudela no és sinó una mala traducció del nom de Tordera».

Però aquest no és l’únic cas. Bilbeny ens treu una altra reproducció d’un document. És una etiqueta manuscrita del segle XVII, aparentment, de formatge de Cabrales. L’interroguem amb la mirada i somriu murri: «Segons les meves investigacions, l’any 1640, el comte duc d’Olivares va tastar, a prop de Vilassar, un excel·lent i fortíssim formatge, tal com ho explica a les seves memòries. Tan bo era, i tanta mania ens tenia als catalans (com sempre ens n’han tinguda), que va decidir que un producte d’aquestes característiques s’havia de produir a la seva terra i no pas aquí, de manera que va forçar el trasllat de tota la producció de formatge, amb els animals i els pastors inclosos, a certa població de Castella que, en aquell moment, tenia un altre nom. Els pobres pastors catalans, van ser obligats a treballar en aquell país i a castellanitzar el nom del seu formatge. En aquesta ocasió, un d’ells, però, va equivocar-se i, tot i que intentà esmenar l’error, no va poder amagar la seva veritable procedència». Demana que ens fixem bé en l’etiqueta. En fer-ho ens adonem que la segona a sembla clarament escrita sobre una i anterior. «No en tinc cap dubte, els pastors que van portar el formatge a aquell lloc i que van donar nom al poble eren de Cabrils».

Ara, sens dubte el més sorprenent és el darrer cas que ens exposa. «Al segle XVII, els habitants de Mollet preparaven una beguda amb base de rom, sucre, llima, menta i gel picat. El 1632, veiem com monsenyor Martorià Sabater, prevere, en el seu «De arte cockteliaribus», escrit originàriament en llatí, parla d’una beguda que, en la traducció castellana, l’única que se’ns ha conservat (i jo em pregunto, ¿és casual?), rep ja el nom de mojito. Ara bé, el traductor s’oblida d’esborrar la frase que diu que aquest nom “le viene del nombre del pueblo donde por veç primera se fizo”. Em sembla evident que no hi ha dubte: Sabater era vallesà de naixement i convenciment i està fent referència a un poble del seu país: mojito no és més que la traducció (¡la usurpació!) del topònim català Mollet. Queda demostrat, per tant, que el mojito, disculpi, a partir d’ara haurem de dir el mollet, és una beguda tan catalana com ho són les Aromes de Montserrat».

Hem de donar fi a l’entrevista: «home, si us digués totes les descobertes, ningú no compraria el llibre!», diu enriolat l’historiador. Marxem sense poder esperar a tenir a les mans aquesta nova publicació que qui sap si no ens permetrà demanar, per acompanyar la nostra botifarra de Vic, enlloc d’un Ribera del Duero, un Riba del Ter.

El grup terrorista G.A.M.B.A torna a actuar. Aquest cop contra els estossegadors culturals

2008-12-08T10:46:00.002+01:00

El G.A.M..B.A (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) ha mostrat la seva fortalesa en un atemptat sense precedents. En contra de les últimes informacions que asseguraven un desànim de la cúpula del grup a causa del poc ressò dels seus últims atacs, el G.A.M.B.A va tornar a aparèixer ahir a la nit. Els terroristes van assaltar una sala d’un cinema cèntric i van disparar dos trets a la boca d’una senyora que havia estossegat en repetides ocasions. Els terroristes van aprofitar un badall de la víctima -la policia científica encara treballa en la identificació del cos que ha quedat molt desfigurat- per disparar sense pietat causant-li la mort. Aquest bloc ha tingut accés al comunicat en el que el grup G.A.M.B.A reivindica l’assassinat:

La senyora P. P., estossegadora cultural, feia molts anys que dedicava la seva vida a omplir d’estossecs totes les sales de la nostra ciutat. L’assassinat d’aquesta nit és un acte de justícia social que de ben segur agrairan tots els barcelonins. Les últimes paraules de P.P van ser: tinc una son... [...] El G.A.M.B.A és l’únic grup que vetlla pels interessos del barceloní i així serà fins que la nostra ciutat i els nostres conciutadans deixin de fotre’ns pel cul.

El redactor d’aquesta notícia no pot aplaudir la mort de ningú però voldria acabar aquesta crònica proposant nous atemptats:

- Els cinemes que permeten l’ingestió de crispetes.
- Els nous arbres de Nadal de la ciutat.
- Els conductors d’autobús que no saluden.
- Els cabrons que duen l' mp3, mp4 o la puta mare que els va parir a tot volum i ens putegen l'existència o el trajecte.
- Els comercials (ets un comercial cabró! Li deia Ciceró al seu esclau traïdor) que assalten els vianants venent targetes Citybank o promocions de Metges sense fronteres, Intermón Oxfam, etc

I vosaltres estimats lectors, què voldríeu que atemptessin els nostres terroristes de capçalera?

Advertència del G.A.M.B.A.

2008-12-02T01:02:00.000+01:00

El G.A.M.B.A. (Grup per l'Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) ha manifestat, en un comunicat que va enviar dilluns als Matins de Josep Cuní, que deplora l’actual campanya de l’Ajuntament «en què la silueta d’un home vell, amb boina i llavi inferior més sortit del compte, pensa, cal entendre que amb joia, que viu “en una ciutat en què el turisme crea més de 65.000 llocs de treball directes” (quantitat que, per altra banda, sense tenir ni idea del seu significat real —no som demògrafs ni demòcrates—, no ens impressiona especialment damunt una població de milió i mig)».

Els terroristes no comprenen la intenció d’una campanya d’aquestes característiques. «¿Per què pretenen que el ciutadà mig comprengui les virtuts del turisme? ¿Que potser hi ha gent que es queixa perquè han convertit la ciutat en un parc temàtic? ¿O es tracta només d’una guerra psicològica per aixafar les esperances dels que encara resisteixen?»

Els autors del comunicat també es pregunten amb viu interès si entre els 65.000 es compten també les prostitutes i carteristes de les Rambles i els venedors paquistanesos de cervesa, i acaben anunciant accions directes «si l’Ajuntament no atura aquest dispendi en publicitat subnormal». Per altra banda, també recomanen vivament escoltar el primer disc de Manel.

El mateix dilluns a la nit, tres dels dits cartells van ser atacats violentament i destruïts. Els terroristes no van reivindicar les accions, i les autoritats no saben encara si l’actuació els pot ser imputada (que no amputada). Des de les altes instàncies s’ha manifestat darrerament un cert temor que el perillós grup estigui captant seguidors que podrien actuar pel seu propi compte i ser encara més difícils de controlar.

Josep Cuní, per la seva banda, amb retòrica fluïda, pirotècnia verbal, fanfàrria adjectival i sense que els espectadors amb prou feines ho advertissin, va ser capaç de lligar la lectura del comunicat amb la presentació d'un reportatge d’un taller (sí, sí, un TALLER) de dansa del ventre per dones maltractades de més de cinquanta anys. I singles.

Un home mor atacat per un galliporc a Sant Hipòlit de Voltregà

2008-10-31T00:24:00.000+01:00

Ahir va aparèixer el cadàver d’un home a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) amb clars signes d’haver estat atacat per un o diversos galliporcs. L’individu presentava les inconfusibles mossegades de l’animal al tors i al coll, el ventre li havia estat obert a urpades i l’estómac, devorat. Es confirmen així els temors dels més pessimistes, que, després que dilluns passat un agricultor de la zona afirmés haver-ne albirat un exemplar en llibertat, emeteren els pronòstics més esglaiadors.

El galliporc és el fruit d’un experiment genètic realitzat a mitjan anys 60 per científics nord-americans amb l’objectiu de crear una espècie letal que unís l’agressivitat del porc amb la intel•ligència de la gallina. Els exemplars resultants van ser provats a la guerra del Vietnam amb èxit esfereïdor. El galliporc es mostrà, tal com s’esperava, submís a les ordres dels seus amos i implacable amb els enemics. Així mateix, en ocasions es pogué apreciar també la seva utilitat en cas de setge: durant els tres mesos que durà l’encerclament de Hai Xai Pei per part de les tropes del Vietcong, els marines americans van sobreviure a base de cuixes de

Acabada la guerra, les tropes americanes van retirar els monstres de la selva (tot i que algunes organitzacions ecologistes asseguren que encara avui en resten alguns exemplars) i els van transportar a paratges desconeguts. Segons algunes veus que s’alçaren, la Plana de Vic hauria estat una de les zones on s’haurien confinat, amagats en edificis que, des de fora, semblaven granges de porcs, tan abundants a la comarca. Pel que sembla, aquests malastrucs haurien tingut raó, i ara les bèsties s’han escapat i campen fent malvestats.

Essent aquesta la situació, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat (del qual és cap l'´ínclit Francesc Baltasar, excombatent de la guerra del Vietnam) ha emès uns fulletons il·lustrats (a la dreta poden veure la il·lustració) que informen precisament de les característiques de l’animal: «El galliporc té potes, cos i ales de gallina i cap de porc. Mesura entre 150 i 180 cm. d’alçada. El so que emet recorda el d’un porc que s’estigués ennuegant menjant pollastre. És carnívor. És molt perillós. Tenen nom, i com que són molt intel•ligents sempre obeeixen la persona que s’hi dirigeix utilitzant-lo. Informacions aïllades revelen que aquests noms poden ser, per exemple, Mike, Kenneth o Josep Maria. De tota manera, si són atacats per un galliporc, es recomana no fer massa proves i fugir corrent o, cas d’anar armat, disparar al cap de l’animal, que, per la seva tranquil·litat, no torna a créixer.»

Alguns agricultors de la regió ja han organitzat batudes per la zona. En conseqüència, s’espera que ben aviat tindrem noves morts cruels, sagnants i violentes per relatar-los, lectors àvids de budellam. Ens mantindrem alerta.

Un nou grup per l'acció directa atempta contra un músic de carrer a Barcelona

2008-10-06T01:29:00.000+02:00

El GAMBA (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) es va presentar en societat cometent la seva primera acció terrorista ahir dissabte a les 10:59 a Barcelona. La víctima, Wilson Gómez, un músic de carrer, tocava la guitarra i cantava al costat de l’entrada de la Casa de l’Ardiaca. Els insurgents li havien posat, dintre l’instrument, una bomba lapa que va provocar la seva transformació inmediata en una pols negra, també coneguda com a cendra. El mètode era fins ara desconegut per la policia,

En el mateix comunicat en què es fundava i es responsabilitzava de l'atemptat, el GAMBA ha anunciat també que aquest es justificava pels «brams desaforats i fora de context l’autoanomenat artista» i, en termes més generals, per la «necessitat que hi ha en aquesta ciutat d’acabar amb la música de carrer, irreconciliable amb qualsevol mínima sensibilitat artística i que l’Ajuntament potencia amb una falta absoluta de criteri i de sensatesa».

D’acord amb aquesta idea, el grup fa saber que prosseguirà les accions contra els músics de carrer, sobretot contra aquells que «toquin instruments rars que sorprenen els turistes, els que ho facin al metro, els que toquin música andina, els que toquin el sirtaki de Zorba el Griego, els que utilitzin amplificadors» i un llarg etcètera en què arriben a enumerar més de vint classes d’artista. Tan sols queda fora de tota amenaça «el grup de jazz estil Nova Orleans que lidera aquell l’home de la veu greu i tan peculiar del Portal de l'Àngel».

Segons es desprèn del comunicat, però, les accions del grup, que no tindran perquè ser sempre sagnants («tothom pot prendre part en les accions del grup, i entenem que no tothom voldrà tacar-se les mans de sang»), no es limitaran als músics de carrer. Es produiran a partir d’ara amb «certa aleatorietat, sense avisos previs i contra tot allò que, tal vegada sense justificació aparent des punts de vista que no siguin els nostres», molesti els seus membres.

Tot i que el Govern ha condemnat l’acció, el cert és que en diversos punts de la Ciutat Comtal s’han sentit crits de celebració i hi ha hagut joia, abraçades i somriures. A l’Arxiu Històric, per exemple, just al costat d’on cantava Wilson, diversos treballadors i investigadors han cridat hurres des de la finestra. «Ara ja no haurem de sentir els seus cants a la pàtria i a la seva puta guitarra», saltava d’alegria una investigadora que no ha volgut dir el seu nom.

Així mateix, a les Rambles i al portal de l’Àngel, grups esporàdics d’habitants del barri han atacat amb bastons músics, estàtues humanes i venedors de simpsons ballarins, i també els turistes que els envoltaven. Cridaven consignes a favor de l’alliberament de la ciutat i les forces de l’ordre han hagut d’intervenir. Alguns dels exaltats han estat arrestats i seran processats per desordre públic i apologia del terrorisme, per bé que en alguns casos també per lesions, homicidi i per violacions comeses contra alemanyes en bikini, a mes d’octubre.

En futures edicions, més sobre el GAMBA.

2008-09-29T18:39:00.000+02:00

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha pogut controlar una família de porcs senglars que passejaven pel barri de la Bonanova. Hi han acudit alertats per un veí i, entre tots, han pogut fer entrar els animals al pipicà.

publicat al diari Metro 29/09/08

Segons ens expliquen els companys de l'agència EFE, els senglars han arribat atrets per la fortor d'algun corredor de la Carretera de les Aigües. El conte del flautista de Hamelín no era cap broma.
I és que la Carretera de les Aigües s'està massificant de tal manera que l'Ajuntament estudia la possibilitat de restringir el pas als veïns. El consistori barceloní ha encarregat un informe que estudiï el cas. El maig del 2007 es va plantejar la creació de l' Associació d'amics de la Carretera de les Aigües per tal de controlar el nombre d'usuaris que gaudeixen d'aquesta infraestructura pública. La mesura, que volia garantir un ús limitat i sostenible de l'entorn, no es va aprovar i el regidor que la va plantejar, el jove Agustí Montalt, es troba d'erasmus i ha estat impossible localitzar-lo. El regidor de mobilitat de Barcelona Francesc Narváez ha declarat que "Collserola és patrimoni de tots els barcelonins. Els pulmons de Barcelona mereixen l'atenció de l'Ajuntament. No podem permetre que s'ompli de gent suada. A més tenim el problema dels porcs senglars".
Per altra banda, l'especialista en porcs senglars Xavier Cotomins, recomana una reforma del marc legal ja que els drets d'aquests animals no estan contemplats per la justícia espanyola. A Europa això no passa, ha declarat el veterinari olotí. Aquests mamífers poden ser agressius si se'ls canta la cançó "Hakuna Matata".

Músiques del món

2008-09-19T19:30:00.001+02:00

Un noi va resultar ferit per un tren mentre caminava a prop de la via, a un quilòmetre de l'estació de Celrà. El jove estava d'esquena a la via i portava auriculars.

Ho publica el diari Metro avui mateix. Mentre els reproductors mp3 són cada cop més petits, els auriculars -altrament cascus- engrandeixen i ja s'han convertit en una de les modes més idiotes dels últims temps. A més de facilitar l'aïllament personal, els cascus gegants permeten compartir la música amb els altres. Perquè ja que escolto música amb uns cascus tan potents que ho escolti tothom. I així ens trobem a les 7 del matí al metro escoltant la música de melòmans generosos. I esclar que sí, perquè és molt millor escoltar música a tot drap que sentir la merda de sons del dia a dia: el bip-bip del metro, el Ro-do-re-da de les ambulàncies, la conversa del costat i el nadó ploraner. Llàstima que no s'hagi inventat el reproductor amb ulls que detecti què cony passa al nostre voltant i així a més de sords podrem anar cecs o cegus.

Detenen César Vidal per cremar una bandera espanyola i agredir un mosso d’esquadra

2008-09-12T19:41:00.000+02:00

Vidal, tocat amb barret de cowboy, a la manifestació, moments
abans de començar a llançar pedres contra els furgons.

Ahir, durant les manifestacions ocorregudes amb motiu de l’Onze de Setembre, César Vidal va ser arrestat per les forces policials. El conegut periodista prenia part en una manifestació independentista que va ser dissolta per la policia. Durant la protesta, els manifestants van cremar fotos del rei i banderes espanyoles, i van fer barricades amb contenidors per protegir-se de les càrregues policials.

L’il·lustre historiador, seguit per un grup nodrit de joves, va llançar pedres contra un furgó policial i, quan aquest fet va desencadenar la càrrega, va enfrontar-se als mossos donant cops a tort i a dret amb el pal de la bandera estelada que duia. A crits de “Visca Catalunya lliure”, Vidal va impactar l’ull d’un dels policies, que va haver de ser ingressat de poca gravetat. Abans, l’autor de La guerra que ganó Franco havia estat vist enarborant una bandera espanyola en flames.

Vidal, a més, ha donat més sorpreses, ja que entre el material que duia a la motxilla, s’ha trobat, a part d’una ikurriña i diversos explosius, un exemplar del llibre Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury de Quim Monzó, la inclusió en els programes de selectivitat del qual havia considerat, en el seu moment, “bochornosa”, per l'elevat contingut pornogràfic de l'obra. Per tot plegat, passarà a disposició judicial properament, però la fiscalia encara no s’ha proclamat respecte els càrrecs que se li imputaran.

Alfonso Coronel de Palma, el president de la cadena COPE, on Vidal presenta els programes La Linterna i Camino del Sur, ha declarat estar totalment desorientat per l’actitud del periodista, que no comprèn, donada l’habitual repulsió que aquest havia mostrat enfront dels “movimientos nazionalistas periféricos”, tal com a ell li agradava descriure’ls.

Potser seguirem la notícia.

Me la imaginava més gran

2008-09-09T00:16:00.001+02:00

Encara hi ha gent que s'entesta en viatjar. I amb ganes de flagel·lar-se ho fan a l'agost. Espero que l'assignatura de Ciutadania ensenyi als nostres alumnes que viatjar està sobrevalorat. Tema 6: Viatjar és de mariquites. Tema 7: Evitar que una iaia se'ns coli sense fotre-li cops de puny.
Ens morim de ganes de patejar-nos Londres en 5 dies i no hem trepitjat la Barceloneta en nostra puta vida.

¿On han anat els nostres amics aquest estiu? Segur que aquesta llista és també la vostra:

- Menorca. Ei tiu unes cales!
- Croàcia. Els països de l'est molen tant
- Praga. I surt bé de preu.
- New York. Amb el canvi et compres 10 jerseis GAPS i passa com quan eren cars, que no te'ls poses!

I Sardenya, Lisboa i blablabla. Res com descobrir el país

Que dormim?

2008-09-07T21:58:00.000+02:00

La siesta gana adeptos en el mundo porque mejora la productividad y la concentración

publicat a La Vanguardia 7/09/08

Com els beneficis de la dieta mediterrània o la necessitat de caminar 30 minuts al dia (amb la corresponent entrevista al doctor Valentí Fuster) aquesta és una d'aquelles notícies que els periodistes guarden a la carpeta "vòmit": reportatges de merda que es poden anar rujant de tant en tant. Imaginem l'escena a la redacció de qualsevol diari:

(A la redacció de l'avui també es parla castellà. Ohh)

- Necesitamos un tema de doble página para sucesos!*
- Hombre...lo más importante es el mosquito tigre y ya le dedicamos 20 páginas en el dominical
- Joder! Abre la puta carpeta de refritos!

I així tenim, altre cop, un reportatge sobre els beneficis de la siesta. És evident que aquest reportatge és una puta basura perquè tal com diu l'especialista de torn, "No se puede determinar cuánto es necesario dormir, pues varia según las personas".
Ara que els diaris són tan gràfics és molt macu veure els dibuixets relacionats amb la notícia. Inventat per qualsevol redactor ens diuen mentides com la mitjana de son de la població de França (8.31) o el Regne Unit (8.18). Com cony se sap la mitjana de son de la població d'un país?

Jo no puc dormir sense escoltar la Rocío.

*L'antiga secció de sucesos ara es diu tendencias o qualsevol altra nom imbècil.

Los escolares acceden a la droga gratis y con facilidad en Barcelona

2008-09-05T00:39:00.000+02:00

¿Què collons passa? ¿És que tot ha de ser més senzill pels nens d’avui? Després de la baixada de pantalons de la ESO; després que professors d’Educació en Valors els fessin fer ioga preocupats pel seu nivell d'estrés; després que a la mínima que un nen no hi arriba se li diagnostiqui qualsevol transtorn i se li adaptin les assignatures; després de tot, ara, això.

Però, en realitat, el problema no el tenen els nens. El problema és que el redactor de la notícia i els autors de l’estudi (perquè evidentment es tracta d’un estudi) no tenen la intenció de queixar-se perquè els nens d’avui en dia no valoren res, perquè tot els hi posem massa a l’abast de la mà. Diuen que se sorprenen, de debò, per «la facilitat amb què els joves aconsegueixen de franc la droga» (estan parlant de porros): ¿però que no tenien amics de petits? ¿No van anar mai a una festa fins a la universitat? ¿Perquè collons la gent quan es fa periodista es torna així? ¿Què serà el següent? ¿Exclamar-se perquè hi ha nens que els peguen a classe? Verge Santíssima, esperem que no, i que si ho fan no li donin un nom anglès perquè sembli que parlin d'alguna cosa nova...

De tota manera, com que conservo encara un mínim d’estima pel gènere humà, em nego a creure que aquesta actitud de monja exclaustrada no sigui fingida. Confio fermament que tot sigui hipocresia i que, mentre el periodista escriu el titular perquè les mares del dia següent clamin al cel, s’estigui fotent fins el cul de clenxes amb dues prostitutes recollides en un bar de carretera.

Música de fons fons

2008-09-04T00:14:00.000+02:00

Una de les coses que l'Ajuntament encara no ha regularitzat és la música de fons dels bars. ¿Fins quan permetrem que un bar posi drum'n'bass a tota llet? ¿I aquells locutors d'Europa FM més tripats que el Bolt a Pequín? ¿Si demanem al taxista que ens sintonitzi Ràdio Estel perquè no exigim al bàrman que apagui el cony de ràdio i ens deixi parlar tranquils?

Però la música és la punta de l'iceberg. Anem a l'origen:

1) Cadires reciclades. Tot va començar quan els bars van replantejar-se la seva decoració. Per què no fiquem cadires diferents? Les podríem agafar del carrer i així no ens gastem un duro. Aquí va comença el mal perquè no tots els objectes amb potes són cadires. Algú coneix un bar amb cadires còmodes?

La cadira-carro permet passejar pel barri mentre reculls objectes pel bar. La cadira fou patentada pels okupes de Berlín l'any 1977.
A Berlin els okupes són tan macus!!

2) Gaudí i la tècnica del trencadís. El segon pas va afectar les taules. Després d'aprofitar objectes no identificats com a cadires el bàrman es mira la taula i pensa: aquell curs de ceràmica de la Casa Elizalde em podria servir per decorar les taules amb la tècnica del trencadís.
3) llum? Millor espelmes. Efectivament el nostre bàrman visita la botiga Natura del barri i descobreix l'encant de l'espelma. Després d'inhalar l'aire viciós de la botiga durant 1 hora no pot viure sense espelmes. Cada taula amb pedaços de ceràmica està il·luminada (això és dir massa) amb una espelma diferent. Cada taula és un món amb personalitat pròpia, reflexiona el bàrman mentre llegeix la nova revista "Camareros en acción".
4) Carajillo? Millor te d'importació.
5) I ja posats una mica de musiqueta. Drum'n'bass. Aaaah!

Y para beber que et poso?
Aquí només escoltaràs el nostres crits i teus eructes.

Anem més enllà -hacia el infinito y más allá- i caguem-nos en altres coses com per exemple: ¿per què collons em poses un cafè amb llet si he demanat un cafè amb gel?

Cagueu-vos a gust!

Montilla a Moscou

2008-09-02T03:22:00.000+02:00

José Montilla és a Moscou ultimant les condicions d’una intervenció militar russa per descongelar les negociacions del finançament. Ja que hi és, dotarà el país d’un govern propi i independent per no haver-se de preocupar més de negociar. El precedent marcat per Ossètia del Sud i Abkhàzia ha obert la veda. Les nacions sense estat demanen tanda a la porta del Kremlin, i el nostre president, sempre pioner, ha estat el primer d’agafar número. A hores d’ara conversa amb Medvedev per acabar d’establir alguns detalls.

Els dos presidents donant-se la mà.

Des dels temps de Pere el Gran, Rússia havia buscat una sortida al Mediterrani, però aquesta necessitat estratègica li havia estat vedada en diverses ocasions, com en la Guerra de Crimea de 1854. Finalment, sembla que hauria trobat una solució adequada: a canvi del reconeixement de la República Catalana, podria instal·lar bases navals al llarg del nostre litoral.

Així mateix, el rus seria acceptat com a llengua oficial del país, i tots els productes s’haurien d’etiquetar, també, en rus. Tots els ciutadans catalans, a més, tindrien la doble nacionalitat. En alguns sectors polítics russos han saltat les alarmes davant la possibilitat d’una allau massiva de ciutadans de l’Europa de l’Oest, tradicionalment relacionats amb les activitats delictives i la prostitució en aquell país.

Segons sembla, només Rússia reconeixeria el nou status quo. Però, amb quatre destructors a Barcelona, dos submarins nuclears a Sant Carles de la Ràpita i un portavions de quarta generació a Sant Feliu de Guíxols, ja em diran a qui li importa. L’aeròdrom de Sabadell, a més a més, esdevindria, sota el protectorat rus, la primera base de Tupolevs a l’Europa Occidental.

El portavions Rasputin opera a les proximitats del port de Sant Feliu de Guíxols.

Per altra banda, alguns informadors diuen haver vist llançaments de paracaigudistes a prop d’Olot, Vic, Solsona, Cardedéu i d’altres localitats estratègiques del territori. Segons informacions no confirmades, a més, alguns peatges, com el de Martorell, haurien estat presos com a part del pla rus per obtenir ràpidament el control de punts claus de comunicació.

La notícia ha agafat per sorpresa els altres membres del tripartit, que hi estaran a favor sempre i quan el català sigui acceptat com a idioma oficial a la Duma (ERC) i a Moscou s’hi posin carrils bici (ICV). Convergència es lamenta un cop més que el PSC hagi de recórrer a estirabots d’aquesta mena per intentar amagar el seu servilisme respecte Madrid, i recorda que ells van ser els primers en negociar amb Gorbatxov la independència del país. Duran i Lleida, per la seva banda, estaria encantat si pogués prendre part en algun ministeri rus, i els populars ja han dit que, ells, amb comunistes, no hi volen tenir res a veure. Després els han explicat que la URSS va caure l’any 1991, i ara mateix parlen amb la seu del partit al carrer Génova a veure si se’ls acut alguna altra cosa.

Al Govern Central, les reaccions no s’han fet esperar: la cosa del finançament, ha dit el President, continua com estava. Després, però, ha buscat Rússia al Google i s’ha espantat. Ha trucat George Bush i li ha demanat perdó per allò d’Iraq. Bush no se’n recordava. Després d’això, la Casa Blanca ha confirmat que, si Medvedev i Montilla no es fan enrere, es planteja reconèixer la independència d’algun altre tros de Sèrvia. Concretament, d'algun que faci enfadar molt servis i russos i on, sobretot, s’hi puguin instal·lar bases navals com a Catalunya.

Continuarem informant si en tenim ganes.