El G.A.M.B.A. celebra la victòria dels E.U.A. sobre Espanya

Avui, poques hores després que la selecció espanyola de futbol perdés contra el combinat nord-americà, membres de la cúpula del G.A.M.B.A. han emès un comunicat en el qual es feien ressò del fet, el celebraven i anunciaven que els jugadors de la selecció americana passen a formar part del panteó d'herois del grup (en el qual ja hi ha personatges tan il·lustres com Carmen de Mairena).

Transcrivim els darrers paràgrafs del text llegit pels portaveus de l'organització: "Bàsicament, doncs, ens alegrem enormement de la victòria americana perquè a aquesta ciutat només li faltaria que els quatre tarats que fa un any van anar a la més lletja de les nostres places per celebrar la victòria de l'Eurocopa es pensessin realment que aquesta selecció que va de vermell i diu ser la nostra és alguna cosa més que el país que representa, o sigui, caca.

La veritat és que, com tot barceloní de bé i amargat, ho haguéssim passat molt malament havent de suportar altre cop els brams de la tropa espanyolota (fixin-se que llegim en Sostres); tant, que per superar el nostre desconsol i mantenir viu el nostre compromís amb la ciutadania, haguéssim hagut de matar alguns supporters de la roja (que no és la regla). Per tant, agraïm enormement als senyors de la selecció americana que ens hagin estalviat una feina tan desagradable.

Per altra banda, ens permetem aconsellar Joan Laporta que no fitxi aquesta patata ibèrica amb perilleta hortera que es fa dir Villa. A part del fet que és compatriota del nan Fernando Alonso, és dolent, lleig i segur que a la mínima et signa el Manifiesto por la Lengua común, com el subnormal d'Iker Casillas. Portar Villa al Barça significaria un important distanciament entre el club i la nostra organització: no deixarem de celebrar amb vodka, coca i putes les victòries blaugrana, però malfiarem una mica més.

Ens acomiadem, doncs, desitjant que aquesta derrota sigui el primer pas del retorn de la selecció espanyola al seu estatus de "merda d'equip que fa patir senyors amb banyador d'slip i cadeneta daurada quan juga contra Irlanda o, fins i tot, Xipre". Si Sergio Ramos continua amb la seva progressió, estem segurs que no tardarem en veure fets realitat els nostres desitjos".

En acabar el comunicat, els membres del G.A.M.B.A. han respost a les preguntes d'aquest diari tot refusant la seva implicació en els fets de Terrassa de fa uns dies: "No diem que no aplaudim iniciatives com aquestes, que aproximen el terrorisme a la vida diària de les persones, però el nostre àmbit territorial es limita a Barcelona ciutat."

Jo sóc donant d’idees

La Maria és una noia alta i atractiva que treballa en una agència. Tot i tenir unes cames esveltes, un cul de cirera, una espatlla ampla, uns llavis molsuts, uns pòmuls alts i marcats, uns ulls verds allargassats i uns cabells llisos i rossos inacabables, la Maria no ha tingut sort a la vida. Ha patit jornades laborals eternes sobre la moqueta dura de les fires, ha sentit la coïssor dels pijames makro durant desenes de sessions fotogràfiques, ha tastat la suor de centenars d’esportistes que la petonegen quan els dóna l’obsequi del banc de torn, ha hagut de somriure als guapus del local nocturn de moda on treballa de cambrera per pagar la seva davantera operada.

I avui la Maria ha rebut una trucada que canviaria la seva vida. L’agència li proposava una altra feineta: enquestes. Hauràs d’anar Diagonal amunt Diagonal avall i preguntar a la gent què hi volen: tramvies, bicis, persones, etc A vale, mola, ha contestat la Maria que ha agafat la moto i s’ha plantat a la plaça Macià. Maria, tu et mous entre Aribau i Macià, vas parant la gent i li preguntes si sap que l’ajuntament té previst canviar la Diagonal i vol saber l’opinió dels barcelonins per fer un projecte comú blablabla. Tu els ensenyes aquest full que diu una mica això i escrius el que et diguin, sobretot, sobretot, quan parlis de l’ajuntament, primera persona del plural. Perdona? Vull dir nosaltres, nosaltres volem una Barcelona que t’estimis, nosaltres volem saber la teva opinió i tota la mandanga aquesta, entesos? De 10 a 13:00 150 eurus. Agafa uns quants pins, si et quedes sense jo sóc aquí, ah! a tothom els dius visca Barcelona, ok?

La Maria s’ha vestit la samarreta promocional i ha començat la feina. Tot va com qualsevol altra feineta fins que la Maria atura un noi atractiu, despentinat i amb ulleres de sol que camina a bon ritme. La Maria s’acosta convençuda que el noi trigarà menys d’un minut a demanar-li el número de telefon però oh sorpresa! el noi és Melcior Deulofeu i pam-pam-pam, l’ha matada. Sí, l’ha matada. Ha tret la pistola i li ha clavat tres trets secs a l’estómac que li han causat la mort. Els pits de la Maria no han pogut resistir la força de les bales que l’han empès cap al terra on encara hi ha la seva sang. Deulofeu ha fugit muntat dalt del llom del seu porc senglar camí de Vallvidrera. El G.A.M.B.A no bada.

Més gambades

Les gavines, el projecte de la Diagonal, la campanya europea, Roser i Bruno Oro cantant barça estic boig per tu, malabaristes als semàfors, Bus turístic/taxi-bici /gocar tour/segway, el millor paisatge de Catalunya, el plan E, exhibicionistes en bicicleta, la dessaladora i el nou disc de Marc Parrot.

¿On és el G.A.M.B.A quan se’l necessita?

!!!On és el G.A.M.B.A quan se’l necessita!!!

- Un grup terrorista ha de tenir un mitjà a l’altura i vosaltres sou uns becaris de merda, al carrer a buscar notícies i les vull per ahir cridava el cap de redacció mentre els tres becaris d’aquest bolc trucaven a la seva mamá.

I aquí ho teniu, si pensàveu que el G.A.M.B.A (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) s’està de braços creuats mentre la ciutat es converteix en un menú d’amanida de bossa, patates congelades, truita passada i flam-de-la-casa royal, us descrivim les últimes accions que el grup terrorista ha perpetrat sense que els mitjans convencionals es fessin ressò.

Atemptats:

- 14 d’abril. 8 iaies de l’Eixample desapareixen mentre alimenten coloms vora l’hospital Clínic. Tites, tites, tites. En una acció veloç, el comando “Ildefons” segresta un grup de iaies agafades de la mà amb bosses de pà sec i transistors a tota llet. Tot i que es desconeix què ha passat amb les velles, es tem que els seus cossos hagin estat llençats vora el port tot nodrint les gavines que avui amenacen els esmorzars dels nostres escolars.

- 20 d’abril. Boris Mir, membre fundador del G.A.M.B.A i ex professor de secundària, mata el publicista argentí culpable de la campanya viscaBcn. El vídeo moroaCollserola s’emetrà en el proper programa d’ànima. Oh!

- 23 d’abril. 50 venedors de roses assassinats a la Rambla de Catalunya. El comando centre del G.A.M.B.A reclama una diada sense venedors impertinents (o comercials que fa més macu) que atempten contra els drets del badoc.

- 7 de maig. 1 redactor del diari esportiu Marca escanyat per Melcior Deulofeu després d’escriure “la liga no está decidida”. Però què feia Deulofeu a la redacció del Marca? Aviat ho sabrem

- 11 de juny. Un activista del G.A.M.B.A disfressat d’examinador de selectivitat assassina quatre alumnes que pregunten per què no es pot respondre en castellà la prova de català.