divendres, 31 d’octubre del 2008

Un home mor atacat per un galliporc a Sant Hipòlit de Voltregà

Ahir va aparèixer el cadàver d’un home a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) amb clars signes d’haver estat atacat per un o diversos galliporcs. L’individu presentava les inconfusibles mossegades de l’animal al tors i al coll, el ventre li havia estat obert a urpades i l’estómac, devorat. Es confirmen així els temors dels més pessimistes, que, després que dilluns passat un agricultor de la zona afirmés haver-ne albirat un exemplar en llibertat, emeteren els pronòstics més esglaiadors.

El galliporc és el fruit d’un experiment genètic realitzat a mitjan anys 60 per científics nord-americans amb l’objectiu de crear una espècie letal que unís l’agressivitat del porc amb la intel•ligència de la gallina. Els exemplars resultants van ser provats a la guerra del Vietnam amb èxit esfereïdor. El galliporc es mostrà, tal com s’esperava, submís a les ordres dels seus amos i implacable amb els enemics. Així mateix, en ocasions es pogué apreciar també la seva utilitat en cas de setge: durant els tres mesos que durà l’encerclament de Hai Xai Pei per part de les tropes del Vietcong, els marines americans van sobreviure a base de cuixes de

Acabada la guerra, les tropes americanes van retirar els monstres de la selva (tot i que algunes organitzacions ecologistes asseguren que encara avui en resten alguns exemplars) i els van transportar a paratges desconeguts. Segons algunes veus que s’alçaren, la Plana de Vic hauria estat una de les zones on s’haurien confinat, amagats en edificis que, des de fora, semblaven granges de porcs, tan abundants a la comarca. Pel que sembla, aquests malastrucs haurien tingut raó, i ara les bèsties s’han escapat i campen fent malvestats.

Essent aquesta la situació, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat (del qual és cap l'´ínclit Francesc Baltasar, excombatent de la guerra del Vietnam) ha emès uns fulletons il·lustrats (a la dreta poden veure la il·lustració) que informen precisament de les característiques de l’animal: «El galliporc té potes, cos i ales de gallina i cap de porc. Mesura entre 150 i 180 cm. d’alçada. El so que emet recorda el d’un porc que s’estigués ennuegant menjant pollastre. És carnívor. És molt perillós. Tenen nom, i com que són molt intel•ligents sempre obeeixen la persona que s’hi dirigeix utilitzant-lo. Informacions aïllades revelen que aquests noms poden ser, per exemple, Mike, Kenneth o Josep Maria. De tota manera, si són atacats per un galliporc, es recomana no fer massa proves i fugir corrent o, cas d’anar armat, disparar al cap de l’animal, que, per la seva tranquil·litat, no torna a créixer.»

Alguns agricultors de la regió ja han organitzat batudes per la zona. En conseqüència, s’espera que ben aviat tindrem noves morts cruels, sagnants i violentes per relatar-los, lectors àvids de budellam. Ens mantindrem alerta.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Un nou grup per l'acció directa atempta contra un músic de carrer a Barcelona

El GAMBA (Grup per l’Alliberament i la Mobilització del Barceloní Amargat) es va presentar en societat cometent la seva primera acció terrorista ahir dissabte a les 10:59 a Barcelona. La víctima, Wilson Gómez, un músic de carrer, tocava la guitarra i cantava al costat de l’entrada de la Casa de l’Ardiaca. Els insurgents li havien posat, dintre l’instrument, una bomba lapa que va provocar la seva transformació inmediata en una pols negra, també coneguda com a cendra. El mètode era fins ara desconegut per la policia,

En el mateix comunicat en què es fundava i es responsabilitzava de l'atemptat, el GAMBA ha anunciat també que aquest es justificava pels «brams desaforats i fora de context l’autoanomenat artista» i, en termes més generals, per la «necessitat que hi ha en aquesta ciutat d’acabar amb la música de carrer, irreconciliable amb qualsevol mínima sensibilitat artística i que l’Ajuntament potencia amb una falta absoluta de criteri i de sensatesa».

D’acord amb aquesta idea, el grup fa saber que prosseguirà les accions contra els músics de carrer, sobretot contra aquells que «toquin instruments rars que sorprenen els turistes, els que ho facin al metro, els que toquin música andina, els que toquin el sirtaki de Zorba el Griego, els que utilitzin amplificadors» i un llarg etcètera en què arriben a enumerar més de vint classes d’artista. Tan sols queda fora de tota amenaça «el grup de jazz estil Nova Orleans que lidera aquell l’home de la veu greu i tan peculiar del Portal de l'Àngel».

Segons es desprèn del comunicat, però, les accions del grup, que no tindran perquè ser sempre sagnants («tothom pot prendre part en les accions del grup, i entenem que no tothom voldrà tacar-se les mans de sang»), no es limitaran als músics de carrer. Es produiran a partir d’ara amb «certa aleatorietat, sense avisos previs i contra tot allò que, tal vegada sense justificació aparent des punts de vista que no siguin els nostres», molesti els seus membres.

Tot i que el Govern ha condemnat l’acció, el cert és que en diversos punts de la Ciutat Comtal s’han sentit crits de celebració i hi ha hagut joia, abraçades i somriures. A l’Arxiu Històric, per exemple, just al costat d’on cantava Wilson, diversos treballadors i investigadors han cridat hurres des de la finestra. «Ara ja no haurem de sentir els seus cants a la pàtria i a la seva puta guitarra», saltava d’alegria una investigadora que no ha volgut dir el seu nom.

Així mateix, a les Rambles i al portal de l’Àngel, grups esporàdics d’habitants del barri han atacat amb bastons músics, estàtues humanes i venedors de simpsons ballarins, i també els turistes que els envoltaven. Cridaven consignes a favor de l’alliberament de la ciutat i les forces de l’ordre han hagut d’intervenir. Alguns dels exaltats han estat arrestats i seran processats per desordre públic i apologia del terrorisme, per bé que en alguns casos també per lesions, homicidi i per violacions comeses contra alemanyes en bikini, a mes d’octubre.

En futures edicions, més sobre el GAMBA.