dilluns, 29 de setembre del 2008

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha pogut controlar una família de porcs senglars que passejaven pel barri de la Bonanova. Hi han acudit alertats per un veí i, entre tots, han pogut fer entrar els animals al pipicà.

publicat al diari Metro 29/09/08

Segons ens expliquen els companys de l'agència EFE, els senglars han arribat atrets per la fortor d'algun corredor de la Carretera de les Aigües. El conte del flautista de Hamelín no era cap broma.
I és que la Carretera de les Aigües s'està massificant de tal manera que l'Ajuntament estudia la possibilitat de restringir el pas als veïns. El consistori barceloní ha encarregat un informe que estudiï el cas. El maig del 2007 es va plantejar la creació de l' Associació d'amics de la Carretera de les Aigües per tal de controlar el nombre d'usuaris que gaudeixen d'aquesta infraestructura pública. La mesura, que volia garantir un ús limitat i sostenible de l'entorn, no es va aprovar i el regidor que la va plantejar, el jove Agustí Montalt, es troba d'erasmus i ha estat impossible localitzar-lo. El regidor de mobilitat de Barcelona Francesc Narváez ha declarat que "Collserola és patrimoni de tots els barcelonins. Els pulmons de Barcelona mereixen l'atenció de l'Ajuntament. No podem permetre que s'ompli de gent suada. A més tenim el problema dels porcs senglars".
Per altra banda, l'especialista en porcs senglars Xavier Cotomins, recomana una reforma del marc legal ja que els drets d'aquests animals no estan contemplats per la justícia espanyola. A Europa això no passa, ha declarat el veterinari olotí. Aquests mamífers poden ser agressius si se'ls canta la cançó "Hakuna Matata".

divendres, 19 de setembre del 2008

Músiques del món


Un noi va resultar ferit per un tren mentre caminava a prop de la via, a un quilòmetre de l'estació de Celrà. El jove estava d'esquena a la via i portava auriculars.



Ho publica el diari Metro avui mateix. Mentre els reproductors mp3 són cada cop més petits, els auriculars -altrament cascus- engrandeixen i ja s'han convertit en una de les modes més idiotes dels últims temps. A més de facilitar l'aïllament personal, els cascus gegants permeten compartir la música amb els altres. Perquè ja que escolto música amb uns cascus tan potents que ho escolti tothom. I així ens trobem a les 7 del matí al metro escoltant la música de melòmans generosos. I esclar que sí, perquè és molt millor escoltar música a tot drap que sentir la merda de sons del dia a dia: el bip-bip del metro, el Ro-do-re-da de les ambulàncies, la conversa del costat i el nadó ploraner. Llàstima que no s'hagi inventat el reproductor amb ulls que detecti què cony passa al nostre voltant i així a més de sords podrem anar cecs o cegus.


divendres, 12 de setembre del 2008

Detenen César Vidal per cremar una bandera espanyola i agredir un mosso d’esquadra


Vidal, tocat amb barret de cowboy, a la manifestació, moments
abans de començar a llançar pedres contra els furgons.


Ahir, durant les manifestacions ocorregudes amb motiu de l’Onze de Setembre, César Vidal va ser arrestat per les forces policials. El conegut periodista prenia part en una manifestació independentista que va ser dissolta per la policia. Durant la protesta, els manifestants van cremar fotos del rei i banderes espanyoles, i van fer barricades amb contenidors per protegir-se de les càrregues policials.

L’il·lustre historiador, seguit per un grup nodrit de joves, va llançar pedres contra un furgó policial i, quan aquest fet va desencadenar la càrrega, va enfrontar-se als mossos donant cops a tort i a dret amb el pal de la bandera estelada que duia. A crits de “Visca Catalunya lliure”, Vidal va impactar l’ull d’un dels policies, que va haver de ser ingressat de poca gravetat. Abans, l’autor de La guerra que ganó Franco havia estat vist enarborant una bandera espanyola en flames.

Vidal, a més, ha donat més sorpreses, ja que entre el material que duia a la motxilla, s’ha trobat, a part d’una ikurriña i diversos explosius, un exemplar del llibre Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury de Quim Monzó, la inclusió en els programes de selectivitat del qual havia considerat, en el seu moment, “bochornosa”, per l'elevat contingut pornogràfic de l'obra. Per tot plegat, passarà a disposició judicial properament, però la fiscalia encara no s’ha proclamat respecte els càrrecs que se li imputaran.

Alfonso Coronel de Palma, el president de la cadena COPE, on Vidal presenta els programes La Linterna i Camino del Sur, ha declarat estar totalment desorientat per l’actitud del periodista, que no comprèn, donada l’habitual repulsió que aquest havia mostrat enfront dels “movimientos nazionalistas periféricos”, tal com a ell li agradava descriure’ls.

Potser seguirem la notícia.

dimarts, 9 de setembre del 2008

Me la imaginava més gran


Encara hi ha gent que s'entesta en viatjar. I amb ganes de flagel·lar-se ho fan a l'agost. Espero que l'assignatura de Ciutadania ensenyi als nostres alumnes que viatjar està sobrevalorat. Tema 6: Viatjar és de mariquites. Tema 7: Evitar que una iaia se'ns coli sense fotre-li cops de puny.
Ens morim de ganes de patejar-nos Londres en 5 dies i no hem trepitjat la Barceloneta en nostra puta vida.

¿On han anat els nostres amics aquest estiu? Segur que aquesta llista és també la vostra:

- Menorca. Ei tiu unes cales!
- Croàcia. Els països de l'est molen tant
- Praga. I surt bé de preu.
- New York. Amb el canvi et compres 10 jerseis GAPS i passa com quan eren cars, que no te'ls poses!

I Sardenya, Lisboa i blablabla. Res com descobrir el país

diumenge, 7 de setembre del 2008

Que dormim?


La siesta gana adeptos en el mundo porque mejora la productividad y la concentración

publicat a La Vanguardia 7/09/08


Com els beneficis de la dieta mediterrània o la necessitat de caminar 30 minuts al dia (amb la corresponent entrevista al doctor Valentí Fuster) aquesta és una d'aquelles notícies que els periodistes guarden a la carpeta "vòmit": reportatges de merda que es poden anar rujant de tant en tant. Imaginem l'escena a la redacció de qualsevol diari:

(A la redacció de l'avui també es parla castellà. Ohh)

- Necesitamos un tema de doble página para sucesos!*
- Hombre...lo más importante es el mosquito tigre y ya le dedicamos 20 páginas en el dominical
- Joder! Abre la puta carpeta de refritos!

I així tenim, altre cop, un reportatge sobre els beneficis de la siesta. És evident que aquest reportatge és una puta basura perquè tal com diu l'especialista de torn, "No se puede determinar cuánto es necesario dormir, pues varia según las personas".
Ara que els diaris són tan gràfics és molt macu veure els dibuixets relacionats amb la notícia. Inventat per qualsevol redactor ens diuen mentides com la mitjana de son de la població de França (8.31) o el Regne Unit (8.18). Com cony se sap la mitjana de son de la població d'un país?

Jo no puc dormir sense escoltar la Rocío.


*L'antiga secció de sucesos ara es diu tendencias o qualsevol altra nom imbècil.

divendres, 5 de setembre del 2008

Los escolares acceden a la droga gratis y con facilidad en Barcelona

¿Què collons passa? ¿És que tot ha de ser més senzill pels nens d’avui? Després de la baixada de pantalons de la ESO; després que professors d’Educació en Valors els fessin fer ioga preocupats pel seu nivell d'estrés; després que a la mínima que un nen no hi arriba se li diagnostiqui qualsevol transtorn i se li adaptin les assignatures; després de tot, ara, això.

Però, en realitat, el problema no el tenen els nens. El problema és que el redactor de la notícia i els autors de l’estudi (perquè evidentment es tracta d’un estudi) no tenen la intenció de queixar-se perquè els nens d’avui en dia no valoren res, perquè tot els hi posem massa a l’abast de la mà. Diuen que se sorprenen, de debò, per «la facilitat amb què els joves aconsegueixen de franc la droga» (estan parlant de porros): ¿però que no tenien amics de petits? ¿No van anar mai a una festa fins a la universitat? ¿Perquè collons la gent quan es fa periodista es torna així? ¿Què serà el següent? ¿Exclamar-se perquè hi ha nens que els peguen a classe? Verge Santíssima, esperem que no, i que si ho fan no li donin un nom anglès perquè sembli que parlin d'alguna cosa nova...

De tota manera, com que conservo encara un mínim d’estima pel gènere humà, em nego a creure que aquesta actitud de monja exclaustrada no sigui fingida. Confio fermament que tot sigui hipocresia i que, mentre el periodista escriu el titular perquè les mares del dia següent clamin al cel, s’estigui fotent fins el cul de clenxes amb dues prostitutes recollides en un bar de carretera.

dijous, 4 de setembre del 2008

Música de fons fons

Una de les coses que l'Ajuntament encara no ha regularitzat és la música de fons dels bars. ¿Fins quan permetrem que un bar posi drum'n'bass a tota llet? ¿I aquells locutors d'Europa FM més tripats que el Bolt a Pequín? ¿Si demanem al taxista que ens sintonitzi Ràdio Estel perquè no exigim al bàrman que apagui el cony de ràdio i ens deixi parlar tranquils?

Però la música és la punta de l'iceberg. Anem a l'origen:

1) Cadires reciclades. Tot va començar quan els bars van replantejar-se la seva decoració. Per què no fiquem cadires diferents? Les podríem agafar del carrer i així no ens gastem un duro. Aquí va comença el mal perquè no tots els objectes amb potes són cadires. Algú coneix un bar amb cadires còmodes?




La cadira-carro permet passejar pel barri mentre reculls objectes pel bar. La cadira fou patentada pels okupes de Berlín l'any 1977.
A Berlin els okupes són tan macus!!




2) Gaudí i la tècnica del trencadís. El segon pas va afectar les taules. Després d'aprofitar objectes no identificats com a cadires el bàrman es mira la taula i pensa: aquell curs de ceràmica de la Casa Elizalde em podria servir per decorar les taules amb la tècnica del trencadís.
3) llum? Millor espelmes. Efectivament el nostre bàrman visita la botiga Natura del barri i descobreix l'encant de l'espelma. Després d'inhalar l'aire viciós de la botiga durant 1 hora no pot viure sense espelmes. Cada taula amb pedaços de ceràmica està il·luminada (això és dir massa) amb una espelma diferent. Cada taula és un món amb personalitat pròpia, reflexiona el bàrman mentre llegeix la nova revista "Camareros en acción".
4) Carajillo? Millor te d'importació.
5) I ja posats una mica de musiqueta. Drum'n'bass. Aaaah!


Y para beber que et poso?
Aquí només escoltaràs el nostres crits i teus eructes.

Anem més enllà -hacia el infinito y más allá- i caguem-nos en altres coses com per exemple: ¿per què collons em poses un cafè amb llet si he demanat un cafè amb gel?

Cagueu-vos a gust!


dimarts, 2 de setembre del 2008

Montilla a Moscou

José Montilla és a Moscou ultimant les condicions d’una intervenció militar russa per descongelar les negociacions del finançament. Ja que hi és, dotarà el país d’un govern propi i independent per no haver-se de preocupar més de negociar. El precedent marcat per Ossètia del Sud i Abkhàzia ha obert la veda. Les nacions sense estat demanen tanda a la porta del Kremlin, i el nostre president, sempre pioner, ha estat el primer d’agafar número. A hores d’ara conversa amb Medvedev per acabar d’establir alguns detalls.
Els dos presidents donant-se la mà.

Des dels temps de Pere el Gran, Rússia havia buscat una sortida al Mediterrani, però aquesta necessitat estratègica li havia estat vedada en diverses ocasions, com en la Guerra de Crimea de 1854. Finalment, sembla que hauria trobat una solució adequada: a canvi del reconeixement de la República Catalana, podria instal·lar bases navals al llarg del nostre litoral.
Així mateix, el rus seria acceptat com a llengua oficial del país, i tots els productes s’haurien d’etiquetar, també, en rus. Tots els ciutadans catalans, a més, tindrien la doble nacionalitat. En alguns sectors polítics russos han saltat les alarmes davant la possibilitat d’una allau massiva de ciutadans de l’Europa de l’Oest, tradicionalment relacionats amb les activitats delictives i la prostitució en aquell país.
Segons sembla, només Rússia reconeixeria el nou status quo. Però, amb quatre destructors a Barcelona, dos submarins nuclears a Sant Carles de la Ràpita i un portavions de quarta generació a Sant Feliu de Guíxols, ja em diran a qui li importa. L’aeròdrom de Sabadell, a més a més, esdevindria, sota el protectorat rus, la primera base de Tupolevs a l’Europa Occidental.
El portavions Rasputin opera a les proximitats del port de Sant Feliu de Guíxols.
Per altra banda, alguns informadors diuen haver vist llançaments de paracaigudistes a prop d’Olot, Vic, Solsona, Cardedéu i d’altres localitats estratègiques del territori. Segons informacions no confirmades, a més, alguns peatges, com el de Martorell, haurien estat presos com a part del pla rus per obtenir ràpidament el control de punts claus de comunicació.
La notícia ha agafat per sorpresa els altres membres del tripartit, que hi estaran a favor sempre i quan el català sigui acceptat com a idioma oficial a la Duma (ERC) i a Moscou s’hi posin carrils bici (ICV). Convergència es lamenta un cop més que el PSC hagi de recórrer a estirabots d’aquesta mena per intentar amagar el seu servilisme respecte Madrid, i recorda que ells van ser els primers en negociar amb Gorbatxov la independència del país. Duran i Lleida, per la seva banda, estaria encantat si pogués prendre part en algun ministeri rus, i els populars ja han dit que, ells, amb comunistes, no hi volen tenir res a veure. Després els han explicat que la URSS va caure l’any 1991, i ara mateix parlen amb la seu del partit al carrer Génova a veure si se’ls acut alguna altra cosa.
Al Govern Central, les reaccions no s’han fet esperar: la cosa del finançament, ha dit el President, continua com estava. Després, però, ha buscat Rússia al Google i s’ha espantat. Ha trucat George Bush i li ha demanat perdó per allò d’Iraq. Bush no se’n recordava. Després d’això, la Casa Blanca ha confirmat que, si Medvedev i Montilla no es fan enrere, es planteja reconèixer la independència d’algun altre tros de Sèrvia. Concretament, d'algun que faci enfadar molt servis i russos i on, sobretot, s’hi puguin instal·lar bases navals com a Catalunya.
Continuarem informant si en tenim ganes.